El PSOE i el PP van
tibar la legislació antiterrorista fins a extrems dubtosament democràtics. La
llei de partits o la doctrina Parot en són una clara mostra. Demòcrates de pell
i cor van acceptar l'excés amb el convenciment que calia dissuadir amb la
violència de l'Estat la violència dels assassins. Se'ls han rifat. El marge que
la llei permet contra el terror ha estat decantat sistemàticament.
L'11 d'abril de 1993,
arran de l'enfrontament amb un grup feixista, va morir el jove militant de
Maulets Guillem Agulló. El seu assassí, Pedro Cuevas, va ser condemnat a
catorze anys de presó però només en va complir quatre. Onze anys més tard, del
tot habilitat, es va presentar a les eleccions municipals per Alianza Nacional.
Abans-d'ahir un regidor de Plataforma per Catalunya, Juan Gómez Montero, va
acusar Guillem Agulló de ser “un fill de puta” i va reblar que “està molt bé on
és ara mateix”. Si algú hagués dit exactament això d'una víctima d'ETA, la
fiscalia ja hauria actuat. Hi ha terroristes i terroristes. Doble escala
moral.
(Article de Vicent
Sanchis publicat el 9 de juny al diari El Punt Avui)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada