Hi ha
consens en el món polític i empresarial que ara toca dir que l'economia va bé.
El problema és que el voluntarisme dels que manen no es correspon amb
l'experiència quotidiana dels ciutadans. Càritas ens diu que hi ha tres milions
d'espanyols sota el llindar de la pobresa. No hi ha cap senyal que permeti preveure
una creació significativa de llocs de treball a mitjà termini. I els salaris
cauen, com tothom sap.
Quan
diverses veus encadenen un missatge tan allunyat de la percepció comuna que
sona com una consigna, creix la distància que separa les elits de la societat. Tanmateix ,
el més irritant és la tendència del govern central a menystenir els perdedors
de la crisi. Rajoy
diu que les càrregues s'han repartit de manera justa. Montoro afirma que els
salaris pugen, quan fa quatre dies Rajoy presumia a Tòquio que havien baixat. I
Sáenz de Santamaría acusa de frau mig milió d'aturats i és desmentida per la
mateixa administració. El perdedor com a enemic, com a cap de turc de les
pròpies frustracions. Cultura de Tea Party.
(Fragment de
l’article La quimera del perdó, de
Josep Ramoneda, publicat avui al diari Ara)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada