El mateix
dia [dimarts 23 de setembre] que el Partit Popular tornava a ofegar rebutjant
que tornessin més papers de Salamanca deixava de respirar Teresa Rovira. La bibliotecària que
salvava trossos de país amagant llibres en català a “l’infern” de la
biblioteca. Els infantils, els juvenils: l’espurna de vida. La filla del
periodista i polític Antoni Rovira i Virgili. La dona de 95 anys que mor sense
recuperar part de l’arxiu del seu pare. Ens han cremat, ens han robat les
cendres, el taüt, el nínxol, la làpida i les flors. Som en un lloc que no té
nom. I no som aquí per 16.000 milions d’euros. Som aquí perquè no tenim res.
Som aquí per un sanglot que no mor: no tenim ni papers, ni pedres, tacades amb
les nostres llàgrimes.
(Fragment
de l’article de Francesc Canosa No podem
ni plorar, publicat el 25 de setembre al diari Ara)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada