Aquest
dijous 24 de novembre hi haurà una reunió entre el govern, les organitzacions
de la patronal i els sindicats CCOO i UGT. El punt a tractar és, segons ha
transcendit, negociar la “pau social”. Entre bambolines, no obstant, hi ha més
punts a sobre la taula. Les organitzacions empresarials ja han reclamat la
necessitat d’una nova reforma laboral. Igualment, grans corporacions financeres
i de les assegurances han començat a promoure una campanya mediàtica per
preparar el terreny d’una nova reforma de les pensions. Volen aprofundir la
que, els mateixos agents, van pactar el gener de l’any 2011 en aquella ocasió
sota l’empara del govern Zapatero del PSOE.
L’experiència ens diu
que massa vegades d’aquestes trobades en surten acords altament lesius pels
interessos de la classe treballadora, de la majoria de la població. En el
passat hem vist reiteradament com sota l’excusa de la pau social hem anat
deixant drets i conquestes a la cuneta de la història: ara les empreses poden
acomiadar lliurement (com a molt pagant indemnitzacions cada cop més petites),
poden disposar força lliurement d’una part de la nostra jornada laboral
fent-nos treballar fora d’horari, ens poden fer treballar en tasques per sobre
la qualificació del nostre contracte... i un llarg etcètera.
I, en el nom de la pau social, també hem vist com ara cal
treballar més que fa 6 anys per accedir a una pensió complerta i com
l’allargament de les bases reguladores fa baixar unes pensions que, d’entrada,
ja són de les més baixes de la UE. Totes aquestes concessions fetes, sempre, en
nom d’una pau social que només beneficia als de dalt, als propietaris del
capital.
Ara mateix sembla que
una propera presa d’aquest capitalisme tant voraç en drets i beneficis és el
que queden de les pensions públiques, ja retallades durant el pensionazo de
2011. De fet, avui en dia l’Estat espanyol dedica només el 10,5% del seu PIB al
pagament de pensions i es calcula que el cost màxim previst pel 2050 serà del
12,5%. En contrast, aquest any, països com Itàlia hi dediquen un 15,8% del seu
PIB, Grècia (14,5%), França (13,8%), Àustria (13,2%) o Portugal (13%).
No obstant, la premsa
liberal ja fa setmanes que planteja que les pensions públiques són
insostenibles. I argumenten que el govern del PP acabarà d’esgotar el proper
any 2017 els 66.800 milions d’euros de superàvit acumulat que es va trobar el
2011. En canvi, de manera intencional n’amaguen les causes. Una d’elles és la
reducció salarial de la classe treballadora provocada per la reforma laboral
del 2012 (cobrem menys, cotitzem menys) tant aplaudida per les organitzacions
empresarials. Una altra prové dels milions d’hores extres no pagades que,
segons les pròpies estadístiques oficials, ja superen a les pagades.
Altres causes que fan
buidar la caixa de les pensions són el pagament de múltiples subvencions a
empresaris (al voltant de 21.000 milions) i les diferents reduccions de
cotitzacions socials d’empreses (1500 milions). En definitiva, el govern ha
transferit una gran quantitat de recursos públics als empresaris i, alhora, ha
creat una imatge catastrofista de la insostenibilitat del sistema públic de
pensions que legitimi un nou atac. Maten, així, dos ocells d’un sol tret.
Les alternatives per
millorar el sistema de pensions actual en benefici de la gran majoria de la
població n’hi ha i moltes. Per començar, un increment dels salaris tant
retallats els darrers anys junt amb la cotització de totes les hores
treballades. D’altra banda, una reducció de la jornada laboral que permeti
incrementar la població amb feina. A banda d’eliminar les subvencions públiques
als empresaris i les bonificacions a la contractació, també es pot obrir el
debat de si convé traslladar el pagament de les pensions als Pressupostos
Generals de l’Estat.
Cap d’aquestes
solucions comporta retallar unes pensions que, els i les treballadores sabem
molt bé, actualment són molt baixes. Ni tampoc comporta haver de recórrer a
plans de pensions privats, la finalitat dels quals és enriquir a les empreses
financeres.
A la CGT no ens
empassem les seves mentides. Creiem que en pocs mesos ens trobarem amb una nova
agressió contra els nostres drets i cal preparar-ne l’acció col·lectiva des
d’avui mateix.
Fem una crida a les
diverses organitzacions catalanes, moviments socials i sindicats no pactistes
per analitzar degudament la situació i iniciar els procesos d’informació i
construcció d’una resposta conjunta com a classe.
Ens volen en shock,
però ens trobaran preparades. Organitzem la resposta.
Secretariat Permanent
del Comitè Confederal de la CGT de Catalunya
22
de novembre de 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada