La Seguretat Social facilitarà, amb els seus propis mitjans, la subscripció de plans privats de pensions

Privatitzar és modern, solvent, sostenible. El que és públic és retrògrad, antic, un malbaratament insofrible dins d'aquesta societat globalitzada.

Aquesta és la idea que repeteixen com un mantra els jerarques que han posat a dirigir cap a l'abisme els serveis públics.

La AISS (Associació Internacional de la Seguretat Social) va celebrar un seminari a l'abril d'aquest any, en un centre de Formació de la Seguretat Social situat a Pozuelo, al qual van assistir 200 persones de diferents nacionalitats, algunes d'elles es van allotjar a l'Hotel Colón, l'import de l'esdeveniment, que va durar tres dies, va ascendir a 70.408,90€.

A les jornades per a Directors de l'INSS celebrades en el mateix centre de Formació de Pozuelo, els dies 5 i 6 de novembre d'enguany, es van passar a net els acords de l'AISS i així s'ha decidit que les empreses financeres i d'assegurances fiquin els nassos en el sistema públic, clar que amb altres paraules, utilitzant el llenguatge eufemístic amb termes que dirien alguna cosa així com "Amb la finalitat de col·laborar responsablement en la sostenibilitat i adequació del sistema públic en un entorn de crisi global..." El cas és que un dels grans acords d'aquell doble partit, trobada personal i trobada en els fins, va ser el compromís d'enviar a tota la població treballadora major de 50 anys un informe anual on se'ls informés de la quantia de la seva futura pensió. La intenció és clara: convidar al personal, a la vista de la misèria en què es convertirà la seva futura pensió, a subscriure, si pot, un pla privat de pensions. La ministra Báñez va defensar aquesta mesura "innovadora" com un "avanç històric" que facilitarà a la ciutadania la "presa de decisions" ... Un camí cap a sistemes més solvents (llegiu plans privats de pensions...) i també més sostenibles (llegiu el mateix). En aquestes jornades, es va informar que aquest compromís es duria a terme a partir de maig de l'any vinent.

Tot això no és casual, la campanya està iniciada i pactada per endavant. 

Comprovem com, des de fa uns mesos, i cada dia amb més freqüència, ens inunden les entitats financeres amb anuncis multicolors protagonitzats per suposats jubilats sense arrugues, que amb un somriure perlat d'implants dentals perfectament alineats, acaronats per una música suggerent, en un paisatge de prats gallec a ple sol o en platges caribenyes on mulats i mulates miren amb embadaliment al pla pensionista del BBVA, de Bankia, del Popular, d'ING..., a subscriure tan preuats plans, cosa que dóna ganes de sortir corrents a agafar aquest magnífics plans de pensions si no fos perquè la nòmina no dóna per més.

Tot encaixa perfectament, la responsabilitat corporativa amb imatge de "corporació dermoestètica", bisturí a la mà, donant un precís tall al vell i obsolet sistema públic de pensions, la modernitat de la caverna nia en els seus cors .

L'estratègia és clara i una mostra més de com el fenomen anomenat de la porta giratòria ("responsables" del sector públic que passen al sector privat i a l’inrevés) s'ha simplificat, ja no cal donar la volta, estan dins i volen quedar-s'ho tot. 

SECCIÓ ESTATAL DE CGT-CAT A LA SEGURETAT SOCIAL

Les retallades a l’ocupació pública són insostenibles a llarg termini

Segons l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) les “reduccions significatives a l’ocupació pública son difícils de sostenir a llarg termini, ja que les demandes dels ciutadans creixen”.

Podeu llegir l’article complet a elmundo.es

Recollida de signatures contra la impunitat del franquisme

Com a resultes de la història sentència argentina que ordena la detenció i extradició de quatre ciutadans espanyols sospitosos d’haver comès crims de dret internacional com la tortura a Espanya, Amnistia Internacional ha engegat una campanya de recollida de signatures per tal que el govern extradeixi als acusats de cometre tortures durant el franquisme.

INFORMEU-VOS I SIGNEU!!!
 

Calatorao y la extra de navidad

Queridas y queridos empleadas y empleados públicos. Os voy a contar la linda fábula de “El ayuntamiento prevaricador” o “Cómo el Estado abusón continúa haciendo el ridículo”. Veréis. En un pequeño pueblo de 3.000 habitantes de la provincia de Zaragoza, Calatorao se llama, su Junta de Gobierno Local puso a trabajar a sus servicios jurídicos y las navidades pasadas decidió abonar a sus trabajadores una parte de esa paga extraordinaria que el Gobierno ordenó robar. Decían en Calatorao qué sí, qué bien, qué no habría paga si el Gobierno lo ordenaba pero que todo no se podía arrebatar, qué los derechos generados son sagrados.

Imaginad cómo le sentó la decisión al papá Estado.” Les voy a crujir por prevaricadores”, se oía por los pasillos de los dominios de  Montoro. “No te preocupes, Cristóbal, que a ese alcalde me lo cepillo como se le ocurra desobedecer”, espetaba Beteta mientras arengaba a sus orcos.

La irreductible aldea maña no se achantó, se mantuvo firme en su decisión y pagó el 25 % de la extraordinaria a sus empleados. El Estado, papá abusón y mangante, denunció la osadía, utilizando para la contienda todas sus armas y así ajusticiar al prevaricador consistorio. Gollum y sus secuaces se frotaban las manos ante la sangría, pues los rebeldes acudirían al potro de tortura, para goce y disfrute del Gobierno esclavista de Mariano Sauron. De dirimir el asunto se encargaría el Juzgado Contencioso/Administrativo nº 1 de Zaragoza. Y para allá que fueron, maños contra moños, justos contra truhanes, valientes contra cobardes.

Y la batalla ha durado hasta que el pasado 12 de septiembre quedó sentenciada. Y adivinad qué ha ocurrido. Le dice el juez al papá Estado que lo que ha hecho el ayuntamiento de Calatorao bien hecho está, es conforme a derecho, pues lo que este Gobierno explotador ejecutó fue un atraco. Vamos, que el Estado ha palmado un juicio otra vez, y ya van unos cuantos. Calatorao fue justo y valiente, protegió a sus trabajadores hasta donde pudo hacerlo y éstos, por lo menos, cobraron algo de lo que nunca debió ser robado por el Gobierno.

Y ahora, como en todas las fábulas, la moraleja. Los que de verdad tienen voluntad y se atreven ganan las guerras donde éstas se deben de ganar, en un juzgado.

Y es que os cuento. Hay administraciones, como la Diputación de Alicante, que dicen a sus trabajadores que tienen la voluntad de pagar el 25 % de la extra robada. Y yo digo que si esa voluntad existiera, los trabajadores ya habrían cobrado, como en Calatorao. Es por ello que pregunto sin esperar respuesta. ¿No será que esas administraciones, como la Diputación de Alicante, no pagan porque no les da la gana? ¿Quién prevarica más? ¿El que no obedece un decreto canalla o el que vulnera a sabiendas derechos constitucionales?

(Article de Tomás-Jesús Salinas publicat al seu blog Lo que yo te diga el 25 de setembre de 2013).

Un jutge ordena retornar de forma íntegra la paga extra de 2012

Per primer cop un jutge ordena retornar de forma íntegra la paga extra de 2012. La sentència conclou que aquesta retallada a les nòmines dels funcionaris de l’Administració de Justícia es va produir de forma anòmala i il·legal.

Podeu llegir aquí l’article complet publicat a l’edició digital de l’ABC

Francesc Carol, nou regidor de Recursos Humans

Canvis al cartipàs municipal arran del nomenament de Jordi Puigneró com a director general de Telecomunicacions i Societat del Coneixement de la Generalitat. Francesc Carol passarà a ser tinent d'alcalde de Governació i Seguretat. La regidora de Comunicació, Joana Barbany, assumirà també Tecnologia, i el tinent d'alcalde de Territori, Josep Romero, es responsabilitzarà de Mobilitat. Puigneró continuarà com a regidor fins al final del mandat, al capdavant de Relacions Institucionals. 

Així doncs, Francesc Carol també assumirà la regidoria de Recursos Humans. Des de la Secció Sindical de la CGT a l'Ajuntament de Sant Cugat li desitgem molta sort en el càrrec i esperem que aquesta nova etapa permeti arribar als consensos necessaris per complir les promeses de l’alcaldessa.

Quan la por ajuda a fer-nos esclaus

En una setmana he viscut dues cares de la mateixa moneda i, en veritat, no tan allunyades. Què hauria passat a la fàbrica de Mecaplast de l’Anoia si haguessin perdut la por com a Salt? En realitat, què passaria a les nostres feines si perdéssim aquesta mateixa por? Jo, personalment, no crec que hagués perdut el 30% del poder adquisitiu els darrers 4 anys, ni que m’haguessin ampliat la jornada laboral. Ah, i de ben segur que el meu contracte eventual i interí ara seria indefinit i fix.

Fragment de l’article d’Ermengol Gassiot Quan la por ajuda a fer-nos esclaus publicat el 6 de novembre al web de CGT Catalunya.

No al tancament de RTVV

La secció sindical de la CGT a l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès es solidaritza amb els treballadors i treballadores de la RTVV.

Podeu seguir la seva lluita de primera mà mitjançant el blog de la CGT a RTVV..

NO AL TANCAMENT DE RTVV!!!

Contra la reforma de l'Administració Local

Defensem els llocs de treball als ajuntaments i als ens públics locals!!!

Concentració davant del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB)

Dimecres 6 de novembre a les 10,30 hores

Les pensions no es toquen

Us recomanem de llegir l’article Les pensions no es toquen, publicat el passat 28 d'octubre al blog Males herbes.