El ministre que s’enriu de la justícia

En un tren d’Astúries un degenerat va agredir sexualment la dona del davant, dient-li improperis i tocant-li el pubis. Al seu costat hi tenia un amic, agent de la Guàrdia Civil. I sabeu què va fer l’home pagat per protegir-nos? Gravar-ho en vídeo, mentre reia. Sí, sí. Un home t’agredeix sexualment i l’agent de l’ordre ho grava i se n’enfot. A la cara. Un ciutadà que intentava protegir la víctima i impedir que la toqués va ser lesionat per l’amic. I el guàrdia civil, allà, rient. Quan van arribar agents de veritat per protegir les víctimes, el guàrdia civil va fugir cames ajudeu-me. Però va acabar patint una condemna de sis mesos d’inhabilitació: perdia la plaça de funcionari. Dic que la perdia, en passat, perquè resulta que el guàrdia civil degenerat és fill d’un regidor del PP, i son pare va iniciar una recollida de signatures. No pas en defensa de l’agredida, no: en defensa del seu fill, el desgraciat que gravava en mòbil l’agressió sexual, i reia, i després fugia cames ajudeu-me. I el ministre Gallardón el 30 de maig li va concedir l’indult. Res d’inhabilitació, pobre fill d’un regidor del PP preocupat perquè el nen es quedés sense feina, amb el que deu haver costat col·locar-lo. Que pagui una multa simbòlica i avall, i que pugui continuar exercint d’agent de l’autoritat, marcant paquet amb la pistola, rient i gravant les noies que pateixen agressions sexuals en els trens de l’Espanya democràtica del 2014. En aquesta Espanya on un guàrdia civil s’enfot de les agredides i el ministre de Justícia s’enfot de la justícia.

(Carles Capdevila, diari Ara, 16 de juny de 2014)