Un conte de l'Ajuntament transparent

Avui, per començar la setmana us explicarem un conte.

Hi havia un vegada un Ajuntament d’un país petit que se les donava de ser molt smart i de ser capdavanter en transparència.

Un dia el departament de Recursos Humans de l’Ajuntament va convocar una colla de places de cap d’unitat administrativa, d’aquelles que “en la gran majoria de vegades” decideix que hi puguin optar les persones internes de l’organització. Després de molt temps esperant aquestes convocatòries, per fi el personal administratiu podia fer una mica de promoció.

Així doncs, es van obrir els terminis per presentar candidatures però la direcció va arrufar molt el nas al veure la persona que es va presentar a un d’aquells processos de selecció. Malgrat això, com l’Ajuntament era tan smart i tan transparent, va decidir fer el cor fort i tirar endavant tots els processos.

Dies després, quan els aspirants ja havien presentat als tribunals els mèrits i el treball a valorar, la direcció va arrufar encara molt més el nas al veure que la persona que es temien tenia possibilitats de guanyar una d’aquelles convocatòries. I, tot i ser molt smart i molt transparents, això ja no ho van poder suportar! Així que van decidir suspendre la convocatòria d’aquella plaça i tirar endavant totes les altres.

I com ho van fer? Doncs després de setmanes de tenir aturada la convocatòria, la van anul·lar i van modificar l’organigrama per fer desaparèixer aquell determinat cap d’unitat administrativa, al·legant que ja no era necessari per l’organització. La veritat és que això no era cap problema per un Ajuntament smart i campió en transparència com aquell.

I molts (no tots) van ser feliços i van menjar anissos.

I aquí acaba el conte que us volíem explicar avui. Un conte que, com tots els contes, és només un conte. Perquè, us imagineu que fos veritat i que aquell Ajuntament fos el que segurament tots pensem?