El concepte de 'seguretat jurídica' és clau per a la
democràcia i per a la societat internacionals. És fàcil d'entendre: significa
que l'estat garanteix als ciutadans, les empreses i les institucions que
qualsevol situació jurídica no serà alterada de manera arbitrària, sinó seguint
els procediments i conductes legals establerts i que farà públic el canvi
perquè se n'assabente tothom.
Fa anys que expliquem que a Espanya la seguretat
jurídica, concepte sagrat en la majoria dels països democràtics, és una entelèquia.
En molts terrenys, fins i tot l'econòmic, però molt especialment en l'àmbit
polític. I ahir van coincidir dos fets de signe distint, però ambdós greus, i
que, combinats, mostren a la perfecció en quin estat vivim, ara per ara.
Ahir es va decidir que les banderes de la Segona
República espanyola no es podien mostrar a Madrid, en el recorregut per on
passava el nou monarca. I van detenir qualsevol persona que en portàs una. Fins
i tot van entrar a la redacció d'Eldiario.es per obligar a treure'n una d'una
finestra. Amb quin aval jurídic? Cap ni un. Amb quina comunicació pública
oficial? Cap. No hi ha cap llei ni una que prohibesca explícitament aqueixa
bandera. I doncs com podien fer això que van fer? Simplement negligint la
seguretat jurídica, fent-la desaparèixer.
Exactament igual com va passar, novament, amb l'afer dels
papers de Salamanca. Encara en queden de papers, a Salamanca, i aquests dies
havien de ser lliurats. No pas perquè sí, sinó perquè hi ha un seguit de
disposicions legals --de l'estat espanyol mateix!, normes jurídiques d'ells
mateixos!--, que ho ordenen. I tanmateix han decidit que no, que ara no els
tornen. Una altra volta: amb quin aval jurídic? Amb cap ni un.
Un estat que no respecta ni les seues lleis i que vulnera
principis elementals del funcionament d'una democràcia. Això tenim. Ara per ara.
(Vicent Partal, Vilaweb, 20/06/2014)
