Avui ha
estat un dia d’alegria per a les modistetes. Centenars i centenars de noies han
omplert els carrers de Barcelona, agafades de bracet, en bandades, amb la boca
plena de rialles i el cap ple d’il·lusions. Hi ha hagut, però, unes modistetes
que avui no han sortit al carrer. ¿Quantes? Moltes, moltes... ¿Hi heu pensat?
Són unes dones que treballen tot l’any a casa seva, en pisets minúsculs, gelats
en aquest temps, foscos i tristos, perduts en el laberint del barri vell de la
ciutat o en el desert inhòspit de l’alta Eixampla pobra... Unes dones que
vetllen a les nits, amb l’agulla als dits encarcarats de fred, esberlats de
penellons, ajupides sobre la màquina de cosir, confeccionant no les robes
riques, flonges i brillants que surten dels grans magatzems i que s’han de
posar senyores opulentes, sinó unes altres robes que aniran als stocks de les
botigues de peces fetes o que no passaran per l’intermedi dels comerços de luxe
ni figuraran a les factures de preu. Aquestes dones es fan sis o set pessetes
treballant dia i nit i ni els dies de festa no tenen temps de passejar.
Aquestes obreres de l’agulla, avui, com tantes i tantes vegades, s’han passat
la mà cansada pels ulls i han sentit, dintre de l’ombra, com la vista se’ls
encongia plena de dolor. I aquest ha estat el seu únic gest d’homenatge al Dia
de la Cega de la
Catedral... En aquest parèntesi d’alegria i de festa que a
Barcelona s’obre cada 13 de desembre, i enmig del qual ballaran aquesta nit les
modistetes, recordem-nos d’aquestes altres que avui no han pogut parar de
treballar i que cosiran potser fins a la matinada...
Article
d’Irene Polo (Barcelona, 1909 - Buenos Aires, 1942) publicat a Última Hora (13-XII-1935). Una
mirada alternativa, crítica, a la diada de demà, la de Santa Llúcia
-protectora de la vista i patrona de les modistes-, que era una fita remarcada
en l’imaginari del calendari costumista de les vigílies de Nadal a Barcelona.
(Article publicat
avui 12 de desembre al diari Ara)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada