Ciutadans en precari

CIUTADANIA. ¿La condició de ciutadans segueix regint a la Unió Europea? La manera amb què s'han implementat les polítiques d'austeritat, escanyant la gent sense altre argument que el catastrofisme i la por, fa temps que obliga a preguntar-se: ¿a qui es deuen els polítics? El cas de Xipre -un pas més en l'escalada que va començar a Grècia- és una flagrant negació de la ciutadania. No sé si en democràcia havia vist mai uns governs tan bel·ligerants contra les persones i sobretot contra les d'estats que no són els seus. ¿Els governs europeus, amb el de Xipre fent el trist paper de titella, poden disposar dels estalvis dels ciutadans impunement? Els mandataris europeus, sempre tan temorosos del despotisme de Putin, ¿descobreixen ara que Xipre era un paradís fiscal rus i castiguen els xipriotes pels disbarats dels seus bancs? La debilitat dels polítics, la seva impotència davant dels poders contramajoritaris, fa que els ciutadans cada dia vegin més els polítics com a adversaris i no com a representants. Només la pressió ciutadana pot salvar aquest cisma. Sense anar més lluny, a casa nostra, el president Mas, el primer de la classe de retallades, diu ara que la prioritat absoluta és la defensa de l'estat del benestar. Quan els vots s'escolen, reaccionen. No renunciem a la condició de ciutadans, per molt que ens hi empenyin; juguem les nostres cartes: el vot, la paraula, la pressió, la raó.

Fragment de l'article de Josep Ramoneda Ciutadans en precari, publicat al diari Ara de 20 de març.
.