El cinisme, la mentida i la corrupció

A vegades costa trobar la manera de posar per escrit determinades situacions que ens toca viure a les persones que representem al personal a l’Ajuntament de Sant Cugat. I ahir, el que vam veure i escoltar al Ple Municipal, és una d’aquestes situacions “indescriptibles”.

Per sort hem trobat unes paraules, potser excesivament benèvoles, però que ens venen com anell al dit per descriure el que ahir vam sentir:

Hi ha persones que són perfectament capaces de pensar una cosa i dir exactament la contrària sense ni posar-se vermelles. De gent així tots en coneixem, te’n trobes per tot arreu i en tots els àmbits de la vida. En el microcosmos de la política aquests personatges sovintegen força, i m’atreviria a dir que són molt més habituals que en altres escenaris. No penso que tots els polítics siguin uns cínics i uns mentiders, seria injust tallar-los a tots pel mateix patró, però alguns són uns veritables mestres de la mentida i el cinisme. Menteixen amb una naturalitat que si no estàs molt al cas de l’assumpte que es tracta te’ls pots arribar a creure i tot. Actuen amb una seguretat envejable i, com dèiem abans, passi el que passi mai es posen vermells. Aquesta és una de les claus, no posar-se mai vermell ni demostrar cap inseguretat, et diguin el que et diguin.

(Fragment de l’article El cinisme, la mentida i la corrupció, de Miquel Saumell, publicat l’1 de febrer de 2013 al blog El radar de Sarrià).