[...] la
lliçó d’aquest canvi d’hegemonia cultural és dura o difícil de pair pels
militants d’ICV i EUiA, pels socialistes catalanistes que encara hi ha al PSC,
per la petita però activa diàspora trotskista, per no poca gent de la CUP i, de
ben segur, fins i tot per algun esquerranós d’ERC. I, per descomptat, per CCOO,
UGT, USOC… i fins per la CGT que podria
reivindicar aquell discurs del Noi del Sucre a Madrid, el 1919, en que el líder
de la CNT va dir: “Nosaltres, els treballadors, com sigui que amb una Catalunya
independent no hi perdríem res, ans el contrari, hi guanyaríem molt, la
independència de la nostra terra no ens fa por. [...]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada