Rebaixar sous no és la solució

Primer va ser l'FMI i després ha estat la Comissió Europea. Tots dos insisteixen que Espanya ha de rebaixar un 10% els sous per guanyar competitivitat i sortir de la crisi. Aquesta tesi de la devaluació interna (com que no podem devaluar la moneda rebaixem els salaris perquè els nostres productes siguin més barats) no és nova i l'han defensada economistes de prestigi com Paul Krugman. I en certa mesura, des de l'inici de la crisi, aquest ajustament de sous ja s'ha anat produint en molts sectors (amb una rebaixa mitjana del 6%), al marge que hi hagi casos concrets d'indústries que només poden ser competitives rebaixant-los una mica més.

Però la realitat és que els sous no són la variable decisiva que explica la poca competitivitat de l'economia espanyola i catalana. De què es queixen els empresaris? Tal com demostra la reacció de les patronals, els empresaris no consideren que els sous siguin el seu principal problema ni la seva màxima prioritat. Sí que ho són, per contra, les dificultats per accedir al crèdit o una excessiva burocràcia que llasta la seva activitat.

La rebaixa de sous, que en tot cas sempre ha de ser selectiva i temporal (fins que es recuperin els beneficis), no pot ser en cap cas la clau per sortir de la crisi, perquè sempre hi haurà països amb costos laborals més baixos. Pot ser, com a màxim, una solució transitòria pensada precisament per salvar llocs de treball. La clau per guanyar competitivitat s'ha de buscar abans en la inversió en recerca i innovació, en formació, en infraestructures adequades, etc. per crear entorns més productius.

Les rebaixes de sous estan pensades per afavorir les exportacions, però obvien l'impacte en el consum intern. En un context com l'actual, de pujada d'impostos i retallades en el sector públic, una pèrdua generalitzada de poder adquisitiu resultaria letal per al mercat intern, del qual depèn encara bona part del nostre teixit empresarial. El remei seria pitjor que la malaltia. En lloc d'això, les autoritats econòmiques haurien de centrar els seus esforços en allò que ha estat identificat com el principal factor que ofega les empreses: la manca de crèdit.

(Editorial del 8 d’agost del diari Ara)