Fem vacances i durant el que resta d’agost no actualitzarem el blog.
Al setembre
ens retrobarem. Disculpeu les molèsties.
dilluns, 5 d’agost del 2013
Quins poca-vergonyes...
En 6 mesos
el saldo negatiu de l’administració central ja supera el límit anual del 3,8%
i, malgrat això, tenen la barra de gastar-se més de 877 milions d’euros en
vehicles militars (BOE 27 de juliol), 169.000 euros en el manteniment dels jardins de la Moncloa i de
les plantes d’interior de la de la vice-presidenta Soraya
Sáez de Santamaría (BOE 29 de juliol) i 200.000 euros en sabres per l’Academia Militar de Suboficials
(BOE 31 de juliol)
Pobrecita nuestra democracia
La sospecha
sigue trepando por las instituciones de nuestra maltrecha democracia. Leo en la
portada de EL PAÍS, con estupor y creciente indignación, que el presidente del
Tribunal Constitucional, Francisco Pérez de Los Cobos, paga las cuotas de
militante del PP cuando la ley prohíbe a los jueces pertenecer a ningún
partido, y especialmente en el caso del Tribunal Constitucional en el que sus
integrantes tienen que tomar decisiones políticas. ¿Lo sabían en el PP cuando
le propusieron para el cargo? (parece evidente que sí), ¿lo sabían el resto de
componentes del alto tribunal cuando le eligieron presidente? ¿Engañó al Senado
cuando compareció en octubre de 2010 y no hizo mención alguna de su militancia
política?
La
indignación crece si pienso en lo determinante que fue el voto de calidad del
señor Pérez de Los Cobos con ocasión del polémico nombramiento de Enrique
López, que no cumplía los requisitos para ser miembro del Tribunal
Constitucional y que también había sido propuesto por el PP.
Por si todo
esto fuera poco, el tribunal, haciendo caso omiso del espíritu de la
Constitución, admite a trámite el recurso del PP sobre el decreto del Gobierno
andaluz que trataba de mitigar el sufrimiento de los desahuciados. ¿Dónde dejan estos señores el interés
social de la propiedad que defiende nuestra Constitución? Pobrecita nuestra
democracia, tan joven y tan maltratada.
(Article de
Juan Antonio Melero Ginzo, publicat el 19 de juliol de 2013 a El País)
En nom de la seguretat
En nom de
la seguretat, estan florint les càmeres que et filmen al carrer. En nom de la
seguretat, t'has de despullar als aeroports amb pacient resignació. En nom de
la seguretat, el departament de Justícia dels Estats Units escolta les
converses de vint periodistes d'Associated Press. En nom de la seguretat, Obama
espiava mig món. En nom de la seguretat, Bush va fer la guerra contra l'altre
mig. En nom de la seguretat, es protegia Corinna abans que tots sabéssim que
era l'amant de capçalera. En nom de la seguretat, es va aprovar la llei Corcuera de
puntada a la porta. En
nom de la seguretat, a un avi que va amb bastó al camp del Barça li prenen el
tap de rosca de l'ampolla d'aigua perquè no la llanci al cap de ningú. En nom
de la seguretat, la
Guàrdia Civil va entrar a casa de l'Èric Bertran pensant que
lluitaria contra l'Exèrcit del Fènix. En nom de la seguretat, fa dècades que a
Egipte es cometen abusos i maltractaments. I qui diu Egipte diu l'inventari de
països que assenyala, cada any, Amnistia Internacional. En nom de la seguretat,
els Estats Units busquen Edward Snowden com si fos el tercer violador de Manhattan.
En nom de la seguretat, Garzón va fer la batuda preventiva abans dels Jocs
Olímpics. En nom de la seguretat, s'acumulen les detencions il·legals. En nom
de la seguretat, se t'incomunica tres dies si t'apliquen, ni que sigui per
confusió, la llei antiterrorista. En nom de la seguretat, el conseller
Espadaler ha trobat la manera de prohibir el burca sense haver d'enfangar-se en
terrenys religiosos. En nom de la seguretat, aquesta sí que fa riure, María de
los Llanos de Luna, delegada del govern central a Catalunya, deixa el seu pis i
se'n va, amb la família, a viure en un xalet de Pedralbes que és patrimoni de
l'Estat. Els 465 metres
quadrats deuen ser en nom de la comoditat.
(Article de
Xavier Bosch publicat el 5 de juliol de 2013 al diari Ara)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)