dilluns, 5 d’agost del 2013

Fem vacances


Fem vacances i durant el que resta d’agost no actualitzarem el blog.

Al setembre ens retrobarem. Disculpeu les molèsties.

Quins poca-vergonyes...

En 6 mesos el saldo negatiu de l’administració central ja supera el límit anual del 3,8% i, malgrat això, tenen la barra de gastar-se més de 877 milions d’euros en vehicles militars (BOE 27 de juliol), 169.000 euros en el manteniment dels jardins de la Moncloa i de les plantes d’interior de la de la vice-presidenta Soraya Sáez de Santamaría (BOE 29 de juliol) i 200.000 euros en sabres per l’Academia Militar de Suboficials (BOE 31 de juliol)

QUINS POCA-VERGONYES...!!!

Pobrecita nuestra democracia

La sospecha sigue trepando por las instituciones de nuestra maltrecha democracia. Leo en la portada de EL PAÍS, con estupor y creciente indignación, que el presidente del Tribunal Constitucional, Francisco Pérez de Los Cobos, paga las cuotas de militante del PP cuando la ley prohíbe a los jueces pertenecer a ningún partido, y especialmente en el caso del Tribunal Constitucional en el que sus integrantes tienen que tomar decisiones políticas. ¿Lo sabían en el PP cuando le propusieron para el cargo? (parece evidente que sí), ¿lo sabían el resto de componentes del alto tribunal cuando le eligieron presidente? ¿Engañó al Senado cuando compareció en octubre de 2010 y no hizo mención alguna de su militancia política?

La indignación crece si pienso en lo determinante que fue el voto de calidad del señor Pérez de Los Cobos con ocasión del polémico nombramiento de Enrique López, que no cumplía los requisitos para ser miembro del Tribunal Constitucional y que también había sido propuesto por el PP.

Por si todo esto fuera poco, el tribunal, haciendo caso omiso del espíritu de la Constitución, admite a trámite el recurso del PP sobre el decreto del Gobierno andaluz que trataba de mitigar el sufrimiento de los desahuciados. ¿Dónde dejan estos señores el interés social de la propiedad que defiende nuestra Constitución? Pobrecita nuestra democracia, tan joven y tan maltratada.

(Article de Juan Antonio Melero Ginzo, publicat el 19 de juliol de 2013 a El País)

En nom de la seguretat

En nom de la seguretat, estan florint les càmeres que et filmen al carrer. En nom de la seguretat, t'has de despullar als aeroports amb pacient resignació. En nom de la seguretat, el departament de Justícia dels Estats Units escolta les converses de vint periodistes d'Associated Press. En nom de la seguretat, Obama espiava mig món. En nom de la seguretat, Bush va fer la guerra contra l'altre mig. En nom de la seguretat, es protegia Corinna abans que tots sabéssim que era l'amant de capçalera. En nom de la seguretat, es va aprovar la llei Corcuera de puntada a la porta. En nom de la seguretat, a un avi que va amb bastó al camp del Barça li prenen el tap de rosca de l'ampolla d'aigua perquè no la llanci al cap de ningú. En nom de la seguretat, la Guàrdia Civil va entrar a casa de l'Èric Bertran pensant que lluitaria contra l'Exèrcit del Fènix. En nom de la seguretat, fa dècades que a Egipte es cometen abusos i maltractaments. I qui diu Egipte diu l'inventari de països que assenyala, cada any, Amnistia Internacional. En nom de la seguretat, els Estats Units busquen Edward Snowden com si fos el tercer violador de Manhattan. En nom de la seguretat, Garzón va fer la batuda preventiva abans dels Jocs Olímpics. En nom de la seguretat, s'acumulen les detencions il·legals. En nom de la seguretat, se t'incomunica tres dies si t'apliquen, ni que sigui per confusió, la llei antiterrorista. En nom de la seguretat, el conseller Espadaler ha trobat la manera de prohibir el burca sense haver d'enfangar-se en terrenys religiosos. En nom de la seguretat, aquesta sí que fa riure, María de los Llanos de Luna, delegada del govern central a Catalunya, deixa el seu pis i se'n va, amb la família, a viure en un xalet de Pedralbes que és patrimoni de l'Estat. Els 465 metres quadrats deuen ser en nom de la comoditat.

(Article de Xavier Bosch publicat el 5 de juliol de 2013 al diari Ara)