Paga de Nadal 2012 i negociacions en curs

Finalment el proper mes de gener cobrarem la part meritada de la paga extraordinària de Nadal de 2012.

Aquesta tarda, en un comunicat intern, la Junta de Personal i el Comitè d'Empresa ha informat a tot el personal municipal d'aquest fet i de l'estat de la resta de negociacions que estem portant a terme.

Ganivetes contra el dret a vaga

El Govern anuncia una nova reforma, una altra que no estava en el seu programa: la del dret a la vaga. «Sóc partidari d'una llei de serveis mínims perquè es compleixin» -va explicar Rajoy-. «He encarregat que s'estudiï per fer compatible el dret a la vaga i la llibertat dels ciutadans». La seva proposta parteix de cinc fal·làcies, tan òbvies com fàcilment desmuntables.

1. El Govern no busca regular els serveis mínims, sinó restringir el dret constitucional a la vaga. Només cal veure el moment en què arriba aquesta proposta: després del triomf de la vaga de neteja a Madrid, que ha demostrat que és fals això que la mobilització no serveixi per a res. Els treballadors van evitar els acomiadaments perquè la seva protesta va ser visible i els ciutadans van traslladar aquella pressió a l'ajuntament. En això consisteixen les vagues o les manifestacions. I aquells que proposen vagues que no es notin, o manifestacions als afores de les ciutats perquè no les vegi ningú, demanen posar filferro de ganivetes als drets fonamentals dels treballadors.

2. Els serveis mínims ja estan regulats. Que no hi hagi una llei específica no significa que no existeixi regulació. A més a més de les lleis, en un Estat de dret existeix la jurisprudència. En el cas dels serveis mínims, hi ha una sentència del Tribunal Constitucional que fixa clarament en què consisteixen i com s'apliquen aquests serveis mínims. A més a més, la Constitució el que demana és una llei que reguli «els serveis essencials de la comunitat», que no són el mateix que els serveis mínims.

3. No són els treballadors els que abusen dels serveis mínims. Al contrari, acostuma a ser l'administració pública quan exerceix com a patronal qui sistemàticament els incompleix, fixant uns serveis mínims abusius que després acostumen a rebutjar els tribunals. L'avantatge per als governs és que la sentència normalment arriba mesos o fins i tot anys després que la vaga s'hagi acabat. Així va passar en la vaga de metro de Madrid del 2010, on el Govern autonòmic va fixar uns serveis mínims del 50% que després els tribunals van rebutjar.

4. Els que violenten el dret a la vaga no són els piquets. Les dades són clares i surten del CIS, que el 2012 va realitzar una enquesta després de la vaga general del 29 de març, en què es demostra que són més del doble els treballadors que van voler fer vaga però no la van poder fer -per la pressió de la patronal o per por a l'acomiadament- que els que es van veure obligats a donar suport a la vaga contra la seva voluntat.

5. El dret a vaga forma part de la llibertat dels ciutadans, no està en contra seu. I contraposar tots dos drets és, simplement, intentar enfrontar uns ciutadans contra altres perquè una minoria torni a guanyar en un moment en què els més febles estan pagant tots els plats trencats.

Article d’Ignacio Escolar, publicat el 24 de novembre a El Periódico

Pura coincidència, o no? [humor]

El Govern pica l'ullet als funcionaris per evitar un daltabaix a les urnes

Els funcionaris han perdut un terç del seu poder adquisitiu durant la crisi i el Govern és conscient que en breu s'obre un nou calendari electoral i té en contra a més de 2,5 milions de funcionaris i empleats públics i les seves famílies. Per mitigar-ho, ha posat en marxa un conjunt d'iniciatives que pretenen esmenar les conseqüències que té per a ells complir amb les exigències de dèficit.

Podeu llegir l’article complet a Expansión.com

Sí que hi ha diners, els tenen els banquers

Una 'marea social' formada per milers de persones convocades per sindicats i moviments socials han omplert aquest diumenge la part central del passeig de Gràcia de Barcelona en una manifestació "contra els pressupostos antisocials", tant els espanyols com els catalans, però també contra la reforma de les pensions i la reforma laboral. La manifestació, que segons l'organització ha comptat amb la participació de 200.000 persones i segons la Guàrdia Urbana ha aplegat 12.000 persones, l'ha encapçalada per un grup de discapacitats de l'associació ECOM.

Amb lemes com "Sí que hi ha diners, els tenen els banquers", "Això no és una crisi, és una estafa" i crides a la vaga general, la protesta, que ha començat gairebé 20 minuts tard per l'acumulació d'agrupaments socials al davant de la pancarta principal, s'ha desenvolupat enmig d'un ambient festiu i familiar i sense incidències.

(Podeu llegir l’article complet al diari Ara d’avui dilluns)

Carta oberta a l'alcaldessa

La Junta de Personal i el Comitè d'Empresa de l'Ajuntament de Sant Cugat van fer arribar ahir a l'alcaldessa Mercè Conesa aquesta carta oberta per manifestar el  seu profund desacord de com s'ha gestionat el tema de l'anunci d'abonament de la part meritada de la paga extra de Nadal 2012.

La cortesia de l’alcaldessa de Sant Cugat

Ahir tot el personal de l’Ajuntament de Sant Cugat va rebre un comunicat de CCOO referent a l’abonament d’una part de la paga extraordinària de desembre de 2012 en el que, entre d’altres coses, es podia llegir “Ahir mateix, i amb caràcter d’urgència, l’alcaldessa va convocar a les seccions sindicals de CCOO i UGT per avançar-nos aquesta notícia com a resposta de cortesia a les instàncies presentades darrerament per aquests dos sindicats (...)”.

Si això és cert, afirmem rotundament que:

L’alcaldessa de Sant Cugat tracta amb cortesia als representats del 33% dels treballadors i treballadores de l’Ajuntament i menysprea a la resta. Això és evident ja que quan la Junta de Personal i el Comitè d’Empresa, òrgans de representació de tot el personal, van presentar el 3 de desembre passat la sol·licitud demanant el pagament de la part proporcional de la paga extraordinària de desembre de 2012, no només no va tenir la “cortesia” de rebre a les presidentes d’ambdós òrgans, sinó que la resposta va ser mitjançant el trasllat d’un Decret de Tinència d’Alcaldia desestimant la petició amb l'argument de "no disposar de crèdit pressupostari".

L’alcaldessa de Sant Cugat trenca les seves pròpies regles de joc al negociar a porta tancada amb una representació sindical minoritària i fora dels òrgans de representació. Amb aquesta actitud llença unilateralment a les escombraries la desitjada pau social i crea un mal precedent per al futur de les negociacions, alhora que se’n va en orris tot el seu discurs sobre l’ètica, la transparència i la lleialtat institucional que ens va fer a la sala Ginesta el 17 de maig passat a tots els representants sindicals.

L’alcaldessa de Sant Cugat desautoritza totalment als interlocutors designats per ella mateixa per a les negociacions: Jordi Puigneró, Carme Oliver i Jordi Matias. Aquestes tres persones han mantingut reiteradament i contra tota lògica que el pagament de la part proporcional de la paga de desembre de 2012 no era una voluntat política sinó que requeria imprescindiblement d’un “fet habilitant” (canvi legislatiu o sentència d’un tribunal competent que afectés a totes les administracions publiques o a l’Ajuntament de Sant Cugat en particular). Això ha estat així fins i tot a la reunió de la Mesa General de Negociació feta el 7 de novembre.

Medalles per l’abonament de la paga extra

AVUI HEM REBUT UNA MOLT BONA NOTÍCIA: Recursos Humans ha fet un comunicat en que informa que la voluntat política de l’Ajuntament és la d’abonar a tots els empleats i empleades la part meritada de la paga extraordinària de desembre de 2012.

Tots plegats ens hem de congratular de que la reivindicació mantinguda des de fa quasi un any, amb l’ajuda de les sentències judicials favorables dictades en relació a altres Administracions públiques, hagi fet possible arribar a aquest punt. I això ha estat fruit del treball fet pel conjunt dels representants sindicals, malgrat que alguns sindicats, amb el beneplàcit de l’Equip de govern, es vulguin tornar a penjar les medalles.

Per la vostra informació us fem saber que aquesta reivindicació a l’Ajuntament de Sant Cugat es va iniciar amb un treball fet per la CGT, proposat a una reunió conjunta de Junta i Comitè, acceptat per les 6 forces sindicals i presentat al registre general el 3 de desembre de 2012 amb la signatura de les presidentes de la Junta de Personal i del Comitè d’Empresa.

I això és així perquè la CGT, encara que ostenta la majoria de la representació, sotmet les propostes i estratègies als òrgans democràtics de participació i cerca el consens de totes les forces sindicals. Evidentment no tots els sindicats actuen de la mateixa manera...

En Carol comença amb mal peu

Avui al matí hem vist junts a Francesc Carol, nou regidor de Recursos Humans, Jordi Maties (RRHH), Pepe García (CCOO) i Javier Díaz (UGT). La veritat és que ja estem acostumats a que determinats sindicats d’aquesta casa es dediquin a “fer despatxos” fora de les meses de negociació i comissions de treball i sempre a l’esquena dels altres companys sindicals. Això tots ho sabem.

Però el que és sintomatic és que el senyor Carol s’entrevisti amb CCOO i UGT abans que amb les presidentes de la Junta de Personal i del Comitè d’Empresa i també abans que amb els sindicats majoritaris a l’Ajuntament de Sant Cugat, menystenint així la voluntat de la gran majoria dels treballadors d’aquesta casa expressada democràticament en les darreres eleccions sindicals.

Potser el senyor Carol no sap que CCOO i UGT conjuntament només representen al 33% dels treballadors i treballadores de l’Ajuntament.

Potser el senyor Carol tampoc sap que la CGT tota sola ja representa al 32% dels treballadors i treballadores de l’Ajuntament i que, conjuntament amb les altres tres forces sindicals menyspreades, representen al 66% del personal.

Potser el senyor Carol no sap encara que les persones que ostenten tant la presidència de la Junta de Personal com la del Comitè d’Empresa, òrgans de representació del personal, no pertanyen a cap dels dos sindicats amb tracte de favor.

Doncs si no ho sap, nosaltres li ho podem explicar quan vulgui. Només cal desitjar fer les coses amb honestedat i sense engany.

La Seguretat Social facilitarà, amb els seus propis mitjans, la subscripció de plans privats de pensions

Privatitzar és modern, solvent, sostenible. El que és públic és retrògrad, antic, un malbaratament insofrible dins d'aquesta societat globalitzada.

Aquesta és la idea que repeteixen com un mantra els jerarques que han posat a dirigir cap a l'abisme els serveis públics.

La AISS (Associació Internacional de la Seguretat Social) va celebrar un seminari a l'abril d'aquest any, en un centre de Formació de la Seguretat Social situat a Pozuelo, al qual van assistir 200 persones de diferents nacionalitats, algunes d'elles es van allotjar a l'Hotel Colón, l'import de l'esdeveniment, que va durar tres dies, va ascendir a 70.408,90€.

A les jornades per a Directors de l'INSS celebrades en el mateix centre de Formació de Pozuelo, els dies 5 i 6 de novembre d'enguany, es van passar a net els acords de l'AISS i així s'ha decidit que les empreses financeres i d'assegurances fiquin els nassos en el sistema públic, clar que amb altres paraules, utilitzant el llenguatge eufemístic amb termes que dirien alguna cosa així com "Amb la finalitat de col·laborar responsablement en la sostenibilitat i adequació del sistema públic en un entorn de crisi global..." El cas és que un dels grans acords d'aquell doble partit, trobada personal i trobada en els fins, va ser el compromís d'enviar a tota la població treballadora major de 50 anys un informe anual on se'ls informés de la quantia de la seva futura pensió. La intenció és clara: convidar al personal, a la vista de la misèria en què es convertirà la seva futura pensió, a subscriure, si pot, un pla privat de pensions. La ministra Báñez va defensar aquesta mesura "innovadora" com un "avanç històric" que facilitarà a la ciutadania la "presa de decisions" ... Un camí cap a sistemes més solvents (llegiu plans privats de pensions...) i també més sostenibles (llegiu el mateix). En aquestes jornades, es va informar que aquest compromís es duria a terme a partir de maig de l'any vinent.

Tot això no és casual, la campanya està iniciada i pactada per endavant. 

Comprovem com, des de fa uns mesos, i cada dia amb més freqüència, ens inunden les entitats financeres amb anuncis multicolors protagonitzats per suposats jubilats sense arrugues, que amb un somriure perlat d'implants dentals perfectament alineats, acaronats per una música suggerent, en un paisatge de prats gallec a ple sol o en platges caribenyes on mulats i mulates miren amb embadaliment al pla pensionista del BBVA, de Bankia, del Popular, d'ING..., a subscriure tan preuats plans, cosa que dóna ganes de sortir corrents a agafar aquest magnífics plans de pensions si no fos perquè la nòmina no dóna per més.

Tot encaixa perfectament, la responsabilitat corporativa amb imatge de "corporació dermoestètica", bisturí a la mà, donant un precís tall al vell i obsolet sistema públic de pensions, la modernitat de la caverna nia en els seus cors .

L'estratègia és clara i una mostra més de com el fenomen anomenat de la porta giratòria ("responsables" del sector públic que passen al sector privat i a l’inrevés) s'ha simplificat, ja no cal donar la volta, estan dins i volen quedar-s'ho tot. 

SECCIÓ ESTATAL DE CGT-CAT A LA SEGURETAT SOCIAL

Les retallades a l’ocupació pública són insostenibles a llarg termini

Segons l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) les “reduccions significatives a l’ocupació pública son difícils de sostenir a llarg termini, ja que les demandes dels ciutadans creixen”.

Podeu llegir l’article complet a elmundo.es

Recollida de signatures contra la impunitat del franquisme

Com a resultes de la història sentència argentina que ordena la detenció i extradició de quatre ciutadans espanyols sospitosos d’haver comès crims de dret internacional com la tortura a Espanya, Amnistia Internacional ha engegat una campanya de recollida de signatures per tal que el govern extradeixi als acusats de cometre tortures durant el franquisme.

INFORMEU-VOS I SIGNEU!!!
 

Calatorao y la extra de navidad

Queridas y queridos empleadas y empleados públicos. Os voy a contar la linda fábula de “El ayuntamiento prevaricador” o “Cómo el Estado abusón continúa haciendo el ridículo”. Veréis. En un pequeño pueblo de 3.000 habitantes de la provincia de Zaragoza, Calatorao se llama, su Junta de Gobierno Local puso a trabajar a sus servicios jurídicos y las navidades pasadas decidió abonar a sus trabajadores una parte de esa paga extraordinaria que el Gobierno ordenó robar. Decían en Calatorao qué sí, qué bien, qué no habría paga si el Gobierno lo ordenaba pero que todo no se podía arrebatar, qué los derechos generados son sagrados.

Imaginad cómo le sentó la decisión al papá Estado.” Les voy a crujir por prevaricadores”, se oía por los pasillos de los dominios de  Montoro. “No te preocupes, Cristóbal, que a ese alcalde me lo cepillo como se le ocurra desobedecer”, espetaba Beteta mientras arengaba a sus orcos.

La irreductible aldea maña no se achantó, se mantuvo firme en su decisión y pagó el 25 % de la extraordinaria a sus empleados. El Estado, papá abusón y mangante, denunció la osadía, utilizando para la contienda todas sus armas y así ajusticiar al prevaricador consistorio. Gollum y sus secuaces se frotaban las manos ante la sangría, pues los rebeldes acudirían al potro de tortura, para goce y disfrute del Gobierno esclavista de Mariano Sauron. De dirimir el asunto se encargaría el Juzgado Contencioso/Administrativo nº 1 de Zaragoza. Y para allá que fueron, maños contra moños, justos contra truhanes, valientes contra cobardes.

Y la batalla ha durado hasta que el pasado 12 de septiembre quedó sentenciada. Y adivinad qué ha ocurrido. Le dice el juez al papá Estado que lo que ha hecho el ayuntamiento de Calatorao bien hecho está, es conforme a derecho, pues lo que este Gobierno explotador ejecutó fue un atraco. Vamos, que el Estado ha palmado un juicio otra vez, y ya van unos cuantos. Calatorao fue justo y valiente, protegió a sus trabajadores hasta donde pudo hacerlo y éstos, por lo menos, cobraron algo de lo que nunca debió ser robado por el Gobierno.

Y ahora, como en todas las fábulas, la moraleja. Los que de verdad tienen voluntad y se atreven ganan las guerras donde éstas se deben de ganar, en un juzgado.

Y es que os cuento. Hay administraciones, como la Diputación de Alicante, que dicen a sus trabajadores que tienen la voluntad de pagar el 25 % de la extra robada. Y yo digo que si esa voluntad existiera, los trabajadores ya habrían cobrado, como en Calatorao. Es por ello que pregunto sin esperar respuesta. ¿No será que esas administraciones, como la Diputación de Alicante, no pagan porque no les da la gana? ¿Quién prevarica más? ¿El que no obedece un decreto canalla o el que vulnera a sabiendas derechos constitucionales?

(Article de Tomás-Jesús Salinas publicat al seu blog Lo que yo te diga el 25 de setembre de 2013).

Un jutge ordena retornar de forma íntegra la paga extra de 2012

Per primer cop un jutge ordena retornar de forma íntegra la paga extra de 2012. La sentència conclou que aquesta retallada a les nòmines dels funcionaris de l’Administració de Justícia es va produir de forma anòmala i il·legal.

Podeu llegir aquí l’article complet publicat a l’edició digital de l’ABC

Francesc Carol, nou regidor de Recursos Humans

Canvis al cartipàs municipal arran del nomenament de Jordi Puigneró com a director general de Telecomunicacions i Societat del Coneixement de la Generalitat. Francesc Carol passarà a ser tinent d'alcalde de Governació i Seguretat. La regidora de Comunicació, Joana Barbany, assumirà també Tecnologia, i el tinent d'alcalde de Territori, Josep Romero, es responsabilitzarà de Mobilitat. Puigneró continuarà com a regidor fins al final del mandat, al capdavant de Relacions Institucionals. 

Així doncs, Francesc Carol també assumirà la regidoria de Recursos Humans. Des de la Secció Sindical de la CGT a l'Ajuntament de Sant Cugat li desitgem molta sort en el càrrec i esperem que aquesta nova etapa permeti arribar als consensos necessaris per complir les promeses de l’alcaldessa.

Quan la por ajuda a fer-nos esclaus

En una setmana he viscut dues cares de la mateixa moneda i, en veritat, no tan allunyades. Què hauria passat a la fàbrica de Mecaplast de l’Anoia si haguessin perdut la por com a Salt? En realitat, què passaria a les nostres feines si perdéssim aquesta mateixa por? Jo, personalment, no crec que hagués perdut el 30% del poder adquisitiu els darrers 4 anys, ni que m’haguessin ampliat la jornada laboral. Ah, i de ben segur que el meu contracte eventual i interí ara seria indefinit i fix.

Fragment de l’article d’Ermengol Gassiot Quan la por ajuda a fer-nos esclaus publicat el 6 de novembre al web de CGT Catalunya.

No al tancament de RTVV

La secció sindical de la CGT a l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès es solidaritza amb els treballadors i treballadores de la RTVV.

Podeu seguir la seva lluita de primera mà mitjançant el blog de la CGT a RTVV..

NO AL TANCAMENT DE RTVV!!!

Contra la reforma de l'Administració Local

Defensem els llocs de treball als ajuntaments i als ens públics locals!!!

Concentració davant del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB)

Dimecres 6 de novembre a les 10,30 hores

Les pensions no es toquen

Us recomanem de llegir l’article Les pensions no es toquen, publicat el passat 28 d'octubre al blog Males herbes.