divendres, 27 de febrer del 2015

La sanció al jutge Vidal és un retorn accelerat al franquisme

La sanció contra Santiago Vidal és un fet molt greu que confirma els passos endarrere que fa Espanya des de fa uns quants anys. És un retorn al franquisme absolutament accelerat, sense que ningú hi posi fre. Demostra que, juntament amb totes les lleis que s'han anat fent (com aquesta última amb l'assignatura de religió), tot va enrere a passes gegantines.

La sanció contra Santi Vidal és una ignomínia. Per primera vegada se sanciona un jutge que treballa puntualment i amb exquisidesa. Deixant de banda que hom pugui estar d'acord amb les seves resolucions judicials i les seves opinions personals, és evident que és un jutge reconegut pel compliment meticulós de les seves obligacions. Em consta que el Consell General del Poder Judicial no li ha trobat cap sentència —entre milers que n'ha fet— que contingui cap element irregular o que subverteixi la constitució. La llei l'obliga a fer complir la constitució en l'exercici de les seves funcions i a dictar sentències d'acord amb la seva independència. Independència com més va més difícil de trobar en el camp de la justícia.

Els poders legislatiu, executiu i judicial són cada vegada més barrejats, a l'estat espanyol. Els estaments judicials estan comandats pel poder executiu i això és un incompliment flagrant dels principis democràtics. Repassar les decisions judicials de determinats tribunals d'estat els últims anys és escandalós.

Santiago Vidal és un home que ha complert estrictament la llei. Que en el temps de lleure faci exercici de la seva llibertat d'expressió és un dret constitucional. El poder judicial el tracta d'una manera completament diferent de com tracta els magistrats i jutges que sí que estan al servei dels partits dominants de la política espanyola. És esperpèntic, com ho és aquesta comparança: Pasqual Estivill, condemnat pel gravíssims delictes de prevaricació i detenció il·legal, va ser inhabilitat per sis anys i ara Santiago Vidal l'inhabiliten per tres anys sense haver fet res.

Què passarà ara? El jutge Vidal ja va anunciar que portaria el cas al Tribunal Suprem i, si calia, al Tribunal de Justícia Europeu. Així doncs, la batalla jurídica hi serà. Ell l'ha promesa i la durà fins al final. I hi haurà joc, especialment a Europa. Però sabem que això serà llarg. No parlem d'una resolució d'aquí a sis mesos. Això durarà anys. Mentrestant, ell restarà suspès tres anys de les seves funcions. No podrà exercir la seva professió mentre no hi hagi una resolució europea. En el futur serà restablert al seu lloc. O pot ser que ja siguem un país independent i es pugui incorporar a la justícia catalana...

Tot això, al final, demostra que hem de marxar d'Espanya tan aviat com sigui possible. Perquè això no té solució. La gent que pensa en el federalisme i en Podem s'enganya. Hi ha una dreta a Espanya que és cavernícola, ultradretana i franquista. I la dreta que no ho és tant, al final acaba fent el mateix que aquests. És un problema que no té solució ni a curt termini ni a termini mitjà. Evidentment que a Catalunya també tenim i tindrem una dreta criticable que de vegades és corrupta i que cal foragitar, però no és ni de bon tros, ni serà mai, com aquesta dreta espanyola que hem d'aguantar avui.

(Article de Jordi Domingo publicat el 26 de febrer a Vilaweb.cat)

dijous, 26 de febrer del 2015

Prometre és fàcil si no has de dir com

La promesa més falsa que m’havien fet mai fins ahir era “Aprengui anglès en deu dies i sense esforç”. Segurament competeix amb “Deixar de fumar és fàcil si saps com”, que sempre m’ha sorprès veient patir els exfumadors, però no ho he patit a la pròpia pell. Prometre tres milions de llocs de treball en quatre anys i mig, com va fer Rajoy, em sembla molt més que una broma de mal gust, em sembla un fet extemporani, un viatge en el túnel del temps, una promesa del passat, perquè no té futur. Perquè no és només la xifra, ni tan sols que no vagi acompanyada de grans propostes, és el mateix fet de considerar aquesta crisi com un fet passatger que permetrà que tot torni a ser com abans. No conec cap persona assenyada, sigui de la ideologia que sigui, que no hagi entès a hores d’ara que això que ha passat és alguna cosa més que uns mals anys. I que encara no hi hem trobat sortida; de fet, l’economia continua en mans del capitalisme financer, i per tant continua creixent la desigualtat, continua patint la classe mitjana, i no tenim indicis de què pot suposar un gir. M’agrada que a Podem i a altres alternatives se’ls demani com ho faran, es dubti de les seves receptes. Però això val per a tothom, i per als que ja manen igual o més. La música de prometre milions de llocs de treball indica salvar l’estat del benestar, recuperar el consum, reforçar aquesta antiga classe mitjana condemnada al proletariat. Si la trampeta és fer sonar la música però amb una altra lletra, a veure si cola, és irresponsable i una burla a la gent que necessita esperança. Perquè l’esperança exigeix realisme, confiança i seriositat, que és el contrari d’un triomfalisme banal que sona ofensiu.

(Article de Carles Capdevila publicat el 25 de febrer al diari Ara)

Això no s'ho mereix Catalunya [humor]


Vinyeta de Ferreres publicada el 25 de febrer a El Periódico

dimecres, 25 de febrer del 2015

Les negociacions col·lectives es tornen més transparents

El passat divendres 13 de febrer, va tenir lloc la Mesa de Negociació de Matèries Comunes, on es va tractar la proposta de revisió salarial dels tècnics mitjos.

La reunió va comptar amb la presència de 4 tècnics mitjos, com a representants del propi col·lectiu, que van ser informats de la proposta per part de l’Equip de govern, igual que la resta de sindicats presents.

Felicitem la iniciativa de l’Equip de govern per permetre la presència del col·lectiu de tècnics mitjos a la Mesa General de Negociació, on els propis companys van poder expressar les seves reivindicacions i aportacions a la proposta presentada. Considerem, a més, que aquesta és una bona via per apropar els treballadors municipals a les negociacions dels temes laborals de primer ordre i per implementar la transparència en la gestió dels Recursos Humans.

Atès que el Tinent d’Alcalde s’ha compromès a  planificar i calendaritzar l’actualització del catàleg de llocs de treball, amb la corresponent revisió de funcions i salari de tots els col·lectius municipals, la CGT ha sol·licitat que tots els col·lectius municipals puguin ser presents a la Mesa General de Negociació per expressar les seves reivindicacions quan s’analitzi el seu grup.

Us seguirem informant.

dilluns, 23 de febrer del 2015

Estat de les negociacions

L’ordre del dia de la darrera reunió de Mesa General de Negociació de divendres 13  incloïa els següents punts:

1.-Revisió Tècnics Mitjans (*)
2.-Aprovació de l'acta de la sessió anterior de data 27/01/2015
3.-Pla d'Integritat
4.-Conserges
5.-Altres Col·lectius (tècnics superiors, càrrecs de comandament, administratius, auxiliars, policia, conserges, brigada i corretorns)
(*) Aquest punt es tractarà en primer lloc ja que representants d'aquest col·lectiu assistiràn a la primera part de la reunió per tal de ser informats.

El primer punt es va “menjar” tota la reunió, ja que Recursos Humans, en lloc de presentar una proposta formal per escrit, va fer una exposició oral, difícil de seguir, de la situació actual dels tècnics mitjos i de la proposta econòmica de l’Equip de govern. Finalment, es va exposar gràficament “in situ” amb les següents opcions:


Els representants dels tècnics mitjos, convidats per l’Equip de govern a la MGN, van poder expressar les seves reivindicacions i valorar inicialment la proposta econòmica de l’Equip de govern.

La CGT va descartar, igual que els companys tècnics, l’opció de crear 4 calaixos, perquè no soluciona els problemes actuals de salts retributius. La CGT tampoc no pot acceptar rebaixes de sou com la que proposa RH, encara que sigui per al personal que s’incorpori de nou a partir d’ara. El nostre lema és A IGUAL FEINA, IGUAL SOU.

Així mateix, hem demanat que l’Equip de govern tracti tots els col·lectius per igual i que permeti la presència de tots els col·lectius que ho sol·licitin a la Mesa General de Negociació,. De nou, HEM TORNAT A DEMANAR que es valorin tots els llocs de treball, amb la corresponent revisió de funcions. Cal actualitzar periòdicament les funcions, així com atendre les peticions de revisions de llocs de treball.

Lentitud en les negociacions:

La CGT ja ha demanat en repetides ocasions a l’Equip de govern que ens enviï les propostes prèviament per a la seva anàlisi, en format electrònic o, com a mínim, en paper. Volem que les reunions de MGN siguin productives i negociar allò que realment interessa tot el personal. Volem saber:
  • quan es complirà el compromís de l’alcaldessa de destinar 1.460.000€ per a polítiques retributives (per a la valoració dels llocs de treball)
  • quan podrem tornar a gaudir de la jubilació incentivada (tal com diu el conveni i els acords de la Diputació de Barcelona, que l’alcaldessa es va comprometre a aplicar)
  • o quan se li aplicarà el plus de torn partit per a tots els col·lectius.
Els diversos punts que duem a les meses de negociació s’eternizen mesos i mesos, perquè les reunions de MGN es fan cada 15 dies o més, no es tracten tots els punts inclosos a l’ordre del dia i no existeix cap altre fòrum per tractar els temes que no són estrictament objecte de negociació i formen part de seguiment de conveni.

El 2012, mitjançant acord signat per l’Ajuntament i els representants sindicals,  l’Alcaldessa es va comprometre a:


Els treballadors estem complint la nostra part, però considerem que l’Equip de govern no mostra el suficient interès a resoldre les diverses reivindicacions de la majoria de col·lectius, que van quedant en l’oblit i veuen com es posposen les seves reivindicacions (peons de brigada que en realitat fan treballs d’oficials, tractament retributiu de les secretàries de direcció, delimitació de tasques entre administratius i auxiliars, distorsió retributiva entre tècnics superiors i caps de secció, càrregues de treball i dedicacions especial dels caps de servei, etc, etc)

Convindria recordar que la RLT aprovada pel Ple del 2010 només s’ha implementat al cos de tècnics superiors. Ara s’abordarà en primer lloc el col·lectiu de tècnics mitjos perquè els propis companys i companyes han pressionat, però existeixen més col·lectius per als quals es fa urgent donar una resposta clara de “quan els tocarà”.... Pel bé de tots i pel manteniment de la pau social.

dissabte, 21 de febrer del 2015

La xarxa informàtica de “Sant Cugat Smart City”


Sembla que la campanya preelectoral de les municipals ja ha començat i els partits llancen arreu la seva bateria de noves propostes.

El web de CiU Rubí ha publicat unes declaracions de Victor Puig, candidat a l’alcaldia rubinenca, on qüestiona (possiblement amb raó) l’eficàcia de la informàtica a l’Ajuntament de Rubí. I per fer-ho, encara que no l’esmenti explícitament, posa d’exemple a Sant Cugat:

Mentre altres avancen per convertir-se en ciutats intel·ligents, Rubí té problemes 
que no són propis d’una administració moderna: l’Ajuntament de Rubí està obsolet

CiU denuncia que els problemes informàtics impedeixen als treballadors de l’Ajuntament
treballar amb normalitat

Pobre noi, ha anat a enmirallar-se al lloc equivocat!! Segurament no sap que la “Sant Cugat Smart City” encara no ha arribat al sistema informàtic municipal.       

Perquè a l’Ajuntament de Sant Cugat bona part dels ordinadors estan obsolets i la xarxa informàtica és tercermundista. Perquè cada cop que reps un correu l’ordinador “es penja” i si el correu porta annexada alguna imatge et pots passar diversos minuts mirant el rellotge de sorra a la pantalla i esperant. Perquè obrir un pdf és una tasca quasi impossible i per obrir o guardar canvis en fitxers tant usuals com l’excel et cal una bona dosis de paciència. Perquè, per molts treballadors i treballadores d’aquesta casa, s’ha convertit en rutina diària haver de reiniciar diversos cops l’ordinador. I perquè els pobres que ja tenen instal·lat el nou sistema operatiu, que tampoc destaca per la seva rapidesa, encara estan esperant la formació per saber com funcionen els nous programes.

Potser resultarà que, malgrat no ser una ciutat intel·ligent, el sistema informàtic de l’Ajuntament de Rubí tampoc està tant malament...

dilluns, 16 de febrer del 2015

Hi ha altres maneres de fer sindicalisme

Entre ahir i avui la secció d’investigació del diari El País ha publicat uns articles referents a CCOO que ens reafirmen en el convenciment que en aquest país nostre no només hem de regenerar de dalt a baix la “casta política” sinó que també ho hem de fer amb la “casta sindical”:



Ara no ve al cas de si els fets esmentats són legals o no. Evidentment, però, no són ètics.

Sempre hi ha altres manera de fer sindicalisme! NO HO OBLIDEU!!

dissabte, 7 de febrer del 2015

Targeta moneder d’impacte social

La sala de premsa de Sant Cugat ha publicat aquesta notícia sobre la presentació de la nova Targeta moneder d’impacte social que promou la Diputació de Barcelona i La Caixa amb la voluntat, segons diuen, d’evitar l’estigmatització de la pobresa.

Evidentment ens congratulem de la iniciativa ja que qualsevol petita millora que afecti els serveis socials és una gran millora per moltes persones que passen mancances.

Dit això, volem fer esment en les següents dades: Durant l’any 2013 l’Ajuntament de Sant Cugat va destinar 100.796,35€ a ajuts d’aliments i, en el mateix període, els  serveis socials de la ciutat van atendre a 3.913 famílies. Si no hem dividit malament, cada una d’aquestes famílies ha rebut per ajuts en aliments 25,76€!!!

Ara, això si: “La inclusió de la ciutat en aquesta iniciativa forma part del projecte Sant Cugat Social Smart City”.

dijous, 5 de febrer del 2015

Comprovem la nova retenció que ens apliquen a la nòmina

El Cemical (Consorci d’estudis, mediació i conciliació a l’administració local) ens fa arribar informació d’un article i un gràfic molt útil per comprovar la nova retenció que ens ha d’aplicar l'Ajuntament a partir de la nòmina del mes de gener.

No deixeu de llegir-ho!