Bon Nadal i Feliç Any Nou

Acords de la Mesa General de Negociació

En referència al correu d’11 de desembre on Recursos Humans feia arribar al personal municipal els darrers acords adoptats a les meses de negociació, la Secció Sindical de la CGT a l’Ajuntament de Sant Cugat manifesta el següent:

Com haureu comprovat, la CGT no ha signat alguns dels acords de la Mesa General de Negociació de Matèries Comunes (MGNMT) que sí han signat CCOO i UGT. Tot seguit, us expliquem breument el per què:

1.-Acord de la MGNMT relatiu a les bases de procediment de redistribució d’efectius en situacions de màxima urgència per al personal de l’Ajuntament i de l’IGEPESI.

(Acord MGNMC aquí)

L’organització pot necessitar cobrir vacants en situacions urgents. No obstant, tot i que podem estar d’acord amb el fons, no ho estem en els termes proposats per Recursos Humans doncs:

·         Un dels supòsits és la manca de planificació, un gran colador per justificar qualsevol proposta per triar algú a dit en 48 hores sense fer un procés selectiu ni previ ni posterior a la urgència en lliure concurrència (com diu l’art. 10 de l’EBEP)

·         Si el nomenament s’amplia de 6 mesos a 12, no determina qui ha de negociar-ho ni en quines condicions.

·         Recursos Humans no reclama periòdicament  al personal municipal les seves titulacions acadèmiques. Sospitem que la base de dades no està actualitzada i que Recursos Humans només proposarà a les persones que hagin lliurat les seves titulacions.

·         L’inclusió  a l’acord del personal de l’IGEPESI resulta ambigua.  Recordem que només el personal transferit a l’institut pot optar a promocions de l’ajuntament. Les persones contractades directament per l’Institut no adquiriran, en cap cas, el caràcter de funcionari o personal laboral de l’Ajuntament. (veure estatuts IGEPESI adjunts, arts. 33.5, 33.8 i 33.9).

2.-Acord de la MGNMT relatiu a la regularització del personal temporal

(Acord MGNMC aquí)

El posicionament de la CGT ja va quedar expressat en el articles següents:

·         Regularització de 45 persones fora de plantilla

·         Exigim a l’Ajuntament igualtat de tracte davant el perill d’acomiadaments

3.-Acord de la MGNMT relatiu a la regularització dels conserges de la seu de l’ajuntament

(Acord MGNMC aquí)

Aquesta proposta s’empara en un acta d’Inspecció que l’únic que conclou és que ambdues parts arribaran a un acord.

Estem totalment d’acord en revisar el col·lectiu dels conserges a l’esmentada comissió, però cal revisar tots els col·lectius i planificar els increments salarials de TOTHOM, si escau. Analitzar aïlladament col·lectius sense generar una taula salarial coherent ens portarà al mateix punt de partida anterior al 2008: una taula salarial incoherent i injusta.  A més, l’organització ha invertit  innombrables hores de directius, tècnics, informes Diputació i hores de personal com per llençar-ho tot a les escombraries. Fet que considerem exigible quan a responsabilitat política en matèria de Recursos Humans.

Terrorisme anarquista? Periodisme d’estat

Aquest matí ens hem llevat amb aquest titular: 'Onze detinguts a Barcelona contra el terrorisme anarquista'. Realment espectacular. Perquè, a veure, si parlem de terrorisme, on són les bombes? On són els atracaments a bancs per a finançar-se? Si parlem de terrorisme, on són les explosions dins els centres comercials, els segrests i els torturats? Enlloc, no són. No n'hi ha perquè, ara com ara, a Catalunya, no hi ha terrorisme. I 'terrorisme anarquista', encara menys.

Un dels llocs on l'Audiència Nacional espanyola, sota les ordres del jutge Javier Gómez Bermúdez, ha enviat la policia ha estat la Kasa de la Muntanya, un centre social ocupat de Barcelona. Des del seu compte de Twitter anaven anunciant què passava: 'Ho regiren tot i s'enduen tota mena de material informàtic, llibretes i material escrit, sense solta ni volta. Si han d'escorcollar tota la casa a fons poden tardar hores. La secretaria judicial de l'Audiència Nacional demana més agents i suport perquè, si no, "podemos estar todo el dia". Diversos agents de paisà de @mossoscat encaputxats ho escorcollen tot i ho enregistren tot amb càmeres.'

Aquest matí, a VilaWeb, s'ha debatut com titular la notícia. Ens semblava tan bèstia, això del 'terrorisme anarquista', que de primer s'ha optat per aquest titular: 'Els mossos entren a la Kasa de la Muntanya en una operació contra el "terrorisme anarquista".' Amb les cometes es volia remarcar que l'acusació mateixa ja era notícia. Que l'Audiència espanyola cregui que a Catalunya hi ha terrorisme anarquista era una cosa a destacar. Hi ha hagut debat, perquè a la redacció alguns creien que, encara que hi posis les cometes, no deixes de fer-los el joc i pots fer creure al lector que a Catalunya n'hi ha, de terrorisme anarquista. Però les bombes no són enlloc, ni els atracaments a bancs, ni els torturats. Al final s'ha imposat l'opció de llevar l'expressió del titular.

A Twitter ha creat realment hilaritat i ha corregut, amb perdó, com la pólvora: 'Terrorisme anarquista. Benvinguts al 1808'; 'Ja era hora, perquè amb tant de terrorisme anarquista, ja no es podia eixir al carrer i ningú no pensava en els xiquets'; 'Collons, amb el terrorisme anarquista, avui no podré dormir'.

Aquest matí, però, hem vist una altra cosa, i més preocupant. Hem vist com molts mitjans de comunicació han fet servir 'terrorisme anarquista' sense cometes, tirant pel dret, de manera que donaven per bona la versió de l'Audiència espanyola. Avui a Catalunya hi ha terrorisme anarquista i hi ha hagut una operació en contra, venien a dir, sense demanar-se —oh, pecat— on són les bombes, els morts i els torturats. Realment espectacular. En fi, si alguns aquest matí han vist terrorisme anarquista, uns altres hem vist periodisme d'estat.

(Article d’Andreu Barnils publicat a Vilaweb.cat el 16 de desembre de 2014)

Les modistes que aquesta nit no aniran a ballar

Avui ha estat un dia d’alegria per a les modistetes. Centenars i centenars de noies han omplert els carrers de Barcelona, agafades de bracet, en bandades, amb la boca plena de rialles i el cap ple d’il·lusions. Hi ha hagut, però, unes modistetes que avui no han sortit al carrer. ¿Quantes? Moltes, moltes... ¿Hi heu pensat? Són unes dones que treballen tot l’any a casa seva, en pisets minúsculs, gelats en aquest temps, foscos i tristos, perduts en el laberint del barri vell de la ciutat o en el desert inhòspit de l’alta Eixampla pobra... Unes dones que vetllen a les nits, amb l’agulla als dits encarcarats de fred, esberlats de penellons, ajupides sobre la màquina de cosir, confeccionant no les robes riques, flonges i brillants que surten dels grans magatzems i que s’han de posar senyores opulentes, sinó unes altres robes que aniran als stocks de les botigues de peces fetes o que no passaran per l’intermedi dels comerços de luxe ni figuraran a les factures de preu. Aquestes dones es fan sis o set pessetes treballant dia i nit i ni els dies de festa no tenen temps de passejar. Aquestes obreres de l’agulla, avui, com tantes i tantes vegades, s’han passat la mà cansada pels ulls i han sentit, dintre de l’ombra, com la vista se’ls encongia plena de dolor. I aquest ha estat el seu únic gest d’homenatge al Dia de la Cega de la Catedral... En aquest parèntesi d’alegria i de festa que a Barcelona s’obre cada 13 de desembre, i enmig del qual ballaran aquesta nit les modistetes, recordem-nos d’aquestes altres que avui no han pogut parar de treballar i que cosiran potser fins a la matinada...

Article d’Irene Polo (Barcelona, 1909 - Buenos Aires, 1942) publicat a Última Hora (13-XII-1935). Una mirada alternativa, crítica, a la diada de demà, la de Santa Llúcia -protectora de la vista i patrona de les modistes-, que era una fita remarcada en l’imaginari del calendari costumista de les vigílies de Nadal a Barcelona.

(Article publicat avui 12 de desembre al diari Ara)

Allò que anomenem “espai cafè”

Aprofitant que el projecte Ideem ha tornat a posar sobre la taula la necessitat de traslladar i dignificar l’anomenat “espai cafè”, us adjuntem unes fotografies fetes per un company de la casa un dia qualsevol a mig matí.

Unes fotografies que demostren que l’actual espai cafè, a banda de la falta de llum natural, de ventilació i de totes les mancances que ja sabem , pateix una deixadesa infinita per part dels responsables municipals: poques cadires, falta de tasses, falta de paper, màquina d’snaks i begudes mig buida, màquines de cafè reiteradament espatllades.... Tot això sense entrar a valorar altres aspectes com, per exemple, perquè amb tots els diaris que arriben a l’Ajuntament quasi mai n’hi ha cap per poder fullejar.

En realitat però, si som realistes, veurem que és evident que sigui així, perquè aquesta situació ve donada per la concepció que té l’equip de govern del treballadors i treballadores de la casa. I ho demostra perfectament frase que va dir la gerent en una taula de negociació quan es parlava d’obrir l’edifici de l’Ajuntament una estona abans: “D’acord! Si voleu obrirem a dos quarts de 8 però l’espai cafè estarà tancat a primera hora!”

Pagament monàrquic dissenyat a mida [humor]

El fiscal del cas Nóos demana en el seu escrit de conclusions gairebé 20 anys de presó per al cunyat del rei, Inaki Urdangarin. 

Per contra, exculpa la infanta, tot i que li reclama que pagui 600.000 euros.

(Publicat al diari Ara el 10/12/2014)

Hores extraordinàries per al personal administratiu

Atesa la manca de resposta de RH sobre el pagament d’hores extraordinàries per al personal administratiu en igualtat de condicions que per a d’altres col·lectius, i atesa la insinuació que, si algú demanés l’abonament de les hores extra en lloc de la compensació, s’ho pensarien, 

la CGT recomana a tot el personal administratiu 

que les persones que estiguin interessades

en fer hores extraordinàries i en cobrar-les

ho facin saber a RH per escrit.

Llegiu els correus següents:

---

De: CGT
Enviat: dijous, 20 / novembre / 2014 13:50
Tema: PAGAMENT HORES EXTRAORDINÀRIES per al personal administratiu

En relació al correu de RH sobre l’assistència als consells de districte, us fem saber que hem demanat que s’abonin hores extra al personal administratiu, igual que es fa en altres col·lectius.

CGT
Ajuntament de Sant Cugat
Tel. 935 657 000
cgt@santcugat.cat
www.santcugat.cat

---

De: CGT
Enviat: dimecres, 19 / novembre / 2014 14:02
Per a: Francesc Carol; Gustau Folch; Isabel Herrero
Tema: consells de districte i HORES EXTRAORDINÀRIES
Importància: Alta

Hola,

Tot i que el conveni i pacte de condicions, a l’article 12.2, expressen que “És voluntat de les parts signants la reducció progressiva de les hores extraordinàries, establint-se el sistema alternatiu d’hores....”, observem que aquesta força de voluntat es tradueix en la realització d’innombrables hores positives realitzades any rere any per part de la plantilla i també en el pagament d’hores extra a una altra part de la plantilla.

Atès el resum de les hores extra pagades el 2013 i 2014, molt similar als d’anys anteriors:

 Atès que la CGT demana que es tracti a tothom igual, “a igual feina, igual sou”, i tenint en compte que la realització d’aquestes tasques suposaran un increment mínim sobre la quantitat d’hores retribuïdes anualment.

Demanem que la realització d’aquestes hores, fora de l’horari laboral del personal que les durà a terme, es retribueixin com a hores extraordinàries amb els imports establerts per conveni; i que, per tant, es comuniqui a tot el personal la possibilitat de realitzar aquesta feina com a hores extraordinàries.

CGT
Ajuntament de Sant Cugat
Tel. 935 657 000
cgt@santcugat.cat
www.santcugat.cat

---

De: Recursos Humans
Enviat: dimecres, 19 / novembre / 2014 11:35
Per a: Personal Municipal
Tema: consells de districte

Adreçat a Auxiliars administratius i administratius:

Atès que és necessari dotar cada un dels Consells de Districte (Mirasol, La Floresta, Les Planes, Sant Cugat Est i Sant Cugat Oest) d’una persona que assisteixi a les reunions (unes quatre l’any) per tal d’estendre’n acta resumida i prendre nota dels acords que s’hi adoptin, demanem que les persones interessades que tinguin categoria d’auxiliars administratives o d’administratives responguin aquest correu.

Les hores dedicades a aquesta tasca preferentment es compensaran amb temps, de la forma establerta en conveni i pacte, que és la següent:

1 hora normal 1 hora i mitja

1 hora festiva 1 hora i 45 minuts

1 hora nocturna 1 hora i 45 minuts

1 hora festiva nocturna 2 hores

En cas d’interessar-s’hi més de cinc persones, es prioritzaran aquelles que estiguin adscrites a la Direcció d’Informació i Comunicació.

La CGT impugna el pressupost 2015

La CGT ha registrat dues al·legacions al pressupost municipal del 2015 de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès (cliqueu als enllaços per llegir els documents).

Ø      Reclamació d’incorreccions a la plantilla municipal aprovada

Ø      Reclamació de l’aportació del 0,5% al Pla de Jubilació individual

Algunes de les al·legacions a la plantilla integren reclamacions que provenen de l’anterior legislatura, sense que s’esmenin els errors.

L’aportació al pla de jubilació s’ha de considerar salari, i per tant, el seu incompliment és una nova rebaixa salarial que aplica l’Equip de govern unilateralment i sense empara legal. A més, la rendibilitat del nostre pla es podria veure compromesa per la manca d’aportacions, ja que no destinem els sobrants del Fons social (incompliment de conveni) i les aportacions dels calaixos individuals són molt petites (gairebé tothom demana cobrar les despeses sociosanitàries).

Hem reclamat aquesta aportació en reiterades ocasions i prèviament a l’elaboració del pressupost 2015, atès que el Govern Central permet novament  fer aportacions a plans de jubilació. La resposta de l’Equip de govern ha estat “no hi ha diners”, quan ens havien afirmat que s’havia reservat un 1% en previsió que el Govern central aprovés un increment salarial.  Aquest 1% ha desaparegut i mentrestant, el Ple ha aprovat una rebaixa de l’IBI a tota la ciutadania, sense emprar criteris socialment justificables en un municipi que supera en un 30% la mitjana catalana de renda per habitant  (http://www.totsantcugat.cat/ca/notices/2013/11/sant-cugat-el-sete-municipi-mes-ric-de-catalunya-17432.php).

Instem a l’Equip de govern a resoldre favorablement les reclamacions plantejades per demostrar que les seves accions de govern prèvies a la campanya electoral del 2015 no es financen amb els salari dels treballadors municipals. Ho demanem pel bé de tot el col·lectiu i pel manteniment de la pau social pactada amb l’alcaldessa.

Proposta d’adaptació de llocs de treball

Des de la CGT, hem detectat que cada vegada hi ha més persones que, per motius de salut (pròpia o d’un familiar), necessiten un tracte especial per desenvolupar la seva feina en les millors condicions.

El nostre ajuntament manifesta el seu compromís a “emprar els recursos de forma econòmica, social i mediambientalment responsable per a arribar als objectius estratègics fixats per l’equip de govern” (http://www.santcugat.cat/go/valors29)

La responsabilitat social corporativa s’estèn als recursos humans i per això des del nostre sindicat proposem aquest Reglament per a l’adaptació del lloc de treball per al personal amb necessitats específiques amb la voluntat que la seva aprovació solucioni aquestes situacions com més aviat millor.

La CGT exigeix democràcia i transparència a les meses de negociació

Arran la denúncia pública de LaCAT (que podeu llegir a continuació d’aquest escrit), la CGT vol traslladar-vos el següent:

El marc legal actual no permet que les formacions independents i els sindicats minoritaris estiguin a la Mesa General de Negociació de Matèries comunes. Aquesta limitació regulada per l’EBEP s’ha pactat pel Govern central amb  CCOO i UGT, sindicats que demostren ser molt poc demòcrates vetant l’accés a la negociació a tothom per igual, obviant els resultats de les urnes.

La CGT és un sindicat assembleari i democràtic. Per aquest motiu, sempre ens hem manifestat en contra del marc legal actual que impedeix la participació de totes les formacions sindicals a la mesa general de negociació.  Coherents amb aquest principi, hem ofert cobertura a totes les formacions duent-les a la Mesa General de Negociació en qualitat  de membres assessors, emprant aquesta figura com una sortida legal per a possibilitar la seva participació.

Aquests “assessors” no tenen vot a la mesa però tenen veu i sempre se’ls ha escoltat, tal i com es reflecteix en actes anteriors. Ens sobta, doncs, l’incident  del passat divendres, ja que els participants mai han hagut de justificar en nom de qui parlen, entenent perfectament que cadascú parla per les reflexions de la seva pròpia formació.

Novament, per coherència,  instem a l’Equip de govern a que escolti a totes les formacions presents a la mesa general de negociació, ja sigui en qualitat d’assessors o en qualitat de titulars, en favor de la democràcia, la transparència i el respecte al resultat de les urnes.

Secció Sindical de la CGT a l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès

---

De: Francesc Giménez Martin En nom de lacat
Enviat: dimarts, 18 / novembre / 2014 11:40
Tema: Denúncia pública de LaCAT: no ens tallaran la veu

LaCAT vol fer pública mitjançant la present comunicació, la lamentable situació que va viure en la darrera Mesa de Negociació de matèries comunes. 

Des de la seva creació, LaCAT, amb més de 70 votants, ha apostat sempre per la coherència, transparència, equitat i ètica com a full de ruta dels seus ideals i ha defensat en tot moment al conjunt de les persones treballadores de l'Ajuntament. Ho varem demostrar al principi de les retallades posant-nos al front de  les mobilitzacions i accions que es van organitzar i en la determinació de treballar amb unitat d’acció amb la resta de forces sindicals fins que va ser possible. En aquest camí, sempre hem cregut saludable i un senyal evident de maduresa i bon estat de salut, que una organització escolti a tot el seu personal, a través de les candidatures que aquest va escollir lliurement perquè els representessin per mitjà d'unes eleccions, eina bàsica de gestió de la democràcia. En aquest sentit, hem pogut participar, gràcies a aquest sentiment que crèiem comú, i a l'invitació de la CGT, amb veu pròpia dins de les meses de negociació. Fins el divendres passat, cap sindicat o candidatura s'havia quedat sense representació en les meses, per molt que el vot li fos vedat per la pròpia perversió d'un sistema caduc que només deixa votar als sindicats, i sempre havíem pogut donar la nostra opinió en aquest espai de necessari diàleg entre les persones que representen al col·lectiu del personal municipal i els representants de l'organització.

Aquest divendres passat, però, una força sindical, CCOO, va decidir tallar la veu d'una part del col·lectiu municipal, aquell que no creu justament amb el sistema clàssic dels sindicats tradicionals. D'aquesta manera, es va interrompre la paraula dels membres de LaCAT allà presents i es va indicar que no podíem parlar en veu pròpia. Davant d'aquesta afirmació, LaCAT va demanar als representants de l'organització allà presents, és a dir, el Director de Recursos Humans, el Regidor de Recursos Humans i la Gerent, si això era així. La resposta del Director de Recursos Humans va ser que, efectivament, no podíem fer-ho. Els dos representants de LaCAT, per coherència, es van aixecar i van abandonar la sessió, atenent que es vetava el dret fonamental d'expressió.

Per aquest motiu, us transmetem aquest correu, per tal de denunciar públicament la situació de menyspreu que vam viure LaCAT, per part d'una força sindical que se suposa que hauria de defensar els drets de tots els treballadors, fins i tot d'aquells que no van votar-los, garantint com a mínim que s'escolti la seva veu, i amb el recolzament explícit (la sessió es va gravar, així es pot constatar), del director de Recursos Humans. Si l'organització, model de transparència, coherència i equitat, treu la veu del 20% del seu personal, LaCAT creiem que estem en un camí de no retorn que ens porta a models creats a les beceroles de la democràcia, models antagònics als valors de bon govern i transparència dels quals la nostra organització se'n fa garant.

Amb un sentiment de decepció, però fidels als nostres ideals i amb la determinació que la nostra veu i opinió ha de ser escoltada, utilitzarem a partir d’ara tots els mitjans disponibles, interns i externs.

LaCAT

Ajuntament de Sant Cugat del Vallès

¿Simulaciones de pensiones? No, gracias.

A la vista del comunicado que difundió CCOO el viernes pasado,  instando al Gobierno al cumplimiento del derecho a la información recogido en la Ley de recorte de las  pensiones 27/2011 mediante, entre otras medias, el envío masivo de las cartas naranjas donde se informe a los mayores de 50 años sobre su supuesta pensión en una especie de simulación ad futurum  tan incierta como inútil, manifestamos, por nuestra parte, que no observamos un clamor popular demandando esta misiva trampa. Por el contrario, nos toca trabajar diariamente con pensionistas, todos, que sufren las consecuencias nefastas del recorte en sus pensiones como consecuencia de la aplicación de la Ley 27/2011 que se firmó, también, con el concurso y beneplácito de algunos sindicatos (CCOO y UGT), ley que reduce el importe de las mismas y que retrasa la edad de jubilación en un país con más del 54% de la juventud en paro. Esto sí es atinar con la solución, para que la juventud ingrese en el mundo laboral legislamos que quienes trabajamos lo hagamos por más tiempo, genial, reemplazo imposible.

Tampoco tenemos al personal de los CAISS ansioso por recibir un nuevo curso de "predicciones no doy una" para por medio de una bola de cristal hacer la función de" bruja avería"  ante la previsible avalancha de personas que acudirán con la cartita de marras  a nuestros centros, cartita doble, pues vendrá acompañada de la que deben enviar las compañías aseguradoras con lo cual la labor de información será un galimatías de imposible resolución. Por una parte intentar explicar lo inexplicable de la simulación de pensión pública a 15 años y, por otra, hacer de comerciales de una empresa externa cuyo fin es hacer negocio con el exiguo ahorro que se pueda permitir una parte de la población.

Nos encontramos ante un acto que no es informativo, es pura manipulación orquestada en perfecta coordinación con UNESPA -la patronal de los seguros privados-  y por lo que parece también con los sindicatos de las tarjetas black  para potenciar el aseguramiento privado en detrimento del sistema público de pensiones. Se trata de forzar  una nueva vuelta de tuerca a la recomendación 14 del Pacto de Toledo (potenciación de los sistemas complementarios). Es un nuevo gasto que solo busca,  mediante la proliferación de mensajes alarmistas sobre la sostenibilidad del sistema público de pensiones, crear la falsa creencia de que el mercado, a través de la suscripción de planes privados de pensiones, será la única salvación para el futuro de nuestros mayores. Para perpetuar en el tiempo esta labor imposible, la intención del gobierno es enviar anualmente esa carta a toda la población activa con el fin de seguir metiendo el miedo en el cuerpo del futuro pensionista.

De ciudadanía con derecho a una pensión digna, pasamos a clientes que tendrán unos ingresos más o menos dignos cuando sean mayores sólo en el caso de disponer de los recursos suficientes para suscribir planes o fondos privados de pensiones en sus distintas modalidades, individuales, de empleo..., y no son engañados –como a los preferentitas-  por las compañías aseguradoras. Para la inmensa mayoría de la población,  un presente de minijobs y un futuro de minipensiones. En definitiva, sustituir el derecho a pensiones dignas y suficientes por un poco de beneficencia para que la pobreza no resulte demasiado pestilente. Todo a mayor gloria del beneficio de la banca y de los sindicatos cómplices.

Pensiones públicas dignas y revalorizables, SÍ.

Simulaciones en diferido al estilo cospedalino, NO, gracias.

Federación Estatal de Trabajadores de la Administración Pública - CGT

9N Els treballadors ara tenim una oportunitat

No deixeu passar com si res aquest moment històric.

El 9 de novembre tenim una oportunitat d’obrir un procés de ruptura democràtica votant independència.

Per una Catalunya socialment avançada que defensi els interessos de la classe treballadora.

Informeu-vos llegint el díptic:

9N Treballadors/es ara tenim una oportunitat, 

editat per la sectorial 
Treballadors/es x la independència, 
de l’Assemblea Nacional Catalana.

Cap prohibició, cap límit de decisió, també el 9N

Comunicat del Secretariat Permanent del Comitè Confederal de CGT Catalunya

La CGT està a favor del dret d’autodeterminació de les persones, de la lliure decisió en organitzar-se en comunitats i de federar-se sota els principis de la col·laboració, la solidaritat i l’autogestió.

Aquests drets no estan supeditats a cap constitució ni a cap llei formulada amb l’únic objectiu de perpetuar l’estat-nació i l’estabilitat de la dominació de les elits capitalistes. Tampoc està limitat a l’estret corral en que només es pot decidir el canvi d’un estat per un altre i on les classes dominants locals puguin continuar exercint el seu poder coercitiu sobre la resta de la població.

Volem decidir. Decidir especialment quin model social, quins models econòmics autogestionats, quines formes de superació del capitalisme podem establir en el territori català i altres pobles de la península.

Aquestes decisions no estan presents en l’horitzó del 9-N i, per tant, no es tracta d’un procés d’autodeterminació complert. Ara bé, l’aposta de l’estat espanyol per la prohibició d’aquesta mobilització social deixa ben clar que qualsevol petit canvi és i serà atacat pels poders oligàrquics dominants.

Les idees no es prohibeixen, les manifestacions no es prohibeixen, la llibertat d’expressió no es prohibeix.

Creiem en l’autodeterminació complerta, sense amputacions. No volem decidir únicament el canvi d’una estructura estatal a una altra estructura estatal. Però volem també deixar clar que cap llei, cap tribunal, cap instrument repressor, pot impedir que la gent surti al carrer i s’expressi com consideri més adient practicant legítima desobediència contra allò que consideri injust.

Barcelona, 4 de novembre de 2014

Calendari laboral 2015 a l'Ajuntament de Sant Cugat

Clicar per descarregar

Carta de sindicalistes espanyols en favor del dret a decidir

Una trentena d'activistes i delegats sindicals de l'Aragó i de Madrid s’han mostrat favorables al dret de decidir del poble de Catalunya.

Els sindicalistes aragonesos i madrilenys, en un text obert a adhesions, diuen: 'És habitual d'escoltar alguns dirigents de l'esquerra, 'demòcrates' de tota la vida i fins i tot no pocs ultraesquerranistes, defensar apassionadament el dret d'autodeterminació dels pobles, la unitat dels treballadors i els pobles i les seves fermes conviccions internacionalistes contra els nacionalismes. Però quan els pobles resolen d'autodeterminar-se comencen els problemes. La seva lògica 'progressista' es mostra tan democràtica com la de qualsevol demòcrata burgès: reconeixen el dret, però no l'exercici del dret mateix.'

'Tots tenim dret de feina, d'habitatge, d'una vida digna. Quina constitució democràtica no reconeix aquests drets? Però quan un desocupat, un desnonat de casa o un pobre reclama on són els seus drets, el govern de torn, la patronal i els 'demòcrates' s'encarreguen de fer-li entendre en què consisteix la democràcia sota aquest sistema capitalista i aquest règim monàrquic: una cosa és el dret i una altra l'exercici del dret mateix. L'únic dret real és el de la propietat privada dels mitjans de producció i, en canvi, la resta són formals. El mateix passa a aquesta esquerra amb el dret de l'autodeterminació: està molt bé… fins que un poble exigeix d'exercir-lo.'

El text continua: 'Els defensors de la 'unitat' i el 'internacionalisme' parlen del nacionalisme en general, procurant de no fer distincions. El problema és que no es pot explicar el nacionalisme català, basc o gallec sense fer esment del nacionalisme més gran, el que anomena nacionalistes els altres, però que amaga el seu propi, el nacionalisme espanyol. Aquest nacionalisme que és el reflex de l'Espanya reaccionària, la que va mantenir i manté la seva unitat a la força, l'Espanya de l'església, els oligarques i banquers, els latifundistes i els generals, sotmesa als 'grans', a la Troika i els imperialismes més grans, però despòtica i arrogant amb els 'petits'. L'altre nacionalisme, el català, quan és professat pels sectors populars, és l'embolcall de la indignació social i reflex de la reivindicació d'un dret negat durant molts segles i esclafat per la força quan ha calgut.'

I reblen: 'No distingir entre aquests dos nacionalismes és la posició típica dels nacionalistes espanyols, tant si s'embolcallen amb la bandera groga i vermella com amb la republicana. A tots els preocupa per damunt de tot les fronteres nacionals i poc o gens les fronteres de classe i democràtiques. Acaben així essent els defensors de la unitat forçada d'Espanya i treballant en les files del moviment obrer per a posar els treballadors i el poble al servei del nacionalisme gran i opressor. Així són, en nom de la 'unitat', els principals defensors de la divisió. Són els qui en nom d'arraconar Mas i Rajoy llancen als seus braços els treballadors i el poble.'

'Qui cregui de veritat en la unitat dels treballadors i dels pobles per a posar fi junts a la Troika, els banquers i els corruptes, per a capgirar aquest règim monàrquic i el sistema capitalista, sols pot situar-se en una banda: en la de la defensa del dret de Catalunya de decidir. I si la voluntat de la majoria del poble català és la independència, ha de defensar amb totes les forces aquella decisió contra tots els qui vulguin impedir-la.'

'Sols així, des d'una posició que té molt de democràtica i poc de nacionalista, es pot forjar una unió lliure entre pobles lliures. Per això la nostra preocupació no ha de ser si Catalunya decideix d'independitzar-se. La nostra gran preocupació ha de ser que aquest dret es pugui exercir i ningú no ho impedeixi, com passa ara. Com més es negui al poble català el seu dret de decidir, més clar se li deixarà que la independència és l'únic camí per a decidir, perquè a Espanya no es pot.'

Els sindicalistes conclouen: 'Els internacionalistes, els defensors de la unitat de la classe obrera i dels pobles no podem de cap manera estar al costat del nacionalisme espanyol. Si Catalunya s'independitza continuarem al seu costat, defensant la seva decisió. I des del respecte absolut a aquesta decisió continuarem batallant per la lliure unió amb la resta de pobles de l'estat espanyol, per una Federació de Repúbliques Ibèriques, on la república catalana brilli en peu d'igualtat amb totes les altres, lluitant junts contra la UE del capital i per una Europa dels treballadors i els pobles.'

(Article publicat a Vilaweb.cat el 20/10/2014)

Informació sobre la Junta de Personal

El passat  dijous 23, laCAT va presentar la seva dimisió de la Presidència de la Junta de Personal. 

Segons declaren, el motiu és la manifesta manca d’unitat en l’acció sindical, assenyalant que les formacions de CCOO i UGT han fet impossible liderar un full de ruta comú des de la Junta i que l’equip conjunt de laCAT considera que no s’avança.

La Junta es va emplaçar de nou el divendres 31 per a la presentació de noves candidatures.

Els membres de la  CGT hem lluitat per la unitat des del començament. En aquesta legislatura hem arribat a acords amb laCAT (com cedir-los la Presidència), per fer possible el canvi en la gestió dels recursos humans, donant un missatge d’unitat i entesa més esperançador al personal municipal.

Davant la dimissió de laCAT, a la CGT ens vam plantejar dos qüestions:

• Presentem o no candidatura a la Presidència?
• Amb quins "companys de viatge"?

I hem conclòs que si LaCAT, dipositària de la nostra confiança i de la dels treballadors (3 membres per cada formació) retira la seva candidatura, no trobem –per les accions passades i presents-  cap altre sindicat amb qui compartir aquest projecte de canvi.

Conseqüentment, la CGT no presentarà candidatura a la Presidència de la Junta de Personal. No obstant això, ens abstindrem en el vot per a altres  candidatures que es presentin per no obstaculitzar el nomenament d’una nova Presidència.

Ens hem esforçat per mantenir la unitat, debatent tots els temes amb el conjunt de totes les forces sindicals, Si la nova Presidència ens convoca als debats ho continuarem fent en to constructiu.

Per últim, volem expressar-vos la nostra decepció. Tots sabíem que no seria fàcil, i que no comptaríem amb l’esforç de tothom. Malgrat tot, valorem molt positivament aquest període perquè junts hem aconseguit moltes coses positives per al conjunt del personal municipal (recordem la qüestió horària, els dies de permissos, el fons social, etc, etc, etc). Una veritable llàstima.....

CGT

Confederació General del Treball de Catalunya

Secció sindical de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès

cgt@santcugat.cat

Peticions a Recursos Humans

Dijous 16 la Secció sindical de la CGT a l’Ajuntament de Sant Cugat va presentar dues peticions a Recursos Humans en les quals demanava:

• Que es convoqui novament el procés selectiu adient pertal d’actualitzar la borsa de treball d’administratius/ves, del grup C, subgrupC1.
• Que els plusos de jornades especials existents per determinatscol·lectius, s’apliquin a tot el personal afectat.

Clicant als enllaços accedireu a les sol·licituds corresponents.

El colonialisme invisible

Marca Espanya

El PP si que sap trobar culpables [humor]

Un any més de congelació salarial

Cada tardor la mateixa història: congelació salarial pels funcionaris… és com la tornada d’una cançó dolenta.

Diuen que ens congelen el sou quan haurien de dir la veritat; ens el baixen. Ens congelarien el sou si ens pugessin l’IPC, però no és així i cada cop perdem més i més poder adquisitiu.

Dóna que pensar que els polítics (servidors públics, és a dir, dels ciutadans) siguin els primers en tirar per terra el valor dels treballadors públics (que no estem al servei dels polítics, ni dels partits polítics i sí dels ciutadans), no importa que ens rebaixin el sou any rere any, ni que ens treguin la paga extra quan volen, ni que ens tirin com a carnassa i moneda de canvi davant dels ciutadans tractant-nos de privilegiats...

En una societat on cada cop tenim menys drets i més obligacions i imposicions, tenir una feina fixa és quelcom que es castiga d’aquesta manera. I no és només pels diners (que també) és per la ràbia que dóna la seva impunitat per fer i desfer, utilitzant-nos com a peons d’escacs.

Ja estem més que tips d’estar congelats, ja és hora que el fred el passin aquells que maltracten als seus treballadors i les seves treballadores, ja sigui a l’administració o a qualsevol empresa privada, negant-nos el que és nostre.

Ja és hora de posar-nos les piles i escalfar motors per treure’ns el fred i la por i fer-los veure que estem disposats a tenir una tardor ben calenteta.

  

(Article extret del butlletí de la Secció sindical de la CGT a la Diputació de Barcelona Diputació a l’aire! número 5 de setembre de 2014)

Pressupost destinat a valoració de llocs de treball i polítiques de recursos humans

A la reunió de la Mesa General de Negociació de Materies Comunes del passat 19 de setembre, Recursos Humans va manifestar que havia incrementat el capítol I del pressupost municipal pel 2015 en un 1% en previsió de la pujada de sous contemplada als Pressupostos Generals de l’Estat.

Atès que finalment aquesta pujada no es portarà a terme i se’ns torna a congelar de nou el salari, la Secció sindical de la CGT ha presentat una sol·licitud demanant que aquest 1% ja pressupostat es destini a polítiques municipals de valoració de llocs de treball, conjuntament amb els diners que han de destinar a polítiques de recursos humans segons el compromís de l’equip de govern comunicat per escrit a tot el personal municipal el 16 de maig de 2011.

Aquí podeu llegir la sol·licitud presentada el 2 d’octubre

Exercim l'autodeterminació, construïm l'autogestió

Com fem cada any, des de la CGT de Catalunya volem reiterar el nostre compromís amb la plena defensa del dret a l’autodeterminació. Un dret a l’autodeterminació que entenem de manera individual i col·lectiva. Una autodeterminació que ha d’implicar la capacitat per a decidir-ho tot sobre tot, i que s’ha de concretar en la pràctica d’una autogestió real a tots nivells. Entès així, és un dret inseparable dels principis anarcosindicalistes i llibertaris de la nostra organització.

Catalunya és un poble amb una història, una llengua i una cultura pròpies, que té com a àmbit un territori físic. Una comunitat cultural comuna de la qual també formen part la resta de terres de parla catalana. Aquesta és una realitat innegable que ha de donar dret al poble català, com a la resta de pobles, a decidir lliurement sobre el seu propi futur, sense altres pressupòsits que els de la seva pròpia voluntat i sense altres condicionants ni imposicions.

Però quan parlem d’autodeterminació no ens referim simplement a decidir sobre la creació d’un Estat independent respecte un altre, un nou Estat que perpetuï l’ordre establert. Al contrari, entenem que l’autodeterminació i l’autogestió ens han de permetre establir les bases d’una societat lliure de tot Estat opressor i del sistema capitalista en el qual ens trobem sotmeses.

Des de la CGT de Catalunya no obviem que el poder polític català, una part del qual de manera hipòcrita ens vol fer creure que ens portarà a l’alliberament d’un Estat dèspota, vol perpetuar el sistema capitalista establert. Un sistema que ens fa romandre a totes nosaltres, la classe treballadora, com a precàries, perquè comercialitza la nostra capacitat de treball i ens dóna misèria a canvi. Perquè privatitza els recursos bàsics, l’educació, la sanitat, i ens fa pagar molt cara la necessitat de viure sota un sostre.

Des de la CGT de Catalunya volem construir una societat llibertària, on la nostra llibertat no finalitzi allà on s’acabi la de les altres sinó que es reafirmi. Una societat on totes i cadascuna de les persones puguem autogestionar-nos, puguem prendre lliurement les nostres decisions en tots i cadascun dels àmbits de la nostra vida. Autogestió individual i autogestió col·lectiva, perquè vivim en societat. I autodeterminació, sí. Però que no es limiti només al dret a decidir respecte a quin tros de territori volem o no formar part.

Des de la CGT de Catalunya també ens declarem internacionalistes, però no entenent que aquest internacionalisme hagi de comportar la desaparició de la personalitat de cada poble, és a dir, de la seva pròpia cultura, llengua i història, sinó que entenem que l’internacionalisme significa convivència en pau de tots i cadascun dels pobles tot respectant els seus fets diferencials.

Per tot això, acabem com hem començat: Des de la CGT Catalunya, defensem el dret a l’autodeterminació dels pobles com a manifestació del principi llibertari d’autogestió de l’individu i de la col·lectivitat, perquè en un futur, més proper que llunyà, totes i cadascuna de nosaltres puguem ser lliures en una societat lliure i solidària.

PER UN POBLE LLIURE. 

PER UNA CATALUNYA AUTOGESTIONÀRIA, SOLIDÀRIA I LLIBERTÀRIA!

Confederació General del Treball de Catalunya

Secretariat Permanent del Comitè Confederal

Barcelona, 9 de setembre de 2014

Coordinació, rapidesa i eficàcia [humor]

Tira còmica publicada a La Vanguardia el 29 de setembre

No podem ni plorar

El mateix dia [dimarts 23 de setembre] que el Partit Popular tornava a ofegar rebutjant que tornessin més papers de Salamanca deixava de respirar Teresa Rovira. La bibliotecària que salvava trossos de país amagant llibres en català a “l’infern” de la biblioteca. Els infantils, els juvenils: l’espurna de vida. La filla del periodista i polític Antoni Rovira i Virgili. La dona de 95 anys que mor sense recuperar part de l’arxiu del seu pare. Ens han cremat, ens han robat les cendres, el taüt, el nínxol, la làpida i les flors. Som en un lloc que no té nom. I no som aquí per 16.000 milions d’euros. Som aquí perquè no tenim res. Som aquí per un sanglot que no mor: no tenim ni papers, ni pedres, tacades amb les nostres llàgrimes.

(Fragment de l’article de Francesc Canosa No podem ni plorar, publicat el 25 de setembre al diari Ara)

En suport del company Eloi d'Atento

CONCENTRACIÓ PER EXIGIR LA READMISSIÓ DEL NOSTRE COMPANY ELOI I DE TOTS ELS ACOMIADATS AL ERO ACORDAT PER ATENTO, CCOO i UGT.

Com ja coneixeu la majoria, el nostre company i representant sindical Eloi va ser acomiadat el passat 11 d'agost, afectat per l'ERO signat per l'empresa, CCOO i UGT, ja que ell va decidir renunciar al seu dret de permanència en el seu lloc de treball per rebre el mateix tracte que la resta dels seus companys respecte a l'aplicació dels criteris que es designaven per seleccionar els acomiadats.

Sabent l'empresa que no havia criteri per seleccionar com afectat Eloi, aquesta va decidir acomiadar com si s'hagués presentat voluntari, fet rotundament fals.

Com també ja sabreu l'endemà del seu acomiadament, l'empresa va comunicar a Eloi que tot i ser membre del Comitè d'Empresa, no podia accedir al centre de treball ni als locals sindicals, provocant el seu desallotjament amb la intervenció dels Mossos d'esquadra. L'endemà, després de denunciar els fets davant la Inspecció de Treball, l'empresa va permetre l'accés únicament a les sales sindicals.

Així doncs, el nostre company ha estat realitzant les seves tasques d'assessorament i defensa dels drets dels treballadors cada dia des de les 8 del matí.

No obstant això, quan l'empresa va rebre la demanda presentada per acomiadament i vulneració de la llibertat sindical, el passat setembre 8, ha tornat a denegar l'accés a l'edifici a Eloi, contractant per a això a personal de seguretat privada.

Davant d'aquests fets, la secció sindical de CGT a Atento Barcelona ha convocat una concentració el 26 de setembre a les portes del centre sol·licitant la readmissió de tots els acomiadaments forçosos, inclòs el del nostre company. Aquesta concentració coincidirà amb la convocatòria d'una aturada de tots els treballadors perquè mostrin la seva indignació i rebuig a totes aquestes mesures. La convocatòria de l'aturada compta amb el suport del Comitè d'Empresa d'Atento Barcelona.

Així mateix, us demanem la vostra presència el proper 1 d’octubre al CMAC ja que aquest dia se celebra l'acte de conciliació d'Eloi.

  

CONCENTRACIÓ A ATENTO BARCELONA

READMISSIÓ IMMEDIATA D’ELOI I

DE TOTS ELS ACOMIADAMENTS FORÇOSOS L'ERO

26 SETEMBRE 2014

DE 12 A 13.00 HORES

I

CONCENTRACIÓ DAVANT DEL CMAC

ACTE DE CONCILIACIÓ D’ELOI

ALBAREDA, 2-4

1 OCTUBRE 2014-10.00 HORES