Res pot fallar [humor]

Vinyeta de Manel Fontdevila publicada el 26 de febrer a eldiario.es

Turisme amb privilegis a Sant Cugat

Diàriament, i des de fa molts dies, a l’aparcament reservat  per a vehicles oficials i de serveis de l’Ajuntament de Sant Cugat situat al carrer Dos de Maig (darrera de l’edifici de l’Ajuntament) hi estaciona un turisme privat Lancia Ypsilon amb una autorització d’aparcament de la Policia Local que indica com a raó social el Jutjat de Pau de Sant Cugat però no especifica matrícula.

Com que aquest espai reservat per a vehicles oficials i de serveis de l’Ajuntament ha de ser exclusiu per a vehicles municipals atès que és un espai necessari per a la feina diària del personal municipal, la secció sindical de la CGT ha presentat una petició a l’equip de govern per tal que informi de sota quin criteri un vehicle no oficial de l’Ajuntament té autorització de la Policia Municipal per aparcar en aquest espai reservat i, en tot cas, ho corregeixi.

La xarxa fa mofa amb la foto del sopar de Felipe amb el Puente Aéreo

Arrel d’una foto publicada a La Vanguardia dels participants en el sopar que es va fa a la casa de Javier Godó, editor de La Vanguardia, amb Felipe de Borbó i el ‘Fòrum Puente Aereo’, Twitter publica una colla de muntatges de paròdia i denúncia de la foto del sopar. N’hem recollit uns quants: 

Borsa d’auxiliars d’instal·lacions esportives

Nota feta pública el 21 de febrer per la CGT

En relació a la nota emesa pels sindicats CCOO i UGT, referent a la borsa d’auxiliars d’instal·lacions esportives, volem puntualitzar:

1. El Servei d’Esports havia sol·licitat la convocatòria específica d’unes bases de conserges argumentant la falta d’idoneïtat del personal que s’havia assignat per fer algunes substitucions.
2. La CGT va manifestar que entenia la problemàtica d’Esports, que el problema rau en que la darrera convocatòria de Conserges de l’any 2009 no va incloure cap prova pràctica que habilités als candidats per al petit manteniment dels equipaments municipals en general.

La CGT va sol·licitar:

1. Mantenir la convocatòria de conserges però amb caràcter general (no específic per a Esports).
2. Renovar la bossa actual de consergeries (que prové del 2009).
3. Incloure a la convocatòria una prova pràctica que asseguri que el personal candidat respon a les necessitats dels diversos equipaments municipals.
4. Davant el plantejament del conflicte entre quines són les necessites de l’Organització i quines són les tasques que han de fer els conserges, vam demanar analitzar-ho tot al sí de la Comissió de Seguiment de la RLT, amb la intervenció dels responsables de que en depenen consergeries (Esports, Cultura, Logística i Educació).

La nostra proposta no va prosperar per falta de quòrum.

Cordialment,

Secció sindical de la CGT a l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès

Nota feta pública el 20 de febrer per CCOO i UGT

Companys i companyes,

Us informem que desprès de la reunió mantinguda amb la direcció d'àmbit de Recursos Humans, en referència a la demanda sindical en que havíem sol·licitat que es retirés la convocatòria d’una borsa d'auxiliars d'instal·lacions esportives, i desprès d’escoltar els arguments dels companys i companyes dels sindicats que van voler estar presents en dita reunió (CCOO, CGT i UGT),  us podem confirmar que, amb bon criteri, dita proposta ha estat retirada, doncs res justificava la creació d’una borsa separada de la ja existent.

Cordialment ,

Seccions sindicals de CCOO i UGT a l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès

Uns treballen i els altres s'ho miren

En l’article publicat a Vilaweb dimarts 18 de febrer, Quins són els eurodiputats que han fet més feina i menys?, s’explica per exemple que mentre Raül Romeva ha dut a terme un total de 3.227 accions parlamentàries durant tota la legislatura, Jaime Mayor Oreja (del PP) només n’ha dut a terme 23.

Sembla que la mala fama que tenen els paletes caldria aplicar-la als polítics: mentre uns treballen els altres s’ho miren. 

Representants sindicals cavernícoles?

A continuació us reproduïm un fragment de l’article Mercè Conesa, alcaldessa de Sant Cugat (alcaldes de Sant Cugat IV) publicat el 17/02/2014 a Cugat.cat i que us recomanem de llegir complet.

Malgrat que sembli impossible, l’ensabonada a l’alcaldessa i el menyspreu dels representats sindicals que podeu llegir, és obra de Pepe García, secretari general de la secció sindical de CCOO a l’Ajuntament de Sant Cugat:

“A la Mercè li queda encara molt per lluitar contra els que volen ofegar la seva ciutat o el bon clima laboral de l'Ajuntament. Idealismes a vegades fanàtics perduts en les inconsciències d'una realitat no viscuda. Lluites contra els extremismes que surten de les cavernes del desconeixement més absurd.”

El separatisme de la dreta

La dreta ja no és el que era, amics meus. Sempre havia tingut fama de ser una, gran i forta però, en canvi, ara s'està separant. És increïble. Ja no et pots fiar de ningú, ni tan sols de la dreta. Amb el que m'agradava a mi aquella dreta unida, on tot estava claríssim. Feia goig. Si tu preguntaves a algú si era de dretes, et responia que no, que era de centre. No hi havia cap dubte, tot estava claríssim. I ser de centre significava, per exemple, denegar l'assistència sanitària als immigrants sense papers. Perquè això no és de dretes, amics meus, és de centre. I també és de centre crear un problema amb els no nascuts en lloc de dedicar-se a avortar els problemes dels que ja hem nascut. Això és pur centre, i la resta són tonteries. És impossible ­estar més centrat en la crisi. Era meravellós.

Al ser tan de centre, la dreta s'havia caracteritzat pel seu seny. Sense anar més lluny, Alicia Sánchez-Camacho mai hauria comparat el que ha succeït al País Basc amb el que està passant a Catalunya. És que això no ho hauria entès ningú. I la gent de centre sempre es feia entendre. Eren polítics oberts, que admetien totes les preguntes. I al ser tan oberts, els acabaves coneixent perfectament. Per això, si a un ministre se li escapava una frase com «a prendre pel cul», ràpidament sabies que, en el fons, el que t'estava dient és on tenien intenció d'enviar la classe mitjana. És que volien tenir-nos informats de tot. ¡Visca la transparència! I tots eren així. Una pinya. Era fabulós.

De cop, la pinya s'ha trencat. Quan semblava que tot el centre estava d'acord que Catalunya no té dret a decidir, resulta que uns quants han decidit que el PP és massa tou, i se n'han anat. No sé si Artur Mas aconseguirà que Catalunya se separi però, com a mínim, ja ha aconseguit una separació: que Alejo Vidal-Quadras s'independitzi del PP. Vidal-Quadras ha tocat el dos a una altra banda, a la Vox. Sona a concurs musical de la tele però és un partit que crec que també és de centre. Mare meva, quin embolic que s'ha muntat, tan unida que estava la dreta. Llàstima, perquè això crearà confusió. Imagina't que, durant la campanya per a les europees, hi ha dos mítings en una ciutat a la mateixa hora, un de Mariano i un altre d'Alejo. ¿A on vas? Per ganes, segur que aniries a tots dos, però no pot ser. S'ha d'escollir qui guanya, com en un concurs musical. I no te n'oblidis, tots dos són de centre. Com suposo que també ho és Leandre de Borbó, partidari d'enviar la Legió a Catalunya. ¿Com s'ho farà per venir? ¡Si no hi ha ni un cèntim! Que l'hi preguntin al Príncep. Té un avió que pertany a l'Exèrcit de l'Aire quan el més natural seria que passés a dependre del de Terra, perquè volar no és el seu fort. I Don Leandre insistint a enviar legionaris. Hauran de venir en cotxes particulars.

(Article de Jordi Évole publicat el 10 de febrer a El Periódico)

CGT inicia campanyes en defensa de les pensions i dels serveis públics

Trobareu tota la informació al web de la CGT Catalunya

Els plans de pensions per funcionaris ja poden rebre aportacions

A continuació us copiem l’article publicat a Expansión.com el dia 1 de gener d’enguany:

"El Gobierno ha abierto la puerta para reactivar los planes de pensiones de los funcionarios a través de los Presupuesto Generales del Estado de 2014. Estos productos agrupan a 1,4 millones de empleados públicos que cuentan con un patrimonio acumulado en fondos para la jubilación de unos 1.500 millones. Los presupuestos para 2014 reiteran la prohibición de que las administraciones y sociedades públicas hagan aportaciones a estos productos para complementar las jubilaciones de los empleados públicos. La novedad es que a partir del 1 de enero sí se podrán realizar aportaciones a estos productos siempre que se cumplan dos condiciones:

1. Que sean fondos de pensiones o productos similares creados antes de 2011, cuando el Gobierno prohibió hacer nuevas aportaciones para frenar el gasto público. No puede existir, por tanto, ningún plan posterior, ni se puede crear alguno nuevo con la medida introducida en los presupuestos para el próximo año, señalan en la secretaría de Estado de Presupuestos.

2. Que «no se pueden hacer aportaciones que supongan incremento» del coste laboral para el Estado. Esto conlleva que «cualquier aportación tendrá que realizarse con una reducción en la misma cuantía en otro de los conceptos que integran la masa salarial de los funcionarios».

Lo que los presupuestos para 2014 mantienen un año más es la congelación de la aportación de las administraciones a favor de sus empleados. La legislación suspendida en 2011 fijaba una aportación anual con cargo a los presupuestos generales del Estado que era inicialmente del 0,5% de la masa salarial. Este porcentaje se fue reduciendo a partir de 2009 con el estallido de la crisis y el Gobierno y los sindicatos pactaron rebajarla en el marco de la mesa de la función pública. El acuerdo fijó entonces en el 0,3% la aportación a realizar por el Estado en 2010, del 0,5% en 2011 y del 0,7% en 2012. Pero las previsiones fallaron y el Gobierno de Rajoy cerró el grifo desentendiéndose del acuerdo firmado en 2009.

Las nuevas aportaciones por tanto tendrían que ser acordadas entre las entidades públicas y los sindicatos en el marco de la remuneración total de los funcionarios.

La medida está en sintonía con el anuncio realizado por Cristóbal Montoro, Ministro de Hacienda, de fomentar el salario diferido y la negociación colectiva para que parte del incremento salarial vaya a pensiones complementarias.

El plan de los empleados de la administración general del Estado, gestionado por BBVA, es el mayor de los públicos. Su patrimonio asciende a 608 millones, repartidos entre 602.040 partícipes. El segundo es el de la Generalitat de Cataluña, administrado por CaixaBank, con 249 millones y 223.288 titulares."

Sobre el consens sindical a l’Ajuntament de Sant Cugat

Els comunicats realitzats per la Junta (funcionaris) i Comitè (laborals) sempre han respòs a un consens i treball conjunt de totes les persones i organitzacions que representen al personal al servei d’aquesta administració. Així ha estat fins fa poc, així va ser la voluntat del personal manifestada  en la darrera assemblea i aquesta segueix sent la voluntat de  CGT, La CAT, SPPM i SFP,  la suma dels quals és la representació majoritària. La resta de formacions, CCOO i UGT, ha decidit fer els seus propis comunicats (malgrat que aquests demanin i s’assignin la paternitat de moltes accions realitzades de forma conjunta) i tancar els seus propis acords (el que es diu "fer despatxos") amb l’Equip de govern. Ja s’explicaran si consideren que ho han de fer... La resta seguirem treballant, amb esperit de consens i posada en comú dels temes,  per  la defensa dels drets legítims del conjunt del personal i amb l’objectiu d’aconseguir una administració millor al servei dels ciutadans.  

Aquest comunicat que signem només els representants de 4 formacions (CGT, LaCAT, SPPM-CAT i SFP) s’emet excepcionalment des de la bústia de Junta i Comitè per evitar protagonismes per part de qualsevol de les nostres formacions.

El PP o el no-res

"Y cuando creíamos que lo habíamos visto todo, Cospedal se pone estupenda en la Convención de su partido y suelta esa frase con tintes hamletianos y existencialistas que suena a sentencia de muerte: “Es el PP o la nada”. Solo le faltó coger una calavera y decir: “PP o no ser, esa es la cuestión”. Solo se puede existir con el PP, fuera del PP, no hay nada, el vacío, la muerte, el silencio, es lo que venía a decir la secretaria general, a la que habría que empezar a llamar secretaria generalísima por máximas maximalistas como esta.

Seguro que la Generalísima aplaudió al urdidor de tamaña ocurrencia, pero la frasecita se las trae. Tiene un tufo fascista que da miedo, por un lado, y provoca arcadas, por otro. Es una frase excluyente, amenazante, intransigente. Es el PP o la nada. O sea: somos nosotros o el vacío. Estás con nosotros o no estás, no eres, no existes. O estás de mi lado o te hago desaparecer. O estás conmigo o contra mí. Eres de los míos o eres ETA. Conmigo todo, sin mí la nada. Sin mí no eres nada. Son frases de maltratador. (...)" 

Us recomanem que llegiu aquest article complet de Javier Gallego, El PP o la nada, publicat avui mateix a ElDiario.es. No té desperdici!!!

No m’arriba

Escrit de David Domínguez Cerro publicat el 23 de desembre de 2013 a la secció de cartes al director del diari El País:

“No me llega

Soy bombero funcionario. Estoy divorciado y mi hija vive a 150 kilómetros de mí. Tengo un sueldo de algo más de 1.400 euros y una pensión alimenticia que en su momento acordé y que consiste en 14 pagas de 450 euros. Ha pasado el tiempo y mi sueldo es sensiblemente menor que hace siete años a pesar de que tengo dos trienios más. Tengo hipoteca, facturas, y gastos de, por ejemplo, más de 200 euros en gasóleo cada mes. He ido a juicio para bajar mi pensión que ya va por algo más de 480 euros, 14 veces y me lo han negado. No me llega, incluso perdí una paga extra y a veces tengo que pedir ayuda a mis padres.

He querido emprender una pequeña franquicia con el respaldo de mi familia, pero mi incompatibilidad como funcionario me lo impide, incluso contratando a alguien para trabajar en el negocio. Si me busco un trabajo en negro, me juego de seis meses a tres años de empleo y sueldo. Estoy condenado a vivir en el hoyo porque ni la justicia ni los políticos, que sí que pueden tener varios cargos, funcionan como debieran. Pobre, pobre, pero también un privilegiado funcionario.”