L'avantprojecte
de la llei de governs locals que demà aprovarà el consell executiu arriba amb
un considerable retard històric i és una llei més necessària que mai. Ho és per
tres raons. En primer lloc, perquè la crisi econòmica i de credibilitat
política ha fet més evident que mai la necessitat de racionalitzar els rols de
cada administració i, per tant, d'evitar duplicitats, simplificant un panorama
que a Catalunya, a causa de les superposicions acumulades al llarg del temps,
presenta clares disfuncionalitats. En segon lloc, perquè, aprofitant la crisi
econòmica i de credibilitat política, el govern espanyol acaba de presentar un
projecte de reforma local que, tenint aparentment els mateixos objectius de
simplificació i racionalització, suposa una invasió flagrant de les
competències de la Generalitat, tal com les estableix l'Estatut de Catalunya
del 2006. I en tercer lloc, perquè, en el camí cap a l'estat propi, resulta imprescindible
ordenar l'entramat institucional i delimitar bé funcions i competències: el
servei al ciutadà no només no es pot ressentir d'aquesta complexa transició
nacional, sinó que seria bo que mostrés senyals clars de millora.
L'avantprojecte
del Govern, que recull els treballs iniciats per l'últim tripartit, va en la
línia de substituir diputacions per vegueries -no fa el pas, però, de crear-ne
més-, de ressituar els consells comarcals com a òrgans no polítics -seran
consells d'alcaldes amb vot ponderat segons la població- dedicats a la gestió
mancomunada, i de respectar les singularitats territorials, com ara la Carta
Municipal de Barcelona, l'Àrea Metropolitana de Barcelona o el Consell General
de la Vall d'Aran. A diferència del projecte espanyol, doncs, no confon
racionalització amb homogeneïtzació, i en línies generals respecta més
l'autonomia municipal; per exemple, convertint les possibles fusions de
municipis o les cessions de competències en processos voluntaris i pactats a
partir, això sí, d'unes obligatòries avaluacions de qualitat sobre els serveis.
Perquè l'objectiu de fons no és tant obtenir un mapa simètric com garantir uns
bons serveis als ciutadans. I en això, sens dubte, hi ha molt camí per
recórrer.
(Diari Ara. Editorial del 29 de juliol de 2013)
