dilluns, 29 de juliol del 2013

Posar ordre al món local, una qüestió d'estat propi

L'avantprojecte de la llei de governs locals que demà aprovarà el consell executiu arriba amb un considerable retard històric i és una llei més necessària que mai. Ho és per tres raons. En primer lloc, perquè la crisi econòmica i de credibilitat política ha fet més evident que mai la necessitat de racionalitzar els rols de cada administració i, per tant, d'evitar duplicitats, simplificant un panorama que a Catalunya, a causa de les superposicions acumulades al llarg del temps, presenta clares disfuncionalitats. En segon lloc, perquè, aprofitant la crisi econòmica i de credibilitat política, el govern espanyol acaba de presentar un projecte de reforma local que, tenint aparentment els mateixos objectius de simplificació i racionalització, suposa una invasió flagrant de les competències de la Generalitat, tal com les estableix l'Estatut de Catalunya del 2006. I en tercer lloc, perquè, en el camí cap a l'estat propi, resulta imprescindible ordenar l'entramat institucional i delimitar bé funcions i competències: el servei al ciutadà no només no es pot ressentir d'aquesta complexa transició nacional, sinó que seria bo que mostrés senyals clars de millora.

L'avantprojecte del Govern, que recull els treballs iniciats per l'últim tripartit, va en la línia de substituir diputacions per vegueries -no fa el pas, però, de crear-ne més-, de ressituar els consells comarcals com a òrgans no polítics -seran consells d'alcaldes amb vot ponderat segons la població- dedicats a la gestió mancomunada, i de respectar les singularitats territorials, com ara la Carta Municipal de Barcelona, l'Àrea Metropolitana de Barcelona o el Consell General de la Vall d'Aran. A diferència del projecte espanyol, doncs, no confon racionalització amb homogeneïtzació, i en línies generals respecta més l'autonomia municipal; per exemple, convertint les possibles fusions de municipis o les cessions de competències en processos voluntaris i pactats a partir, això sí, d'unes obligatòries avaluacions de qualitat sobre els serveis. Perquè l'objectiu de fons no és tant obtenir un mapa simètric com garantir uns bons serveis als ciutadans. I en això, sens dubte, hi ha molt camí per recórrer.

(Diari Ara. Editorial del 29 de juliol de 2013)

La reforma de l’administració local té un alt nivell d’intervencionisme

L’alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa, dona la seva opinió sobre la reforma de l’administració local a l’entrevista publicada al Diari de Sant Cugat aquest divendres 26 de juliol.

Les carreres universitàries són entre el doble i el triple de cares que fa sis anys a Catalunya

Us recomanem de donar un cop d’ull a l’Estudi dels preus universitaris a Catalunya 2013-2014 de l'Observatori del Sistema Universitari, publicat al web de lña CGT Catalunya el 23 de juliol de 2013.

dilluns, 22 de juliol del 2013

Cuatro millones de personas trabajan de forma irregular en España

Us recomanem de llegir l’article de Bruno Pérez Cuatro millones de personas trabajan de forma irregular en España, publicat el 15 de juliol de 2013 a LaInformacion.com

Els partits i l’essència del populisme

Certament, almenys mentre no es trobi un instrument millor, els partits són indispensables per a la democràcia. Quins partits? Sovint quan es parla de partits es pensa en els existents. És a dir, en un sistema tancat. Per això quan apareixen forces nascudes en l'extraparlamentarisme, que tenen la gosadia de presentar-se a unes eleccions, se les etiqueta d'antipolítiques, com si l'exclusiva de la política fos dels partits que estan en les institucions. La representació democràtica dels ciutadans i la selecció adequada dels quadres que han de gestionar l'estat són tasques fonamentals dels partits. Les fan de manera molt deficient. El sistema de representació ha estat prou tancat perquè sigui viscut com una imposició que té poc a veure amb la realitat. Per això ara a Espanya es comença a produir el que a Catalunya va tenir lloc ja fa temps: la ruptura del bipartidisme imperfecte.

María Dolores de Cospedal va fer a la FAES una defensa dels partits polítics com a pilars davant la tirania i el populisme. Malament pot parlar de populisme un partit que va guanyar les eleccions amb l'essència del populisme: fer promeses sabent perfectament que no les podia complir. No n'ha complert ni una. Quan es governa només hi ha una defensa possible dels partits: afrontar la seva renovació. No es poden fer discursos farisaics contra la corrupció quan des d'un partit, en aquest cas el PP, es fa tot el que es pot per evitar la condemna dels seus corruptes. Mentre no estiguin disposats a obrir finestres i calaixos, encara que sigui al preu de la seva refundació, no tenen credibilitat. Si no fan el pas, només queda una alternativa: que els ciutadans, amb els seus vots, els substitueixin per uns altres. Ja està començant a passar. Però si no hi ha una reforma per redistribuir el poder, els nouvinguts seran cooptats per la casta. I tot seguirà igual. La societat canvia i els partits han d'evolucionar i sortir del seu món per donar respostes polítiques als ciutadans, no només als còmodes adversaris, companys de joc, que tenen asseguts al davant a l'hemicicle.

(Fragment de l’article “Llibertats i servituds” de Josep Ramoneda, publicat al diari Ara el 03/07/2013)

dijous, 18 de juliol del 2013

109.091 treballadors públics van perdre la feina a l’Estat Espanyol el 2012

Un total de 109.091 empleats públics van perdre la feina a Espanya l’any passat, en què el Govern va aplicar dures mesures d’austeritat per reduir el dèficit públic, va informar diumenge el Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques.

Aquesta xifra suposa un descens del 4%, fins als 2,58 milions d’empleats públics al gener de 2013, davant els 2.690.000 d’un any anterior.

És la primera vegada que el Govern facilita xifres de pèrdues de llocs de treball en el sector públic l’any passat.

Les retallades - en l’administració general de l’Estat, les comunitats autònomes, ens locals i universitats - formen part dels més de sis milions d’aturats que té el país. La taxa d’atur a Espanya se situa en la xifra rècord del 27 per cent , i entre els joves és de més del 50 per cent.

Espanya s’ha compromès a reduir el dèficit públic per sota del límit establert per la Unió Europea del 3 per cent del Producte Interior Brut en 2016 mitjançant un major control de la despesa. El Govern de centredreta espera que les retallades en el sector públic, combinats amb la reforma en l’administració redueixin la despesa pública en 37.700 milions d’euros per al 2015.

Abans que l’Executiu presidit per Mariano Rajoy comencés a reduir el nombre de treballadors públics, l’anterior Govern socialista havia afegit 375.000 en els tres anys anteriors.

(Article publicat el 15 de juliol de 2013 al web de CGT Catalunya)

Estatut del Directiu Públic

En l’article El Gobierno anuncia una nueva Ley de la Función Pública y el Estatuto del Directivo Público, publicat el 18 de juny a Expansión.com, es diu que “Con esta normativa se diseñará el régimen jurídico aplicable a este "colectivo esencial", se precisará cuál es la vinculación de estos directivos y la administración, el proceso de selección, la evaluación "permanente" de su rendimiento”. 

La CGT espera que aquest nou Estatut del Directiu Públic deixi clar que la figura del directiu ha d’aportar valors i currículum professional que avalin i justifiquin adequadament la contractació d’aquest personal i el seu règim jurídic de drets i obligacions, que ara no està clar. 

Considerem que en una administració pública, qualsevol tipus de contractació, ja sigui de béns i serveis o de personal, ha de passar inexcusablement per un procés selectiu que en justifiqui la tria.

Fins ara,  la designació d’aquests càrrecs s’ha fet a dit substituint el criteri de professionalitat pel d’afinitat, i això va en detriment de la qualitat dels serveis públics per als quals lluita el nostre sindicat.

dilluns, 15 de juliol del 2013

El nombre de milionaris a Espanya segueix creixent

Segons l’article publicat a Expansión.com el 19 de juny d’enguany “el nombre de milionaris a Espanya va créixer un 5,4% l’any passat tot i la crisis”.

Quan en mig d’una profunda crisi econòmica creix el nombre de rics, només vol dir una cosa: que aquests ho fan a costa de l’empobriment massiu de la societat. Des de les més altes cúpules polítiques europees, espanyoles i fins i tot catalanes, es justifica la precarització del treball, reduint els salaris i endurint les condicions, com a  mesura necessària i eficient per sortir de la crisi. Però el resultat n’és ben diferent: s’incrementa l’atur i l’índex de pobresa mentre que la llista dels rics creix un 5,4 al territori espanyol.

Cal tenir clar que tot és un engany, i que quan s’ha posat al descobert el patís de l’especulació econòmica posant punt i final a grans estafes com el de les preferents, els enginyers de la macroeconomia que mana a tot el planeta han ideat un nou pla per a fer créixer el capital: treure beneficis del treball, precaritzant-lo. De pas, generen la por –por a quedar-nos sense feina, por a la incertesa del futur- i fomenten la submissió. Així, de mica en mica, els deixem guanyar el terreny de les fites socials que vam trigar dècades en conquerir.

I què podem fer? Només hi ha dues opcions: continuar asseguts a la cadira com a purs espectadors, o convertir-nos en ciutadans actius, treballant per un país diferent i un món diferent. Com? Treballant des de plataformes cíviques, polítiques i sindicals en favor de  la solidaritat, la justícia i la distribució de la riquesa que ara, tal i com informa l’article, està només en mans d’uns pocs.


Encara no som prou feliços [humor]


dimarts, 9 de juliol del 2013

Avui fem un any!!!

El 9 de juliol de 2012 la Secció sindical de la CGT a l’Ajuntament de Sant Cugat estrenava el blog Què hi ha de nou? amb la voluntat d’informar als companys i companyes de temes d’actualitat i d’interès relacionats amb l’entorn laboral i social, tant de l’ajuntament com del país en general.

Durant aquest temps hem procurat estar quasi diàriament amb vosaltres, acompanyant-vos tant en els dies difícils que hem viscut com en d’altres de més satisfactoris. I sobretot, us hem facilitat tota la informació que hem cregut que us podia ser d'interès.

Així doncs avui, just un any després d’haver posat en marxa el blog, el qual ja compta amb 260 entrades i més de 32.800 visites, ens omple de goig comprovar que anem per bon camí i que hem superat amb escreix els objectius que ens vam posar.

MOLTES MOLTES GRÀCIES
a totes i tots els que ens feu confiança i ens doneu el vostre suport


dilluns, 8 de juliol del 2013

Sant Cugat s’anuncia

Aquesta imatge correspon a un anunci publicat a plana sencera al diari Ara de l’edició de divendres 5 de juliol. Evidentment no és el primer cop que veiem un anunci de la ciutat de Sant Cugat a la premsa i, segurament, tampoc en serà el darrer.

Però, tenint en compte la situació de crisi en la que ens trobem i que l’equip de govern municipal segueix mantenint que no té diners per retornar el fons social que ha espoliat als seus treballadors i treballadores, voleu dir que és oportú aquest tipus d’anunci a plana sencera a la premsa?

A l’equip de govern de Sant Cugat li cal fer una seriosa reflexió sobre ètica política...


divendres, 5 de juliol del 2013

Perdó per trigar a morir

Segurament ens sona la gastada frase sobre la inviabilitat de les pensions. Si en bonança econòmica, tractaven de convèncer interessadament, d’aquesta impossibilitat, en crisi la justificació ni se l’han de currar. Amb una posada en escena, donant-li solemnitat mediàtica a un comitè format majoritàriament per financeres i asseguradores (alguna cosa neutral que no convida gens a la sospita) suficient. I com si fos un acudit, ens vénen a dir que com triguem a morir, no queden diners per repartir, gairebé hem de demanar disculpes per ser culpables d’alguna cosa.

Com a previsió a la viabilitat de les pensions va néixer el Pacte de Toledo, aprovat el 1995. Amb temps es va analitzar i valorar dins d’un criteri alarmista i es van aplicar reformes amb la convenció de donar sostenibilitat al sistema més enllà de 40 anys. També se li va regalar a les entitats financieres i a CCOO i UGT, l’oportunitat de guanyar més atorgant als fons de pensions, com a complement per als que poguessin pagar-se´l, oferint desgravacions fiscals.

Les mentides d’aquestes financeres i asseguradores, ja el 1995, van assegurar que el 2010 el dèficit de la Seguretat Social seria de 2,15% i la taxa de dependència (relació cotitzants / pensionistes), estaria en 0,9 / 1. Van predir la insostenibilitat del sistema públic. I la realitat és que la Seguretat Social va tenir superàvit fins al 2011 de forma històrica. La relació entre cotitzants / pensionistes el 2010 era de 2,57 cotitzants / 1 pensionista.

Avui, els "experts", amb l’imperatiu urgent del govern, es tornen a reunir i prediuen "la inevitable fallida del sistema de pensions", aquesta vegada per al 2023. En temps record proposen sense humanitat ni base científica, que les pensions futures a partir del 2014 han de baixar i, les actuals (9 milions) han d’estar per sota del cost de la vida.

Aquest govern és incapaç de presentar ni una sola proposta encaminada pal·liar les desigualtats d’aquest decadent sistema, com seria acabar amb la desfiscalització. Incrementar els impostos sobre les rendes del capital. Acabar amb el doble frau fiscal, el legal i l’il·legal de les rendes altes.

Perseguint el frau fiscal de grans empresaris i fons d’inversió s’obtindrien 90.000 milions d’euros i augmentant l’Impost de societats de les grans empreses fins al 35%, anualment, sumarien més de 15.000 milions d’euros. Però és clar, aquest no és el camí.

Cada dia són més ridicules i insostenibles els arguments amb els que insulten les nostres oïdes, obstinats a seguir pel camí de la demolició. Que ens demanin paciència i generositat és per enviar-los ... a casa. Que ens diguin que és dolorós, però que aquest és l’únic camí ... és massa burla per permetre-la.

Les pensions públiques poden i han de ser dignes perquè permetin oferir una merescuda qualitat de vida. I és un dret com ho és l’aliment, l’habitatge, la sanitat i l’educació.

Per a la CGT, l’informe d’aquests "dotze homes sense pietat" no té valor científic i menteixen en benefici de les grans empreses. Una altra estafa més que pretén la privatització.

(Article de Purificació Eisman, Secretària de Comuniciació de CGT-País Valencià i Múrcia, publicat l’1 de juliol de 2013 al web de CGT Catalunya)


dimecres, 3 de juliol del 2013

Sindicats i funcionaris no hauran de pagar taxes de determinats recursos

El Tribunal Suprem ha establert que els treballadors, els sindicats, els beneficiaris de la Seguretat Social, els funcionaris i el personal estatutari de l’Administració no hauran de pagar taxes quan s’interposen recursos de suplicació o cassació en l’ordre social.

Així ho ha acordat la Sala Social de l’alt tribunal en un ple no jurisdiccional en què s’ha pronunciat respecte a l’eventual inconstitucionalitat d’alguns preceptes de la Llei de Taxes.

L’acord recorda que la norma ha generat múltiples dubtes als òrgans jurisdiccionals de l’ordre social. Per això, ha decidit fixar unes pautes interpretatives sobre això que serveixin de guia.
La Sala del Social esmenta la Llei 1/1996 d’Assistència Jurídica Gratuïta que estableix que tindran aquest benefici, amb independència de la inexistència de recursos, els treballadors i beneficiaris del sistema de Seguretat Social.

En el cas concret dels sindicats, l’acord esmenta la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social que disposa que "els sindicats estaran exempts d’efectuar dipòsits i consignacions en totes les actuacions davant l’ordre social i gaudiran del benefici legal de justícia gratuïta quan s’exerceixin l’interès col·lectiu en defensa dels treballadors i beneficiaris de la seguretat social ".

(Notícia publicada al web de la CGT Catalunya)

Bárcenas [humor]