Bon Nadal i Millor 2014

L’Ajuntament de Sant Cugat es llueix en la planificació dels trasllats

La Junta i el Comitè de l’Ajuntament de Sant Cugat ha tramès el següent comunicat a tot el personal municipal:

“IRREGULARITATS EN ELS CANVIS D’UBICACIÓ DE 38 PERSONES

Ahir a les 10 del matí, 38 persones que treballen en aquest Ajuntament han rebut un correu d’en Lluís Fernàndez Alà, Director de la Fundació Sant Cugat Actiu, comunicant que a les 13 hores es procediria a un canvi d’ubicació  de la taula i lloc físic de treball. Molts d’aquests treballadors no tenien cap informació prèvia que el canvi previst inicialment per finals d'octubre es faria finalment ahir i han hagut d'improvitzar i deixar a mitges feines i reunions.

Davant d’això ens preguntem:

Correspon al director de la Fundació Sant Cugat Actiu comunicar al personal que no depèn orgànicament d’ell aquests canvis?

És correcte que el personal s’assabenti el mateix dia que a les 13 hores se li canviarà de el lloc de treball i que no podrà treballar ni utilitzar l’ordinador, sense tenir en compte la planificació de la seva feina i altres particularitats?

Com és possible que un tema d’aquesta naturalesa aprovat, segons el correu, “fa temps”, no hagi seguit els protocols d’informació preceptius de consideració i respecte a les persones?

Manifestem el nostre desacord amb aquesta forma de procedir  i funcionar i demanem una explicació.

Atentament

La Junta i Comitè”

Yo también quiero ser independiente

Us recomanem molt especialment que llegiu l’article Yo también quiero ser independiente, de M. Dolores Amorós Montaner, publicat el 14 de desembre al seu blog Pensamientos en libertad i l’endemà al diari digital nuevatribuna.es, i del qual us deixem la imatge d’un fragment.

Davant la nova Llei de Seguretat Ciutadana: Mobilització i lluita

La repressió i la por són les eines recurrents i utilitzades pels estats per tal de perpetuar els beneficis de les elits en detriment dels treballadors i treballadores així com del conjunt de les classes populars.

En aquesta ocasió aquest fet s’ha materialitzat en l’últim avantprojecte de Llei de Seguretat Ciutadana plantejada pel govern. Aquesta reforma suposa, en línies generals, una reculada en les llibertats de la població i ve a incrementar a més el caràcter repressor d’un Codi Penal que no s’ha pensat per a la “reinserció” i que buscarà (ara més que mai) el càstig indiscriminat, especialment per a la mobilització social i els/les més desafavorides.

El projecte de llei centra la seva atenció en contra d’aquesta mobilització social creixent: en forma de vagues, manifestacions, escarnis, ocupacions. S’eliminen les faltes passant a ser delictes lleus o infraccions administratives per endurir així les penes relacionades a les mateixes (petits furts, deslluïments de béns…). Es criminalitza la protesta social en termes totalment arbitraris i desproporcionats. Es persegueix la difusió per xarxes socials de manifestacions amb l’excusa que “inciten a cometre un delicte de pertorbació de l’ordre públic”, a més, la difusió dels mateixos es podria considerar delicte amb el nou codi penal.

Es coarta la llibertat d’expressió i s’hi introdueixen els delictes d’opinió . S’equipara als vigilants de seguretat privada amb els agents de les forces i cossos de seguretat de l’Estat, concedint-los la mateixa protecció. Es blinda una policia que té un perfil encara més protegit. L’ocupació (fins i tot pacífica i temporal) d’un espai privat, com ara una sucursal bancària, es considera pertorbació de l’ordre públic. Es planteja la resistència passiva com a atemptat. S’introdueix la cadena perpètua de forma encoberta mitjançant la “presó permanent revisable”.

Aquests són alguns exemples de com el codi penal s’endureix en contra de la població que cada vegada pateix més l’atur, precarietat, desnonaments, suïcidis, exclusió i desigualtats i les seves perspectives de mobilització. Allò que és legítim i just pel conjunt de la societat es converteix en il•legal. Es tracta d’una arma que des de la CGT i des dels moviments socials coneixem bé: criminalitzar, reprimir, infondre la por entre la població per dissuadir-la de participar a les mobilitzacions i la protesta.

D’una llei pensada per perpetuar el beneficis d’una classe dirigent trepitjant drets socials i laborals i la dignitat de la població, no se’n pot dir llei de “seguretat” ciutadana. Contràriament, és una llei (com totes) de seguretat, però pel negoci i poder de les elits econòmiques i polítiques.

El govern, amb un cop autoritari, mostra què és allò que li fa por i vol fer desaparèixer: la mobilització i l’organització, la solidaritat i l’acció social, especialment si aquesta s’exerceix des de la base. És una senyal clara que anem en el bon camí i que, com des del poder polític i econòmic ja s’està fent, és el moment de preparar-nos.

Si ens volen quietes, callades i desorganitzades… moguem-nos, cridem i organitzem-nos.

Secretariat Permanent CGT Catalunya, a 27 de novembre de 2013

Concentració de rebuig a la LRSAL

Aquest matí l’Ajuntament ha convocat una concentració a la plaça de la Vila per mostrar el rebuig del Projecte de Llei de Racionalització y Sostenibilitat de l’Administració Local (LRSAL) que impulsa el govern de l’Estat.

Es tracta d’una llei que nega als municipis l’autonomia local i suposa una recentralització de competències, allunyant els serveis del ciutadans, que està previst que la setmana vinent s’aprovi al Senat.

A la concentració s’ha llegit un manifest consensuat entre les entitats municipalistes i algunes organitzacions sindicals.

Resistència sota la neu

Fotografia de la jornada de resistència de la revolta ucraïnesa viscuda ahir a Kíev sota una forta nevada, publicada al diari Ara en la seva edició d’avui.

Informe sobre el projecte de reforma de la Llei de Bases del Règim Local

Us recomanem de llegir l’informe sobre el projecte de reforma de la Llei de Bases del Règim Local, elaborat pel Gabinet Jurídic Confederal de la CGT.

La culpa de que l’Ajuntament estigui tancat el 6 de desembre NO és dels treballadors

Arran dels fets relacionats amb la petició d’obertura de l’Ajuntament el 12 d’octubre i el 6 de desembre, que ja coneixeu pels comunicats emesos per Recursos Humans el 21 i 28 d’octubre, volem manifestar que considerem inacceptable la notícia L’Ajuntament tancarà el 6 de desembre en no garantir els serveis mínims, publicada a Cugat.cat el mateix dia del darrer comunicat de Recursos Humans, 28 de novembre, on tergiversant la realitat es culpabilitza als treballadors de que l’Ajuntament estarà tancat el 6 de desembre, tot i la voluntat política d’obrir.

Només cal llegir el primer paràgraf de la notícia:

“A finals d'estiu (MENTIDA!!! La petició es va fer a mitjans de primavera, concretament el 16 de maig), un grup de treballadors municipals (no “un grup” qualsevol, van ser 150 persones, la quarta part de la plantilla) va sol·licitar a la direcció de la corporació poder treballar el 12 d'octubre i el 6 de desembre en considerar que no són 'dates de contingut històric o social del poble català'. Davant d'aquesta petició, i donada la voluntat política del govern municipal de satisfer aquesta demanda (segur que hi havia “voluntat política”? Nosaltres en tenim seriosos dubtes), Recursos Humans de l'Ajuntament va fer arribar als treballadors municipals una enquesta per saber la seva disponibilitat real a treballar el dia de la Constitució (l’enquesta es va trametre el 21 de novembre, 6 mesos després de la petició i només 2 setmanes abans del dia en qüestió, quan moltes persones ja tenien planificat els dies de festa).” 

Aquesta és la cronologia real i documentada dels fets:

16 de maig de 2013 - Un grup de 150 treballadors i treballadores de l’Ajuntament de Sant Cugat presenten una sol·licitud demanant que els edificis municipals estiguin oberts els dies 12 d’octubre i 6 de desembre per poder treballar voluntàriament les persones que ho considerin oportú i també que l’Ajuntament faci els pagaments dels impostos de l’IVA i IRPF a través de l’Agència Tributària Catalana.

Juny de 2013 – L’Ajuntament resta mut.

Juliol de 2013 – L’Ajuntament continua mut.

Agost de 2013 – Continua el mutisme absolut de l'Ajuntament.

4 de setembre – Recursos Humans reuneix als 3 companys que encapçalen la petició i els informa que els dos temes estan en estudi. Ells mateixos fan un correu informant a la resta de companys que van signar la sol·licitud.

27 de setembre – Recursos Humans informa de nou als 3 companys que el dissabte 12 d’octubre l’Ajuntament estarà tancat però que estan planificant poder venir a treballar el 6 de desembre. La informació la tornen a trametre els mateixos companys i no Recursos Humans com correspondria.

Octubre de 2013 – Altre cop mutisme de l’Ajuntament.

21 de novembre -  Recursos Humans emet el comunicat Possible obertura de l’Ajuntament el 6 de desembre en el que informa de la voluntat favorable de l’equip de govern i demana de la necessitat que el personal que vulgui treballar ho comuniqui (només qui tingui el lloc de treball ubicat a la seu de plaça de la Vila).

28 de novembre - Recursos Humans emet el segon comunicat Possible obertura de l’Ajuntament el 6 de desembre (2) en el que informa que arran del sondeig efectuat l’Ajuntament romandrà tancat el dia 6 de desembre. Alhora surt publicada a Cugat.cat la notícia que ja us hem esmentat.

Paga de Nadal 2012 i negociacions en curs

Finalment el proper mes de gener cobrarem la part meritada de la paga extraordinària de Nadal de 2012.

Aquesta tarda, en un comunicat intern, la Junta de Personal i el Comitè d'Empresa ha informat a tot el personal municipal d'aquest fet i de l'estat de la resta de negociacions que estem portant a terme.

Ganivetes contra el dret a vaga

El Govern anuncia una nova reforma, una altra que no estava en el seu programa: la del dret a la vaga. «Sóc partidari d'una llei de serveis mínims perquè es compleixin» -va explicar Rajoy-. «He encarregat que s'estudiï per fer compatible el dret a la vaga i la llibertat dels ciutadans». La seva proposta parteix de cinc fal·làcies, tan òbvies com fàcilment desmuntables.

1. El Govern no busca regular els serveis mínims, sinó restringir el dret constitucional a la vaga. Només cal veure el moment en què arriba aquesta proposta: després del triomf de la vaga de neteja a Madrid, que ha demostrat que és fals això que la mobilització no serveixi per a res. Els treballadors van evitar els acomiadaments perquè la seva protesta va ser visible i els ciutadans van traslladar aquella pressió a l'ajuntament. En això consisteixen les vagues o les manifestacions. I aquells que proposen vagues que no es notin, o manifestacions als afores de les ciutats perquè no les vegi ningú, demanen posar filferro de ganivetes als drets fonamentals dels treballadors.

2. Els serveis mínims ja estan regulats. Que no hi hagi una llei específica no significa que no existeixi regulació. A més a més de les lleis, en un Estat de dret existeix la jurisprudència. En el cas dels serveis mínims, hi ha una sentència del Tribunal Constitucional que fixa clarament en què consisteixen i com s'apliquen aquests serveis mínims. A més a més, la Constitució el que demana és una llei que reguli «els serveis essencials de la comunitat», que no són el mateix que els serveis mínims.

3. No són els treballadors els que abusen dels serveis mínims. Al contrari, acostuma a ser l'administració pública quan exerceix com a patronal qui sistemàticament els incompleix, fixant uns serveis mínims abusius que després acostumen a rebutjar els tribunals. L'avantatge per als governs és que la sentència normalment arriba mesos o fins i tot anys després que la vaga s'hagi acabat. Així va passar en la vaga de metro de Madrid del 2010, on el Govern autonòmic va fixar uns serveis mínims del 50% que després els tribunals van rebutjar.

4. Els que violenten el dret a la vaga no són els piquets. Les dades són clares i surten del CIS, que el 2012 va realitzar una enquesta després de la vaga general del 29 de març, en què es demostra que són més del doble els treballadors que van voler fer vaga però no la van poder fer -per la pressió de la patronal o per por a l'acomiadament- que els que es van veure obligats a donar suport a la vaga contra la seva voluntat.

5. El dret a vaga forma part de la llibertat dels ciutadans, no està en contra seu. I contraposar tots dos drets és, simplement, intentar enfrontar uns ciutadans contra altres perquè una minoria torni a guanyar en un moment en què els més febles estan pagant tots els plats trencats.

Article d’Ignacio Escolar, publicat el 24 de novembre a El Periódico

Pura coincidència, o no? [humor]

El Govern pica l'ullet als funcionaris per evitar un daltabaix a les urnes

Els funcionaris han perdut un terç del seu poder adquisitiu durant la crisi i el Govern és conscient que en breu s'obre un nou calendari electoral i té en contra a més de 2,5 milions de funcionaris i empleats públics i les seves famílies. Per mitigar-ho, ha posat en marxa un conjunt d'iniciatives que pretenen esmenar les conseqüències que té per a ells complir amb les exigències de dèficit.

Podeu llegir l’article complet a Expansión.com

Sí que hi ha diners, els tenen els banquers

Una 'marea social' formada per milers de persones convocades per sindicats i moviments socials han omplert aquest diumenge la part central del passeig de Gràcia de Barcelona en una manifestació "contra els pressupostos antisocials", tant els espanyols com els catalans, però també contra la reforma de les pensions i la reforma laboral. La manifestació, que segons l'organització ha comptat amb la participació de 200.000 persones i segons la Guàrdia Urbana ha aplegat 12.000 persones, l'ha encapçalada per un grup de discapacitats de l'associació ECOM.

Amb lemes com "Sí que hi ha diners, els tenen els banquers", "Això no és una crisi, és una estafa" i crides a la vaga general, la protesta, que ha començat gairebé 20 minuts tard per l'acumulació d'agrupaments socials al davant de la pancarta principal, s'ha desenvolupat enmig d'un ambient festiu i familiar i sense incidències.

(Podeu llegir l’article complet al diari Ara d’avui dilluns)

Carta oberta a l'alcaldessa

La Junta de Personal i el Comitè d'Empresa de l'Ajuntament de Sant Cugat van fer arribar ahir a l'alcaldessa Mercè Conesa aquesta carta oberta per manifestar el  seu profund desacord de com s'ha gestionat el tema de l'anunci d'abonament de la part meritada de la paga extra de Nadal 2012.

La cortesia de l’alcaldessa de Sant Cugat

Ahir tot el personal de l’Ajuntament de Sant Cugat va rebre un comunicat de CCOO referent a l’abonament d’una part de la paga extraordinària de desembre de 2012 en el que, entre d’altres coses, es podia llegir “Ahir mateix, i amb caràcter d’urgència, l’alcaldessa va convocar a les seccions sindicals de CCOO i UGT per avançar-nos aquesta notícia com a resposta de cortesia a les instàncies presentades darrerament per aquests dos sindicats (...)”.

Si això és cert, afirmem rotundament que:

L’alcaldessa de Sant Cugat tracta amb cortesia als representats del 33% dels treballadors i treballadores de l’Ajuntament i menysprea a la resta. Això és evident ja que quan la Junta de Personal i el Comitè d’Empresa, òrgans de representació de tot el personal, van presentar el 3 de desembre passat la sol·licitud demanant el pagament de la part proporcional de la paga extraordinària de desembre de 2012, no només no va tenir la “cortesia” de rebre a les presidentes d’ambdós òrgans, sinó que la resposta va ser mitjançant el trasllat d’un Decret de Tinència d’Alcaldia desestimant la petició amb l'argument de "no disposar de crèdit pressupostari".

L’alcaldessa de Sant Cugat trenca les seves pròpies regles de joc al negociar a porta tancada amb una representació sindical minoritària i fora dels òrgans de representació. Amb aquesta actitud llença unilateralment a les escombraries la desitjada pau social i crea un mal precedent per al futur de les negociacions, alhora que se’n va en orris tot el seu discurs sobre l’ètica, la transparència i la lleialtat institucional que ens va fer a la sala Ginesta el 17 de maig passat a tots els representants sindicals.

L’alcaldessa de Sant Cugat desautoritza totalment als interlocutors designats per ella mateixa per a les negociacions: Jordi Puigneró, Carme Oliver i Jordi Matias. Aquestes tres persones han mantingut reiteradament i contra tota lògica que el pagament de la part proporcional de la paga de desembre de 2012 no era una voluntat política sinó que requeria imprescindiblement d’un “fet habilitant” (canvi legislatiu o sentència d’un tribunal competent que afectés a totes les administracions publiques o a l’Ajuntament de Sant Cugat en particular). Això ha estat així fins i tot a la reunió de la Mesa General de Negociació feta el 7 de novembre.

Medalles per l’abonament de la paga extra

AVUI HEM REBUT UNA MOLT BONA NOTÍCIA: Recursos Humans ha fet un comunicat en que informa que la voluntat política de l’Ajuntament és la d’abonar a tots els empleats i empleades la part meritada de la paga extraordinària de desembre de 2012.

Tots plegats ens hem de congratular de que la reivindicació mantinguda des de fa quasi un any, amb l’ajuda de les sentències judicials favorables dictades en relació a altres Administracions públiques, hagi fet possible arribar a aquest punt. I això ha estat fruit del treball fet pel conjunt dels representants sindicals, malgrat que alguns sindicats, amb el beneplàcit de l’Equip de govern, es vulguin tornar a penjar les medalles.

Per la vostra informació us fem saber que aquesta reivindicació a l’Ajuntament de Sant Cugat es va iniciar amb un treball fet per la CGT, proposat a una reunió conjunta de Junta i Comitè, acceptat per les 6 forces sindicals i presentat al registre general el 3 de desembre de 2012 amb la signatura de les presidentes de la Junta de Personal i del Comitè d’Empresa.

I això és així perquè la CGT, encara que ostenta la majoria de la representació, sotmet les propostes i estratègies als òrgans democràtics de participació i cerca el consens de totes les forces sindicals. Evidentment no tots els sindicats actuen de la mateixa manera...

En Carol comença amb mal peu

Avui al matí hem vist junts a Francesc Carol, nou regidor de Recursos Humans, Jordi Maties (RRHH), Pepe García (CCOO) i Javier Díaz (UGT). La veritat és que ja estem acostumats a que determinats sindicats d’aquesta casa es dediquin a “fer despatxos” fora de les meses de negociació i comissions de treball i sempre a l’esquena dels altres companys sindicals. Això tots ho sabem.

Però el que és sintomatic és que el senyor Carol s’entrevisti amb CCOO i UGT abans que amb les presidentes de la Junta de Personal i del Comitè d’Empresa i també abans que amb els sindicats majoritaris a l’Ajuntament de Sant Cugat, menystenint així la voluntat de la gran majoria dels treballadors d’aquesta casa expressada democràticament en les darreres eleccions sindicals.

Potser el senyor Carol no sap que CCOO i UGT conjuntament només representen al 33% dels treballadors i treballadores de l’Ajuntament.

Potser el senyor Carol tampoc sap que la CGT tota sola ja representa al 32% dels treballadors i treballadores de l’Ajuntament i que, conjuntament amb les altres tres forces sindicals menyspreades, representen al 66% del personal.

Potser el senyor Carol no sap encara que les persones que ostenten tant la presidència de la Junta de Personal com la del Comitè d’Empresa, òrgans de representació del personal, no pertanyen a cap dels dos sindicats amb tracte de favor.

Doncs si no ho sap, nosaltres li ho podem explicar quan vulgui. Només cal desitjar fer les coses amb honestedat i sense engany.

La Seguretat Social facilitarà, amb els seus propis mitjans, la subscripció de plans privats de pensions

Privatitzar és modern, solvent, sostenible. El que és públic és retrògrad, antic, un malbaratament insofrible dins d'aquesta societat globalitzada.

Aquesta és la idea que repeteixen com un mantra els jerarques que han posat a dirigir cap a l'abisme els serveis públics.

La AISS (Associació Internacional de la Seguretat Social) va celebrar un seminari a l'abril d'aquest any, en un centre de Formació de la Seguretat Social situat a Pozuelo, al qual van assistir 200 persones de diferents nacionalitats, algunes d'elles es van allotjar a l'Hotel Colón, l'import de l'esdeveniment, que va durar tres dies, va ascendir a 70.408,90€.

A les jornades per a Directors de l'INSS celebrades en el mateix centre de Formació de Pozuelo, els dies 5 i 6 de novembre d'enguany, es van passar a net els acords de l'AISS i així s'ha decidit que les empreses financeres i d'assegurances fiquin els nassos en el sistema públic, clar que amb altres paraules, utilitzant el llenguatge eufemístic amb termes que dirien alguna cosa així com "Amb la finalitat de col·laborar responsablement en la sostenibilitat i adequació del sistema públic en un entorn de crisi global..." El cas és que un dels grans acords d'aquell doble partit, trobada personal i trobada en els fins, va ser el compromís d'enviar a tota la població treballadora major de 50 anys un informe anual on se'ls informés de la quantia de la seva futura pensió. La intenció és clara: convidar al personal, a la vista de la misèria en què es convertirà la seva futura pensió, a subscriure, si pot, un pla privat de pensions. La ministra Báñez va defensar aquesta mesura "innovadora" com un "avanç històric" que facilitarà a la ciutadania la "presa de decisions" ... Un camí cap a sistemes més solvents (llegiu plans privats de pensions...) i també més sostenibles (llegiu el mateix). En aquestes jornades, es va informar que aquest compromís es duria a terme a partir de maig de l'any vinent.

Tot això no és casual, la campanya està iniciada i pactada per endavant. 

Comprovem com, des de fa uns mesos, i cada dia amb més freqüència, ens inunden les entitats financeres amb anuncis multicolors protagonitzats per suposats jubilats sense arrugues, que amb un somriure perlat d'implants dentals perfectament alineats, acaronats per una música suggerent, en un paisatge de prats gallec a ple sol o en platges caribenyes on mulats i mulates miren amb embadaliment al pla pensionista del BBVA, de Bankia, del Popular, d'ING..., a subscriure tan preuats plans, cosa que dóna ganes de sortir corrents a agafar aquest magnífics plans de pensions si no fos perquè la nòmina no dóna per més.

Tot encaixa perfectament, la responsabilitat corporativa amb imatge de "corporació dermoestètica", bisturí a la mà, donant un precís tall al vell i obsolet sistema públic de pensions, la modernitat de la caverna nia en els seus cors .

L'estratègia és clara i una mostra més de com el fenomen anomenat de la porta giratòria ("responsables" del sector públic que passen al sector privat i a l’inrevés) s'ha simplificat, ja no cal donar la volta, estan dins i volen quedar-s'ho tot. 

SECCIÓ ESTATAL DE CGT-CAT A LA SEGURETAT SOCIAL

Les retallades a l’ocupació pública són insostenibles a llarg termini

Segons l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) les “reduccions significatives a l’ocupació pública son difícils de sostenir a llarg termini, ja que les demandes dels ciutadans creixen”.

Podeu llegir l’article complet a elmundo.es

Recollida de signatures contra la impunitat del franquisme

Com a resultes de la història sentència argentina que ordena la detenció i extradició de quatre ciutadans espanyols sospitosos d’haver comès crims de dret internacional com la tortura a Espanya, Amnistia Internacional ha engegat una campanya de recollida de signatures per tal que el govern extradeixi als acusats de cometre tortures durant el franquisme.

INFORMEU-VOS I SIGNEU!!!
 

Calatorao y la extra de navidad

Queridas y queridos empleadas y empleados públicos. Os voy a contar la linda fábula de “El ayuntamiento prevaricador” o “Cómo el Estado abusón continúa haciendo el ridículo”. Veréis. En un pequeño pueblo de 3.000 habitantes de la provincia de Zaragoza, Calatorao se llama, su Junta de Gobierno Local puso a trabajar a sus servicios jurídicos y las navidades pasadas decidió abonar a sus trabajadores una parte de esa paga extraordinaria que el Gobierno ordenó robar. Decían en Calatorao qué sí, qué bien, qué no habría paga si el Gobierno lo ordenaba pero que todo no se podía arrebatar, qué los derechos generados son sagrados.

Imaginad cómo le sentó la decisión al papá Estado.” Les voy a crujir por prevaricadores”, se oía por los pasillos de los dominios de  Montoro. “No te preocupes, Cristóbal, que a ese alcalde me lo cepillo como se le ocurra desobedecer”, espetaba Beteta mientras arengaba a sus orcos.

La irreductible aldea maña no se achantó, se mantuvo firme en su decisión y pagó el 25 % de la extraordinaria a sus empleados. El Estado, papá abusón y mangante, denunció la osadía, utilizando para la contienda todas sus armas y así ajusticiar al prevaricador consistorio. Gollum y sus secuaces se frotaban las manos ante la sangría, pues los rebeldes acudirían al potro de tortura, para goce y disfrute del Gobierno esclavista de Mariano Sauron. De dirimir el asunto se encargaría el Juzgado Contencioso/Administrativo nº 1 de Zaragoza. Y para allá que fueron, maños contra moños, justos contra truhanes, valientes contra cobardes.

Y la batalla ha durado hasta que el pasado 12 de septiembre quedó sentenciada. Y adivinad qué ha ocurrido. Le dice el juez al papá Estado que lo que ha hecho el ayuntamiento de Calatorao bien hecho está, es conforme a derecho, pues lo que este Gobierno explotador ejecutó fue un atraco. Vamos, que el Estado ha palmado un juicio otra vez, y ya van unos cuantos. Calatorao fue justo y valiente, protegió a sus trabajadores hasta donde pudo hacerlo y éstos, por lo menos, cobraron algo de lo que nunca debió ser robado por el Gobierno.

Y ahora, como en todas las fábulas, la moraleja. Los que de verdad tienen voluntad y se atreven ganan las guerras donde éstas se deben de ganar, en un juzgado.

Y es que os cuento. Hay administraciones, como la Diputación de Alicante, que dicen a sus trabajadores que tienen la voluntad de pagar el 25 % de la extra robada. Y yo digo que si esa voluntad existiera, los trabajadores ya habrían cobrado, como en Calatorao. Es por ello que pregunto sin esperar respuesta. ¿No será que esas administraciones, como la Diputación de Alicante, no pagan porque no les da la gana? ¿Quién prevarica más? ¿El que no obedece un decreto canalla o el que vulnera a sabiendas derechos constitucionales?

(Article de Tomás-Jesús Salinas publicat al seu blog Lo que yo te diga el 25 de setembre de 2013).

Un jutge ordena retornar de forma íntegra la paga extra de 2012

Per primer cop un jutge ordena retornar de forma íntegra la paga extra de 2012. La sentència conclou que aquesta retallada a les nòmines dels funcionaris de l’Administració de Justícia es va produir de forma anòmala i il·legal.

Podeu llegir aquí l’article complet publicat a l’edició digital de l’ABC

Francesc Carol, nou regidor de Recursos Humans

Canvis al cartipàs municipal arran del nomenament de Jordi Puigneró com a director general de Telecomunicacions i Societat del Coneixement de la Generalitat. Francesc Carol passarà a ser tinent d'alcalde de Governació i Seguretat. La regidora de Comunicació, Joana Barbany, assumirà també Tecnologia, i el tinent d'alcalde de Territori, Josep Romero, es responsabilitzarà de Mobilitat. Puigneró continuarà com a regidor fins al final del mandat, al capdavant de Relacions Institucionals. 

Així doncs, Francesc Carol també assumirà la regidoria de Recursos Humans. Des de la Secció Sindical de la CGT a l'Ajuntament de Sant Cugat li desitgem molta sort en el càrrec i esperem que aquesta nova etapa permeti arribar als consensos necessaris per complir les promeses de l’alcaldessa.

Quan la por ajuda a fer-nos esclaus

En una setmana he viscut dues cares de la mateixa moneda i, en veritat, no tan allunyades. Què hauria passat a la fàbrica de Mecaplast de l’Anoia si haguessin perdut la por com a Salt? En realitat, què passaria a les nostres feines si perdéssim aquesta mateixa por? Jo, personalment, no crec que hagués perdut el 30% del poder adquisitiu els darrers 4 anys, ni que m’haguessin ampliat la jornada laboral. Ah, i de ben segur que el meu contracte eventual i interí ara seria indefinit i fix.

Fragment de l’article d’Ermengol Gassiot Quan la por ajuda a fer-nos esclaus publicat el 6 de novembre al web de CGT Catalunya.

No al tancament de RTVV

La secció sindical de la CGT a l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès es solidaritza amb els treballadors i treballadores de la RTVV.

Podeu seguir la seva lluita de primera mà mitjançant el blog de la CGT a RTVV..

NO AL TANCAMENT DE RTVV!!!

Contra la reforma de l'Administració Local

Defensem els llocs de treball als ajuntaments i als ens públics locals!!!

Concentració davant del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB)

Dimecres 6 de novembre a les 10,30 hores

Les pensions no es toquen

Us recomanem de llegir l’article Les pensions no es toquen, publicat el passat 28 d'octubre al blog Males herbes.

La crisi fulmina en dos anys a 400.000 treballadors públics

Tot i així, la pèrdua d’ocupació pública és d’un 12,1%, la meitat que el privat.

Notícia completa publicada a Cinco Días. 

Rajoy gastarà un 2,4% més a pagar els sous dels càrrecs de confiança

El col·lectiu d’eventuals s’ha reduït un 3% des de 2011 i el de funcionaris un 7,2%.

El personal de lliure designació és el menys afectat per les retallades de l’Executiu.

El Govern congelarà altre cop el sou dels funcionaris el 2014.

La notícia completa ha estat publicada a Cinco Días.

Fons social 2013

Us recordem que el 31 d’octubre finalitza el termini per presentar factures de prestacions sòcio-sanitàries a càrrec dels Fons Social de 2013.

Per fer-ho cal emplenar el formulari que ha preparat Recursos Humans i presentar-lo al registre general acompanyat de les factures corresponents.

Per qualsevol dubte adreceu-vos a la bústia de correu “desenvolupament_rh”. 

Feina mísera

De vergonya. Així aconsegueixen baixar les estadístiques de l’atur.

L'edat real de jubilació supera els 64 anys per primer cop

Us recomanem que llegiu l'article La edad real de jubilación supera los 64 años por primera vez publicat a Cinco Dias i recollit pel Consorci d'Estudis, Mediació i Conciliació a l'Administració Local (CEMICAL).

Calendari laboral 2014

Aquest és el calendari laboral 2014 a nivell de Catalunya, amb les festes locals de Sant Cugat també incorporades.

Recoder diu que la política és per a "xusqueros"

Segons l’article publicat al e-Notícies Lluís Recoder, exconseller i exalcalde de Sant Cugat, explica que els partits valoren més algú afí que no “amb capacitats”. També diu que la política no és una professió i que s’hauria de tenir clar que és un element vocacional.

Podria ser que algú se sentís al·ludit?

L'Estat estalvia 224 milions amb la congelació del sou dels funcionaris i la menor reposició

Els pressupostos generals de l'Estat 2014 fixen un increment de la despesa de l'Estat del 3,6%, fins 271.317 milions d'euros. En ell s'inclou un descens del costos del personal actiu del 1,6% a causa de la congelació del sou dels funcionaris i a la menor reposició. En canvi, s'incrementen un 4% les despeses corrents i de serveis.

Llegiu l’article complet publicat a Expansión.com

Tea Party

Hi ha consens en el món polític i empresarial que ara toca dir que l'economia va bé. El problema és que el voluntarisme dels que manen no es correspon amb l'experiència quotidiana dels ciutadans. Càritas ens diu que hi ha tres milions d'espanyols sota el llindar de la pobresa. No hi ha cap senyal que permeti preveure una creació significativa de llocs de treball a mitjà termini. I els salaris cauen, com tothom sap.

Quan diverses veus encadenen un missatge tan allunyat de la percepció comuna que sona com una consigna, creix la distància que separa les elits de la societat. Tanmateix, el més irritant és la tendència del govern central a menystenir els perdedors de la crisi. Rajoy diu que les càrregues s'han repartit de manera justa. Montoro afirma que els salaris pugen, quan fa quatre dies Rajoy presumia a Tòquio que havien baixat. I Sáenz de Santamaría acusa de frau mig milió d'aturats i és desmentida per la mateixa administració. El perdedor com a enemic, com a cap de turc de les pròpies frustracions. Cultura de Tea Party.

(Fragment de l’article La quimera del perdó, de Josep Ramoneda, publicat avui al diari Ara)

Suport i solidaritat amb les delegades acomiadades a MECAPLAST

Campanya de faxos i mails a l’empresa

Des de la Federació Comarcal de l’Anoia demanem a tota la CGT SUPORT I SOLIDARITAT amb les delegades acomiadades arbitrària i dictatorialment, mitjançant un contra expedient obert el passat mes de juny a l’empresa MECAPLAST.

El passat dijous 10 d’octubre a la tarda els hi van extingir el seu contracte de treball per raons disciplinàries (frau, deslleialtat o abús de confiança en les gestions encomanades i el furt o robatori del fons social).

Tot això es deu a una pràctica habitual d’assetjament i enderrocament cap a les companyes Sandra i Tere, que dins de la Secció Sindical ostenten la majoria en el Comitè d’Empresa i desenvolupen una activitat sindical combativa .

Com hem reiterat en anteriors ocasions, i amb proves que ho constaten mitjançant extractes i altres documents reflectits en el moment de l’extracció de la quantitat de diners , l’ÚNICA RESPONSABLE DE LA DESAPARICIÓ DE LA PARTIDA ECONÒMICA DELS DINERS QUE SURT DE LES MÀQUINES DE CAFÈS, REFRESCS I PROVEÏMENT ES DIU MICAELA GOMEZ HERRERÍAS, DELEGADA DE LA SECCIÓ SINDICAL DE LA UGT I MEMBRE DEL COMITÈ A MECAPLAST.

Per tot això sol•licitem a totes les Federacions Territorials, Sectorials i en definitiva a tota l’Organització en general suport a la campanya de faxos i mails a les següents adreces:

MECAPLAST IBÉRICA:
C/ NARCÍS MONTURIOL S/N - LA POBLA DE CLARAMUNT. BARCELONA.
igualada@mecaplast.com
FAX : 93 808 70 42

PIERRE BOULET (Director amb seu a Mònaco)
AVENUE ALBERT II BP 689MC CP : 98014 MÒNACO FRANÇA

pboulet@mecaplast.com 

FAX : ( 377 ) 92 05 68 69

Secretaria d’Acció Sindical
Federació Comarcal de l’ ANOIA de la CGT.

Voler votar és més que un “hashtag”

Votar per canviar les injustícies (legitimades només pels anys i el costum) es farà en tots els àmbits tard o d'hora. Segur que un dia les joves generacions d'espanyols també es despertaran i també exigiran que volen votar si han de seguir mantenint el rei, imposat per Franco. Perquè malgrat que la Constitució ho digui, no és just.

No fa gaire vam discutir per la llei del tabac. Dèiem que seria la fi dels bars, perquè els fumadors, emprenyats, no hi anirien. I, naturalment, els fumadors estaven emprenyats. Se'ls desmuntava la paradeta que havien tingut durant tota la vida i que ja consideraven un dret, tot i que lesionés els drets (i els pulmons) aliens. Ja no podrien fumar a tot arreu. Ara, temps després, fins i tot a ells els resulta increïble recordar que fumaven als restaurants, al damunt de les tapes dels bars i al costat de la cara del cambrer i de la resta de parroquians. Sempre que tanquen un xiringuito hi ha algú que protesta. Normalment l'amo.

(Fragment de l’article d’Empar Moliner publicat al diari Ara aquest 25 de setembre)

Jornada estatal de lluita el 24 d’octubre contra la Reforma de les pensions

CGT i altres organitzacions sindicals convoquen una Jornada de Lluita per al 24 d’octubre  a tot l’Estat espanyol contra la reforma de les pensions.

Informeu-vos i llegiu el Manifest del sindicalisme alternatiu: Contra l’atur, la reforma laboral i la de les pensions, el camí és unificar les lluites cap a la vaga general

12 d’octubre, res a celebrar: Prou impunitat per al feixisme!

Manifest d’Unitat Contra el Feixisme i el Racisme (UCFR)

Per què no hi ha “res a celebrar” el 12-O?

Perquè en aquesta data, l’any 1492, es va iniciar la colonització d’Amèrica Llatina, amb la brutal explotació dels pobles indígenes i el genocidi de gran part d’ells. Per reemplaçar-los, es va iniciar un intens comerç d’esclaus africans que va comportar la pèrdua de milions de vides més. Les cicatrius d’aquella època perduren fins avui dia, amb un alt grau de pobresa i desigualtat social als països del sud. Ara, però, quan la gent ve a l’Estat espanyol per viure i treballar, topa amb el racisme i, sovint, amb la criminalització. Per tot això, diem “res a celebrar”.

El 12-O es va convertir en dia festiu (“Fiesta de la raza”) sota el règim franquista, l’any 1940, juntament amb altres dates que celebraven el cop d’Estat feixista. Per això, des de fa molts anys, grups nostàlgics franquistes s’apleguen a Barcelona cada 12-O. Abans ho feien a Sants; arran de les protestes veïnals se’ls va expulsar a Montjuïc, però no deixa de ser un acte d’enaltiment del feixisme i rebutjable des d’un punt de vista democràtic. Res d’això és motiu per celebrar.

L’any passat, a banda de l’acte feixista residual a Montjuïc, es va celebrar a Plaça Catalunya una concentració molt més nombrosa, contra la independència catalana. És evident que aquest acte, celebrat en aquesta data, va donar ales a l’extrema dreta. Al costat de sectors propers i/o militants del PP i C’s, entre els impulsors també hi havia “Plataforma per Catalunya” (PxC), partit feixista disfressat de demòcrata, i el centre nazi del Clot, “Tramuntana”. També hi van assistir molts grupuscles obertament nazis. Una altra vegada, res a celebrar.

Tot indica que aquest any serà encara pitjor. L’agressió nazi contra l’acte de la Diada a la Blanquerna a Madrid mostra fins a on ha arribat l’amenaça feixista. Els grups que van protagonitzar aquell atac han celebrat, al llarg dels últims dos anys, tres manifestacions obertament nazis pels carrers de Madrid, i han dut a terme moltes agressions. Tot això amb una impunitat gairebé absoluta. Aquesta impunitat ha fet que se sentin prou forts com per atacar un acte institucional del govern català. Les reaccions davant l’agressió han confirmat el greu problema de banalització del feixisme que pateix l’Estat espanyol.

El resultat d’aquesta impunitat el veiem a Grècia, on els nazis d’Alba Daurada ja han dut a terme assassinats. El cas més recent va passar la matinada del 18 de setembre, quan van matar Pavlos Fyssas, cantant i activista antifeixista. Sabem que l’entorn de Plataforma per Catalunya i el centre nazi del Clot tenen connexions clares i directes amb els nazis grecs, i lloen les seves activitats.

Per tot això, expressem la nostra preocupació davant les concentracions a Barcelona del proper 12-O, on es preveu la participació de l’extrema dreta, incloent bandes nazis que han anunciat la seva intenció d’anar després a la “cacera d’independentistes”. Als anys 30, no calia ser jueu ni comunista per oposar-se als atacs nazis contra la gent jueva o comunista. Avui en dia, no cal ser musulmà o LGBT per oposar-se a la islamofòbia o l’homofòbia. Tampoc cal ser independentista o catalanista per rebutjar els atacs feixistes a la gent i les organitzacions que defensen aquestes opcions. Sigui quina sigui la posició de cadascú sobre la qüestió nacional, és de pura democràcia exigir que la societat catalana pugui debatre aquest tema, com qualsevol altre, i prendre les seves decisions, sense patir la violència i el terror feixistes.

Per resumir:

 Demanem a les respectives autoritats que prohibeixen qualsevol mobilització de grups nazis i/o feixistes el 12-O. No volem nazis ni aquest dia ni cap altre, ni aquí ni enlloc.

 Condemnem la col·laboració amb els feixistes dels partits implicats a l’acte de Plaça Catalunya.

 Donem el nostre suport a l’acte unitari, contra el feixisme i el racisme, que es realitzarà a Plaça Sant Jaume, el dissabte 12 d’octubre, a les 19h.

Des de tots els espais de la societat catalana, des de tots els orígens i diverses sensibilitats, hem d’aixecar la veu de manera unitària per cridar: No volem nazis aquí ni enlloc! Feixisme mai més! I s’ha de tornar a cridar, les vegades que faci falta: No passaran!

Acte unitari: Dissabte 12 d’octubre, 19h. Plaça Sant Jaume, Barcelona.

12 D’OCTUBRE, RES A CELEBRAR

No a la impunitat del feixisme!

Contra el genocidi i el racisme
Per la sobirania dels pobles
Per la convivència en la diversitat

Unitat Contra el Feixisme i el Racisme

http://unitatcontraelfeixisme.org

https://www.facebook.com/unitatcfr

Aclariments sobre l'entrada anterior

Una companya de Recursos Humans s’ha posat en contacte amb nosaltres, a nivell personal, i ens ha fet veure que el lloc de treball al que fem referència en la darrera entrada d’aquest blog es tracta de la plaça reservada a una persona que actualment és diputada al Parlament de Catalunya. Sembla que l’error va ser no incorporar la plaça a l’organigrama de 16 de juny de 2012, fet que s’ha corregit posteriorment.

Si això és així, ens disculpem per haver publicat la notícia sense demanar explicacions prèvies a RH, malgrat que vam contactar amb el director de l’àmbit de gestió de Serveis a les Persones i no ens en va saber donar raó.

Alhora però, també demanem a Recursos Humans que es comuniqui als sindicats tots aquells canvis que es produeixin a l’organigrama, siguin pel motiu que siguin.

Temps de bolets a l’Ajuntament de Sant Cugat?

Acabem de veure que al darrer organigrama de gestió de l'Ajuntament de Sant Cugat ha "aparegut” un nou lloc de treball dins l’Àmbit de gestió de Serveis a les Persones. Concretament és una tècnica superior de moment sense nom.

Potser és perquè estem en temps de bolets i els llocs de treball també surten de manera espontània?

Us adjuntem dues imatges: la primera correspon al full de l’organigrama de gestió d’1 d’octubre de 2013 en el que hem encerclat el nou lloc de treball i la segona al mateix organigrama en l’anterior versió de 16 de juny de 2012 on el lloc de treball no hi constava.

Intromissió ciutadana

Diu Rajoy a The Wall Street Journal que la idea de separar Catalunya d'Espanya va contra l'evolució natural del món, que no consisteix a aixecar fronteres sinó tot el contrari. El fet és que des de la caiguda del Mur de Berlín d'estats nous n'han sorgit molts. I que han sigut els estats vells els que han mostrat més zel en la construcció dels nous murs que han proliferat arreu. Per exemple, a Espanya amb les tanques de Ceuta i Melilla, que condemnen molts immigrants a morir al mar, enriqueixen les màfies i no tenen altre sentit que fer saber als pàries de la terra que la mort és el peatge per accedir a Europa. Impedir sortir a aquell que se'n vulgui anar també és aixecar una frontera. I Rajoy està obsedit a fer de la Constitució un mur.

(Fragment de l’article “Intromissió ciutadana”, de Josep Ramoneda, publicat el 25 de setembre al diari Ara).

Reforma de les pensions: “Per recuperar la pèrdua de poder adquisitiu en 5 anys, necessitarem 35 anys de creixement”

Si el vídeo no es visualitza correctament clicar aquest enllaç

Santos Ruesga, l’únic membre del comitè d’experts en pensions que va votar en contra del text i catedràtic d’Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Madrid, va parlar a 8 al dia sobre l’impacte que tindrà la nova reforma de les pensions ja aprovada pel Consell de Ministres, i ha valorat particularment l’impacte que tindrà sobre el poder adquisitiu dels pensionistes: “Si durant els pròxims cinc anys, que és bastant probable, les pensions es revaloritzen només un 0,25%, hi haurà una pèrdua de poder adquisitiu important depenent de quina sigui la taxa de la inflació, i per recuperar aquesta pèrdua de poder adquisitiu en cinc anys necessitarem aproximadament 35 anys de creixement econòmic i de creixement dels ingressos del sistema de la Seguretat Social.”

Santos Ruesga també va negar que la reforma sigui necessària i imprescindible, tal com assegura el govern espanyol, per mantenir la sostenibilitat del sistema.

La indignitat política

Un dels signes de l'autoritarisme és el menyspreu pels discrepants. Des del govern del PP se n'ha fet una cultura. Aquesta setmana s'ha afegit un exemple més a una llarga llista: l'arrogància amb què es tracta la mobilització de les Illes Balears contra el trilingüisme (o monolingüisme camuflat). El PP balear ha buscat inútilment boicotejar la protesta. De manera infame, ha intentat enfrontar els professors amb els pares utilitzant els nens com a argument contra la mobilització. I des de Madrid s'han recuperat tots els tòpics de l'autoritarisme: minimitzar els fets, apel·lar a la majoria silenciosa (un invent de Nixon durant la Guerra del Vietnam, invent que li va sortir fatal), utilitzar la majoria absoluta electoral per esporuguir i, sobretot, defugir qualsevol debat perquè l'objectiu del PP no és negociable. La lluita per l'hegemonia ideològica sempre és dura. Però quan no hi ha respecte per la discrepància, quan els que manen creuen que la majoria absoluta dóna un poder il·limitat, quan les raons i els arguments fan nosa, la democràcia falla. I ja fa temps que Espanya ha entrat en l'autoritarisme postdemocràtic. Afortunadament les mobilitzacions socials creixen arreu. Cal perdre la por per salvar la democràcia.

(Fragment de l’article La indignitat política, de Josep Ramoneda, publicat el 2 d’octubre al diari Ara)

Els “gestos de grandesa” del PP

Atac als funcionaris: de nou congelació salarial

Atac als jubilats: augment d'un miserable 0,25% en les pensions

Atac a tot Catalunya: reducció del 25% en la inversió a Catalunya

Aquests són els “gestos de grandesa” del Partit Popular per a l'any 2014.

NO HO OBLIDEM MAI!!!!

Teniu el nostre suport

La Secció sindical de la CGT a l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès donem suport incondicional a totes les persones que participen a la vaga del sector educatiu que s’està portant a terme a les Illes Balears, alhora que els encoratgem a no defallir en la lluita.

A més, degut a la necessitat de multiplicar la solidaritat, demanem a tothom de nodrir el compte de la Caixa de Resistència: 2056-0009-74-4102003418 de Caixa Colonya (a nom de l’Obra Cultural Balear).

A continuació copiem dos fragments d’articles molt interessants relacionats amb la vaga, els quals recomanem de llegir complets:

“Els mestres i professors de les nostres Illes estan donant en aquests dies la millor lliçó de les seves vides. I l’estan impartint fora de les aules: al carrer, en les assemblees, en la seva vida quotidiana, alterada per un conflicte que no han provocat i que ningú desitjaria, però al que s’han vist abocats per l’estultícia d’els qui ens mal-governen. El binomi ultradretà de Bauzà-Delgado (“botiflers i mala bava”, que dirien els d’Al Tall) creient que la seva majoria absoluta en unes institucions desprestigiades els donen patent de cors, intenten aniquilar l’ensenyament públic, com a titelles de Wert-Rajoy i, de pas, despullar la llengua catalana del seu paper vehicular en l’ensenyament, reduint-la a nivells subalterns, col·loquials o folklòrics.”

(Fragment de l’article La Vaga dels mestres de les Illes, la nostra Vaga, de Pep Juàrez, secretari general de CGT Balears)

“Avui la vaga continua. I ha de continuar. Reforçada i legitimada per l'enorme manifestació d'ahir, que també era un 'gràcies' als nostres mestres, a aquests mestres que han sabut significar-se en la defensa de tots. A aquests mestres que han esdevingut herois quotidians, accessibles, de carn i ossos. La vaga ara no pot aturar-se. El crit multitudinari ahir de 'fora Bauzá!' indica ben clar i ben net el desvetllament de la societat mallorquina i de les altres illes, avivat per la vaga indefinida dels docents. Ara, per tant, no és l'hora d'afluixar, és el moment d'anar més enllà.”

(Fragment de l’article Per Mallorca ens ix el sol, de Vicent Partal, director de Vilaweb)