La CGT impugna el pressupost 2015

La CGT ha registrat dues al·legacions al pressupost municipal del 2015 de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès (cliqueu als enllaços per llegir els documents).

Ø      Reclamació d’incorreccions a la plantilla municipal aprovada

Ø      Reclamació de l’aportació del 0,5% al Pla de Jubilació individual

Algunes de les al·legacions a la plantilla integren reclamacions que provenen de l’anterior legislatura, sense que s’esmenin els errors.

L’aportació al pla de jubilació s’ha de considerar salari, i per tant, el seu incompliment és una nova rebaixa salarial que aplica l’Equip de govern unilateralment i sense empara legal. A més, la rendibilitat del nostre pla es podria veure compromesa per la manca d’aportacions, ja que no destinem els sobrants del Fons social (incompliment de conveni) i les aportacions dels calaixos individuals són molt petites (gairebé tothom demana cobrar les despeses sociosanitàries).

Hem reclamat aquesta aportació en reiterades ocasions i prèviament a l’elaboració del pressupost 2015, atès que el Govern Central permet novament  fer aportacions a plans de jubilació. La resposta de l’Equip de govern ha estat “no hi ha diners”, quan ens havien afirmat que s’havia reservat un 1% en previsió que el Govern central aprovés un increment salarial.  Aquest 1% ha desaparegut i mentrestant, el Ple ha aprovat una rebaixa de l’IBI a tota la ciutadania, sense emprar criteris socialment justificables en un municipi que supera en un 30% la mitjana catalana de renda per habitant  (http://www.totsantcugat.cat/ca/notices/2013/11/sant-cugat-el-sete-municipi-mes-ric-de-catalunya-17432.php).

Instem a l’Equip de govern a resoldre favorablement les reclamacions plantejades per demostrar que les seves accions de govern prèvies a la campanya electoral del 2015 no es financen amb els salari dels treballadors municipals. Ho demanem pel bé de tot el col·lectiu i pel manteniment de la pau social pactada amb l’alcaldessa.

Proposta d’adaptació de llocs de treball

Des de la CGT, hem detectat que cada vegada hi ha més persones que, per motius de salut (pròpia o d’un familiar), necessiten un tracte especial per desenvolupar la seva feina en les millors condicions.

El nostre ajuntament manifesta el seu compromís a “emprar els recursos de forma econòmica, social i mediambientalment responsable per a arribar als objectius estratègics fixats per l’equip de govern” (http://www.santcugat.cat/go/valors29)

La responsabilitat social corporativa s’estèn als recursos humans i per això des del nostre sindicat proposem aquest Reglament per a l’adaptació del lloc de treball per al personal amb necessitats específiques amb la voluntat que la seva aprovació solucioni aquestes situacions com més aviat millor.

La CGT exigeix democràcia i transparència a les meses de negociació

Arran la denúncia pública de LaCAT (que podeu llegir a continuació d’aquest escrit), la CGT vol traslladar-vos el següent:

El marc legal actual no permet que les formacions independents i els sindicats minoritaris estiguin a la Mesa General de Negociació de Matèries comunes. Aquesta limitació regulada per l’EBEP s’ha pactat pel Govern central amb  CCOO i UGT, sindicats que demostren ser molt poc demòcrates vetant l’accés a la negociació a tothom per igual, obviant els resultats de les urnes.

La CGT és un sindicat assembleari i democràtic. Per aquest motiu, sempre ens hem manifestat en contra del marc legal actual que impedeix la participació de totes les formacions sindicals a la mesa general de negociació.  Coherents amb aquest principi, hem ofert cobertura a totes les formacions duent-les a la Mesa General de Negociació en qualitat  de membres assessors, emprant aquesta figura com una sortida legal per a possibilitar la seva participació.

Aquests “assessors” no tenen vot a la mesa però tenen veu i sempre se’ls ha escoltat, tal i com es reflecteix en actes anteriors. Ens sobta, doncs, l’incident  del passat divendres, ja que els participants mai han hagut de justificar en nom de qui parlen, entenent perfectament que cadascú parla per les reflexions de la seva pròpia formació.

Novament, per coherència,  instem a l’Equip de govern a que escolti a totes les formacions presents a la mesa general de negociació, ja sigui en qualitat d’assessors o en qualitat de titulars, en favor de la democràcia, la transparència i el respecte al resultat de les urnes.

Secció Sindical de la CGT a l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès

---

De: Francesc Giménez Martin En nom de lacat
Enviat: dimarts, 18 / novembre / 2014 11:40
Tema: Denúncia pública de LaCAT: no ens tallaran la veu

LaCAT vol fer pública mitjançant la present comunicació, la lamentable situació que va viure en la darrera Mesa de Negociació de matèries comunes. 

Des de la seva creació, LaCAT, amb més de 70 votants, ha apostat sempre per la coherència, transparència, equitat i ètica com a full de ruta dels seus ideals i ha defensat en tot moment al conjunt de les persones treballadores de l'Ajuntament. Ho varem demostrar al principi de les retallades posant-nos al front de  les mobilitzacions i accions que es van organitzar i en la determinació de treballar amb unitat d’acció amb la resta de forces sindicals fins que va ser possible. En aquest camí, sempre hem cregut saludable i un senyal evident de maduresa i bon estat de salut, que una organització escolti a tot el seu personal, a través de les candidatures que aquest va escollir lliurement perquè els representessin per mitjà d'unes eleccions, eina bàsica de gestió de la democràcia. En aquest sentit, hem pogut participar, gràcies a aquest sentiment que crèiem comú, i a l'invitació de la CGT, amb veu pròpia dins de les meses de negociació. Fins el divendres passat, cap sindicat o candidatura s'havia quedat sense representació en les meses, per molt que el vot li fos vedat per la pròpia perversió d'un sistema caduc que només deixa votar als sindicats, i sempre havíem pogut donar la nostra opinió en aquest espai de necessari diàleg entre les persones que representen al col·lectiu del personal municipal i els representants de l'organització.

Aquest divendres passat, però, una força sindical, CCOO, va decidir tallar la veu d'una part del col·lectiu municipal, aquell que no creu justament amb el sistema clàssic dels sindicats tradicionals. D'aquesta manera, es va interrompre la paraula dels membres de LaCAT allà presents i es va indicar que no podíem parlar en veu pròpia. Davant d'aquesta afirmació, LaCAT va demanar als representants de l'organització allà presents, és a dir, el Director de Recursos Humans, el Regidor de Recursos Humans i la Gerent, si això era així. La resposta del Director de Recursos Humans va ser que, efectivament, no podíem fer-ho. Els dos representants de LaCAT, per coherència, es van aixecar i van abandonar la sessió, atenent que es vetava el dret fonamental d'expressió.

Per aquest motiu, us transmetem aquest correu, per tal de denunciar públicament la situació de menyspreu que vam viure LaCAT, per part d'una força sindical que se suposa que hauria de defensar els drets de tots els treballadors, fins i tot d'aquells que no van votar-los, garantint com a mínim que s'escolti la seva veu, i amb el recolzament explícit (la sessió es va gravar, així es pot constatar), del director de Recursos Humans. Si l'organització, model de transparència, coherència i equitat, treu la veu del 20% del seu personal, LaCAT creiem que estem en un camí de no retorn que ens porta a models creats a les beceroles de la democràcia, models antagònics als valors de bon govern i transparència dels quals la nostra organització se'n fa garant.

Amb un sentiment de decepció, però fidels als nostres ideals i amb la determinació que la nostra veu i opinió ha de ser escoltada, utilitzarem a partir d’ara tots els mitjans disponibles, interns i externs.

LaCAT

Ajuntament de Sant Cugat del Vallès

¿Simulaciones de pensiones? No, gracias.

A la vista del comunicado que difundió CCOO el viernes pasado,  instando al Gobierno al cumplimiento del derecho a la información recogido en la Ley de recorte de las  pensiones 27/2011 mediante, entre otras medias, el envío masivo de las cartas naranjas donde se informe a los mayores de 50 años sobre su supuesta pensión en una especie de simulación ad futurum  tan incierta como inútil, manifestamos, por nuestra parte, que no observamos un clamor popular demandando esta misiva trampa. Por el contrario, nos toca trabajar diariamente con pensionistas, todos, que sufren las consecuencias nefastas del recorte en sus pensiones como consecuencia de la aplicación de la Ley 27/2011 que se firmó, también, con el concurso y beneplácito de algunos sindicatos (CCOO y UGT), ley que reduce el importe de las mismas y que retrasa la edad de jubilación en un país con más del 54% de la juventud en paro. Esto sí es atinar con la solución, para que la juventud ingrese en el mundo laboral legislamos que quienes trabajamos lo hagamos por más tiempo, genial, reemplazo imposible.

Tampoco tenemos al personal de los CAISS ansioso por recibir un nuevo curso de "predicciones no doy una" para por medio de una bola de cristal hacer la función de" bruja avería"  ante la previsible avalancha de personas que acudirán con la cartita de marras  a nuestros centros, cartita doble, pues vendrá acompañada de la que deben enviar las compañías aseguradoras con lo cual la labor de información será un galimatías de imposible resolución. Por una parte intentar explicar lo inexplicable de la simulación de pensión pública a 15 años y, por otra, hacer de comerciales de una empresa externa cuyo fin es hacer negocio con el exiguo ahorro que se pueda permitir una parte de la población.

Nos encontramos ante un acto que no es informativo, es pura manipulación orquestada en perfecta coordinación con UNESPA -la patronal de los seguros privados-  y por lo que parece también con los sindicatos de las tarjetas black  para potenciar el aseguramiento privado en detrimento del sistema público de pensiones. Se trata de forzar  una nueva vuelta de tuerca a la recomendación 14 del Pacto de Toledo (potenciación de los sistemas complementarios). Es un nuevo gasto que solo busca,  mediante la proliferación de mensajes alarmistas sobre la sostenibilidad del sistema público de pensiones, crear la falsa creencia de que el mercado, a través de la suscripción de planes privados de pensiones, será la única salvación para el futuro de nuestros mayores. Para perpetuar en el tiempo esta labor imposible, la intención del gobierno es enviar anualmente esa carta a toda la población activa con el fin de seguir metiendo el miedo en el cuerpo del futuro pensionista.

De ciudadanía con derecho a una pensión digna, pasamos a clientes que tendrán unos ingresos más o menos dignos cuando sean mayores sólo en el caso de disponer de los recursos suficientes para suscribir planes o fondos privados de pensiones en sus distintas modalidades, individuales, de empleo..., y no son engañados –como a los preferentitas-  por las compañías aseguradoras. Para la inmensa mayoría de la población,  un presente de minijobs y un futuro de minipensiones. En definitiva, sustituir el derecho a pensiones dignas y suficientes por un poco de beneficencia para que la pobreza no resulte demasiado pestilente. Todo a mayor gloria del beneficio de la banca y de los sindicatos cómplices.

Pensiones públicas dignas y revalorizables, SÍ.

Simulaciones en diferido al estilo cospedalino, NO, gracias.

Federación Estatal de Trabajadores de la Administración Pública - CGT

9N Els treballadors ara tenim una oportunitat

No deixeu passar com si res aquest moment històric.

El 9 de novembre tenim una oportunitat d’obrir un procés de ruptura democràtica votant independència.

Per una Catalunya socialment avançada que defensi els interessos de la classe treballadora.

Informeu-vos llegint el díptic:

9N Treballadors/es ara tenim una oportunitat, 

editat per la sectorial 
Treballadors/es x la independència, 
de l’Assemblea Nacional Catalana.

Cap prohibició, cap límit de decisió, també el 9N

Comunicat del Secretariat Permanent del Comitè Confederal de CGT Catalunya

La CGT està a favor del dret d’autodeterminació de les persones, de la lliure decisió en organitzar-se en comunitats i de federar-se sota els principis de la col·laboració, la solidaritat i l’autogestió.

Aquests drets no estan supeditats a cap constitució ni a cap llei formulada amb l’únic objectiu de perpetuar l’estat-nació i l’estabilitat de la dominació de les elits capitalistes. Tampoc està limitat a l’estret corral en que només es pot decidir el canvi d’un estat per un altre i on les classes dominants locals puguin continuar exercint el seu poder coercitiu sobre la resta de la població.

Volem decidir. Decidir especialment quin model social, quins models econòmics autogestionats, quines formes de superació del capitalisme podem establir en el territori català i altres pobles de la península.

Aquestes decisions no estan presents en l’horitzó del 9-N i, per tant, no es tracta d’un procés d’autodeterminació complert. Ara bé, l’aposta de l’estat espanyol per la prohibició d’aquesta mobilització social deixa ben clar que qualsevol petit canvi és i serà atacat pels poders oligàrquics dominants.

Les idees no es prohibeixen, les manifestacions no es prohibeixen, la llibertat d’expressió no es prohibeix.

Creiem en l’autodeterminació complerta, sense amputacions. No volem decidir únicament el canvi d’una estructura estatal a una altra estructura estatal. Però volem també deixar clar que cap llei, cap tribunal, cap instrument repressor, pot impedir que la gent surti al carrer i s’expressi com consideri més adient practicant legítima desobediència contra allò que consideri injust.

Barcelona, 4 de novembre de 2014

Calendari laboral 2015 a l'Ajuntament de Sant Cugat

Clicar per descarregar

Carta de sindicalistes espanyols en favor del dret a decidir

Una trentena d'activistes i delegats sindicals de l'Aragó i de Madrid s’han mostrat favorables al dret de decidir del poble de Catalunya.

Els sindicalistes aragonesos i madrilenys, en un text obert a adhesions, diuen: 'És habitual d'escoltar alguns dirigents de l'esquerra, 'demòcrates' de tota la vida i fins i tot no pocs ultraesquerranistes, defensar apassionadament el dret d'autodeterminació dels pobles, la unitat dels treballadors i els pobles i les seves fermes conviccions internacionalistes contra els nacionalismes. Però quan els pobles resolen d'autodeterminar-se comencen els problemes. La seva lògica 'progressista' es mostra tan democràtica com la de qualsevol demòcrata burgès: reconeixen el dret, però no l'exercici del dret mateix.'

'Tots tenim dret de feina, d'habitatge, d'una vida digna. Quina constitució democràtica no reconeix aquests drets? Però quan un desocupat, un desnonat de casa o un pobre reclama on són els seus drets, el govern de torn, la patronal i els 'demòcrates' s'encarreguen de fer-li entendre en què consisteix la democràcia sota aquest sistema capitalista i aquest règim monàrquic: una cosa és el dret i una altra l'exercici del dret mateix. L'únic dret real és el de la propietat privada dels mitjans de producció i, en canvi, la resta són formals. El mateix passa a aquesta esquerra amb el dret de l'autodeterminació: està molt bé… fins que un poble exigeix d'exercir-lo.'

El text continua: 'Els defensors de la 'unitat' i el 'internacionalisme' parlen del nacionalisme en general, procurant de no fer distincions. El problema és que no es pot explicar el nacionalisme català, basc o gallec sense fer esment del nacionalisme més gran, el que anomena nacionalistes els altres, però que amaga el seu propi, el nacionalisme espanyol. Aquest nacionalisme que és el reflex de l'Espanya reaccionària, la que va mantenir i manté la seva unitat a la força, l'Espanya de l'església, els oligarques i banquers, els latifundistes i els generals, sotmesa als 'grans', a la Troika i els imperialismes més grans, però despòtica i arrogant amb els 'petits'. L'altre nacionalisme, el català, quan és professat pels sectors populars, és l'embolcall de la indignació social i reflex de la reivindicació d'un dret negat durant molts segles i esclafat per la força quan ha calgut.'

I reblen: 'No distingir entre aquests dos nacionalismes és la posició típica dels nacionalistes espanyols, tant si s'embolcallen amb la bandera groga i vermella com amb la republicana. A tots els preocupa per damunt de tot les fronteres nacionals i poc o gens les fronteres de classe i democràtiques. Acaben així essent els defensors de la unitat forçada d'Espanya i treballant en les files del moviment obrer per a posar els treballadors i el poble al servei del nacionalisme gran i opressor. Així són, en nom de la 'unitat', els principals defensors de la divisió. Són els qui en nom d'arraconar Mas i Rajoy llancen als seus braços els treballadors i el poble.'

'Qui cregui de veritat en la unitat dels treballadors i dels pobles per a posar fi junts a la Troika, els banquers i els corruptes, per a capgirar aquest règim monàrquic i el sistema capitalista, sols pot situar-se en una banda: en la de la defensa del dret de Catalunya de decidir. I si la voluntat de la majoria del poble català és la independència, ha de defensar amb totes les forces aquella decisió contra tots els qui vulguin impedir-la.'

'Sols així, des d'una posició que té molt de democràtica i poc de nacionalista, es pot forjar una unió lliure entre pobles lliures. Per això la nostra preocupació no ha de ser si Catalunya decideix d'independitzar-se. La nostra gran preocupació ha de ser que aquest dret es pugui exercir i ningú no ho impedeixi, com passa ara. Com més es negui al poble català el seu dret de decidir, més clar se li deixarà que la independència és l'únic camí per a decidir, perquè a Espanya no es pot.'

Els sindicalistes conclouen: 'Els internacionalistes, els defensors de la unitat de la classe obrera i dels pobles no podem de cap manera estar al costat del nacionalisme espanyol. Si Catalunya s'independitza continuarem al seu costat, defensant la seva decisió. I des del respecte absolut a aquesta decisió continuarem batallant per la lliure unió amb la resta de pobles de l'estat espanyol, per una Federació de Repúbliques Ibèriques, on la república catalana brilli en peu d'igualtat amb totes les altres, lluitant junts contra la UE del capital i per una Europa dels treballadors i els pobles.'

(Article publicat a Vilaweb.cat el 20/10/2014)