Recordaran que estem en crisi? [humor]

(In)seguretat jurídica

El concepte de 'seguretat jurídica' és clau per a la democràcia i per a la societat internacionals. És fàcil d'entendre: significa que l'estat garanteix als ciutadans, les empreses i les institucions que qualsevol situació jurídica no serà alterada de manera arbitrària, sinó seguint els procediments i conductes legals establerts i que farà públic el canvi perquè se n'assabente tothom.

Fa anys que expliquem que a Espanya la seguretat jurídica, concepte sagrat en la majoria dels països democràtics, és una entelèquia. En molts terrenys, fins i tot l'econòmic, però molt especialment en l'àmbit polític. I ahir van coincidir dos fets de signe distint, però ambdós greus, i que, combinats, mostren a la perfecció en quin estat vivim, ara per ara.

Ahir es va decidir que les banderes de la Segona República espanyola no es podien mostrar a Madrid, en el recorregut per on passava el nou monarca. I van detenir qualsevol persona que en portàs una. Fins i tot van entrar a la redacció d'Eldiario.es per obligar a treure'n una d'una finestra. Amb quin aval jurídic? Cap ni un. Amb quina comunicació pública oficial? Cap. No hi ha cap llei ni una que prohibesca explícitament aqueixa bandera. I doncs com podien fer això que van fer? Simplement negligint la seguretat jurídica, fent-la desaparèixer.

Exactament igual com va passar, novament, amb l'afer dels papers de Salamanca. Encara en queden de papers, a Salamanca, i aquests dies havien de ser lliurats. No pas perquè sí, sinó perquè hi ha un seguit de disposicions legals --de l'estat espanyol mateix!, normes jurídiques d'ells mateixos!--, que ho ordenen. I tanmateix han decidit que no, que ara no els tornen. Una altra volta: amb quin aval jurídic? Amb cap ni un.

Un estat que no respecta ni les seues lleis i que vulnera principis elementals del funcionament d'una democràcia. Això tenim. Ara per ara.

(Vicent Partal, Vilaweb, 20/06/2014)

Protocol contra l’assetjament laboral

L’1 de febrer de 2013 l’Ajuntament va aprovar el Protocol per a la prevenció, l’actuació i la resolució de situacions d’assetjament laboral, sexual o per raó de sexe (Decret d’Alcaldia 199/2013).

Malgrat que els companys de Comunicació ja fa molts mesos que tenen enllestit el pla de comunicació per tal de facilitar la prevenció de l’assetjament i la lluita contra aquestes pràctiques i malgrat que la CGT ha instat nombroses vegades a l’equip de govern perquè comuniqui la seva aprovació i en faci la màxima difusió entre tot el personal (com és la seva obligació legal), a hores d’ara, després de més d’un any de la seva aprovació, ni Recursos Humans ni Gerència han volgut encara donar a conèixer el protocol ni tirar endavant el pla.

Què és el que passa? 

De que tenen por?

Perquè aquesta negativa?

Com ja haureu vist durant aquesta setmana, cansats d’esperar, us hem fet arribar per correu electrònic el protocol aprovat. Ens agradaria que no calgués fer-lo servir mai, però malauradament necessitem tenir aquesta eina per tractar situacions d’assetjament que es poden produir al nostre entorn.

Evidentment també esperem que l’equip de govern rectifiqui, doni a conèixer el protocol i posi en marxa el pla de comunicació d'una vegada per totes.

La CGT rebutja la manifestació neonazi de Sants

La CGT expressem el nostre rebuig més absolut a la realització d'una manifestació el dia 21 de juny convocada pel grupuscle nazi “Frente por España”. Considerem una provocació que, de nou, organitzacions paramilitars d'ultradreta escullin el barri de Sants i la ciutat de Barcelona per fer una demostració de força per intimidar els veïns amb les seves consignes d'odi i de terror.

La CGT denunciem el tractament desigual que des dels poders públics es dóna a les diferents organitzacions en funció de la seva ideologia. Exigim que s'acabi amb la tolerància i la cobertura legal que des dels estaments oficials es té amb les agressions físiques i els assassinats comesos pels militants dels moviments nazi-feixistes. Aquesta tolerància contrasta amb la repressió, les detencions, els empresonaments arbitraris i, fins i tot, les suspensions de drets fonamentals a què som sotmesos els qui lluitem per una societat més justa i més lliure.

La CGT cridem a la mobilització i al rebuig social, per paralitzar les desfilades i actes de contingut feixista, racista, xenòfob o discriminatori que l'extrema dreta promogui a la nostra ciutat.

El ministre que s’enriu de la justícia

En un tren d’Astúries un degenerat va agredir sexualment la dona del davant, dient-li improperis i tocant-li el pubis. Al seu costat hi tenia un amic, agent de la Guàrdia Civil. I sabeu què va fer l’home pagat per protegir-nos? Gravar-ho en vídeo, mentre reia. Sí, sí. Un home t’agredeix sexualment i l’agent de l’ordre ho grava i se n’enfot. A la cara. Un ciutadà que intentava protegir la víctima i impedir que la toqués va ser lesionat per l’amic. I el guàrdia civil, allà, rient. Quan van arribar agents de veritat per protegir les víctimes, el guàrdia civil va fugir cames ajudeu-me. Però va acabar patint una condemna de sis mesos d’inhabilitació: perdia la plaça de funcionari. Dic que la perdia, en passat, perquè resulta que el guàrdia civil degenerat és fill d’un regidor del PP, i son pare va iniciar una recollida de signatures. No pas en defensa de l’agredida, no: en defensa del seu fill, el desgraciat que gravava en mòbil l’agressió sexual, i reia, i després fugia cames ajudeu-me. I el ministre Gallardón el 30 de maig li va concedir l’indult. Res d’inhabilitació, pobre fill d’un regidor del PP preocupat perquè el nen es quedés sense feina, amb el que deu haver costat col·locar-lo. Que pagui una multa simbòlica i avall, i que pugui continuar exercint d’agent de l’autoritat, marcant paquet amb la pistola, rient i gravant les noies que pateixen agressions sexuals en els trens de l’Espanya democràtica del 2014. En aquesta Espanya on un guàrdia civil s’enfot de les agredides i el ministre de Justícia s’enfot de la justícia.

(Carles Capdevila, diari Ara, 16 de juny de 2014)

Panrico posa fi a una històrica vaga després de vuit mesos

Les treballadores de Panrico de la planta de Santa Perpètua de Mogoda a Barcelona han decidit aquest matí en l’assemblea acabar amb la vaga indefinida iniciada fa aproximadament vuit mesos contra l’Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) presentat per l’empresa i que afecta 215 treballadores. Amb 99 vots a favor, 45 en contra i 3 vots nuls, la plantilla ha decidit tornar a la feina el proper dilluns, després d’una roda de premsa que han convocat a les deu del matí a la porta de la fàbrica.

La decisió s’ha concretat després d’una assemblea tensa, on la plantilla també ha decidit no acceptar ni la mediació de la Generalitat ni els acords que la direcció de Panrico ha posat sobre la taula, ja que “l’objectiu de no permetre ni un sol acomiadament continua vigent”, segons ha explicat el portaveu del col·lectiu Felix Yela. “Seguirem lluitant perquè estem convençuts que Santa Perpètua té futur i avui dia no sobra ningú”, ha afegit.

L’ERO de la “persecució sindical”

La vaga indefinida va començar el passat 13 d’octubre només a la fàbrica de Santa Perpètua de la Mogoda inicialment per reclamar els salaris que Panrico no havia pagat. Les setmanes següents l’empresa va decidir que dels 745 acomiadaments previstos a tot el grup una part important es produirien precisament en aquesta planta vallesana, en una clara mesura de “persecució sindical”, tal com va denunciar la plantilla en el seu moment. Des d’aleshores, les treballadores de Panrico han protagonitzat una vaga històrica i exemplar de 237 dies, la més llarga de les últimes dècades.

El retorn a la feina de la plantilla de Panrico ha coincidit amb la sentència de l’Audiència Nacional que declara nul l’ERO presentat per Coca-Cola i exigeix la readmissió de les 812 treballadores acomiadades. La multinacional ja ha anunciat que recorrerà la sentencia.

(Article d’Homera Rosetti publicat a Directa.cat el 13 de juny)

Reforma de l'administració de la Generalitat: què ens depara el futur de l'administració catalana?

El Govern de la Generalitat ha impulsat un pla de reforma de l'Administració de la Generalitat i del seu sector públic, que té com a objectiu assegurar a l’administració catalana el conjunt de valors d’eficàcia, eficiència, transparència, rendició de comptes, innovació, flexibilitat i participació.

La CGT està totalment d'acord amb l'enunciat de l'objectiu del Pla, però rebutja de ple els termes en què es defineixen alguns dels seus eixos, com el tractament dels Recursos Humans o la col·laboració publico-privada, que emmascara la privatització dels serveis públics.

La CGT sempre ha defensat la prestació dels serveis públics per part d'empleats públics qualificats que treballen des de la independència professional, per garantir la igualtat de tracte del conjunt de la ciutadania i l'eficiència dels serveis. A més, la privatització dels serveis públics:

• implica la precarització de les condicions laborals dels treballadors del sector privat, que paulatinament s'aniran estenent als treballadors públics.
• comporta una progressiva reducció dels serveis i plantilles.
• obeeix a una estratègia neoliberal que vol canviar l'actual model de gestió: el ciutadà ja no és un subjecte receptor de drets públics sinó un subjecte receptor de serveis. I "dret" i "servei" no signifiquen el mateix.

Si la Generalitat és l'administració on ens hem d'emmirallar pel futur del nostre país, exigim als nostres polítics el compromís amb la ciutadania de prestar els serveis públics des de l'administració amb personal qualificat i independent, inclòs el personal directiu. 

El sector privat no pot prestar amb la mateixa qualitat els serveis públics, alguns d'ells deficitaris, perquè ho fa prioritzant el benefici empresarial front a l'interés públic. I la CGT lluita per uns serveis públics de qualitat i està totalment en contra d'aplicar més austeritat i més retallades en detriment dels drets socials de la ciutadania.

Podeu ampliar la informació del Pla en aquest enllaç.

Un jutge permet per primera vegada que un funcionari compagini el seu lloc amb un altre treball assalariat

Un jutge del Jutjat del Contenciós Administratiu n º 7 de Barcelona ha dictat sentència favorable en aquest cas en considerar que el treballador ha patit una pèrdua de poder adquisitiu durant els últims anys, en què el col·lectiu ha patit rebaixes salarials i congelacions, que fa necessària una interpretació més flexible de la regulació sobre incompatibilitats en el sector públic.

Notícia completa publicada a Expansión.com

Estrenem nova direcció de Recursos Humans

El passat dia 23 de maig, Gerència va comunicar a tot el personal municipal la marxa de Jordi Matias, a qui substituirà el senyor Gustau Folch, com a director de Recursos Humans.

L'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic (en vigor des del 2007) estableix en el seu article 13.2, dedicat al personal directiu, que “La seva designació ha d’atendre principis de mèrit i capacitat i criteris d’idoneïtat, i s’ha de portar a terme mitjançant procediments que garanteixin la publicitat i concurrència."

El 3 de juny, el Consell de Govern de la Generalitat ha aprovat un Pla de reforma de les administracions públiques. Entre els seus objectius inclou la professionalització dels càrrecs directius de la Generalitat i del seu sector públic, introduint criteris d'idoneïtat, i competència professional per al seu accés prèvia convocatòria pública.

A Sant Cugat, vivim novament la tria d'una direcció sense que s'hagin respectat aquests principis, el que confirma que es continua prioritzant el criteri de fidelitat política per davant dels principis constitucionals en què s'inspira tota la normativa vigent. I es fa en un moment en què els representants polítics estan més qüestionats que mai pel conjunt de la ciutadania.

Com a representants dels servidors públics, elevem el nostre rebuig més ferm per aquest procés i volem deixar constància que l'adrecem als responsables polítics i no al nou director de Recursos Humans.

Queda molt camí per recórrer a l'Organització i confiem en el manteniment de la pau social i dels nostres drets, que tants esforços ha costat recuperar en aquesta legislatura política.

El Fons Social: un reclam pendent

La partida inicial dels Fons Social, d'acord al nostre conveni i pacte de condicions, està xifrada en un 3,5% de la massa salarial. Actualment, es situa a l'entorn d'uns 720.000 euros, aproximadament. Aquesta xifra, atenent a la normativa interna d'ús, s'havia de destinar de la següent manera:

·         Calaixos personals (al 100%, aproximadament uns 475.000 euros) (*)

·         Aportació directa al Pla de Jibilació: 0,5% del salari brut de cada treballador/a

·  Resta: ajuts sanitaris urgents (fins 36.000 euros per treballador), ajuts en concurrència (malaties cròniques alimentàries, les subjectes a medicació de llarga durada, etc), ajuts per naixament...

(*) Els sobrants es repartien linealment al pla de jubilació individual

Quan el Govern central va anunciar la congelació d'aportacions a plans de jubilació, el nostre Equip de govern va anar més enllà i ens va aplicar una dràstica reducció de la partida del Fons Social, sense parangó a la resta de partides municipals considerades "captives", que com a màxim van patir retallades del 25%.

El Govern Central torna a donar llum verda a les aportacions als plans de jubilació.  De tots els conceptes que integren el nostre Fons social (recordem vigent per conveni), l'Equip de govern només proposa la recuperació del 75% dels calaixos personals i 6.000 euros per als ajuts urgents (aquest darrer amb el compromís d'ampliar segons necessitats) però continua congelant l'aportació  del 0,5% del salari brut individual de cada treballador/a contravenint la normativa vigent.

Per això, continuem reclamant  el 100% de la dotació de tot el Fons Social, perquè es tracta de salari diferit destinat a drets passius. La retallada del Fons social és una retallada salarial que va més enllà de les aprovades pel Govern Central, ja aplicades des del 2010 a les nòmines del personal municipal, a excepció del cos directiu que el 2011 va incrementar el seu salari.

L'Organització té molts deutes pendents amb el personal municipal, entre ells la RLT i l'adequació salarial de molts col·lectius. Restem oberts a seure i parlar de la destinació dels recursos econòmics del capítol I, però exigim l'aportació del 0,5% del Pla de Jubilació individual i demanem que l'Equip de govern elabori un pla seriós de recuperació d'aquesta partida al 100% abans de les properes eleccions municipals.