25N, dia internacional contra la violència de gènere

Manifest 25N: Plantem-li cara a la violència masclista

Les nostres pensions ni es venen ni es negocien

Aquest dijous 24 de novembre hi haurà una reunió entre el govern, les organitzacions de la patronal i els sindicats CCOO i UGT. El punt a tractar és, segons ha transcendit, negociar la “pau social”. Entre bambolines, no obstant, hi ha més punts a sobre la taula. Les organitzacions empresarials ja han reclamat la necessitat d’una nova reforma laboral. Igualment, grans corporacions financeres i de les assegurances han començat a promoure una campanya mediàtica per preparar el terreny d’una nova reforma de les pensions. Volen aprofundir la que, els mateixos agents, van pactar el gener de l’any 2011 en aquella ocasió sota l’empara del govern Zapatero del PSOE.

L’experiència ens diu que massa vegades d’aquestes trobades en surten acords altament lesius pels interessos de la classe treballadora, de la majoria de la població. En el passat hem vist reiteradament com sota l’excusa de la pau social hem anat deixant drets i conquestes a la cuneta de la història: ara les empreses poden acomiadar lliurement (com a molt pagant indemnitzacions cada cop més petites), poden disposar força lliurement d’una part de la nostra jornada laboral fent-nos treballar fora d’horari, ens poden fer treballar en tasques per sobre la qualificació del nostre contracte... i un llarg etcètera.

I, en el nom de la pau social, també hem vist com ara cal treballar més que fa 6 anys per accedir a una pensió complerta i com l’allargament de les bases reguladores fa baixar unes pensions que, d’entrada, ja són de les més baixes de la UE. Totes aquestes concessions fetes, sempre, en nom d’una pau social que només beneficia als de dalt, als propietaris del capital.

Ara mateix sembla que una propera presa d’aquest capitalisme tant voraç en drets i beneficis és el que queden de les pensions públiques, ja retallades durant el pensionazo de 2011. De fet, avui en dia l’Estat espanyol dedica només el 10,5% del seu PIB al pagament de pensions i es calcula que el cost màxim previst pel 2050 serà del 12,5%. En contrast, aquest any, països com Itàlia hi dediquen un 15,8% del seu PIB, Grècia (14,5%), França (13,8%), Àustria (13,2%) o Portugal (13%).

No obstant, la premsa liberal ja fa setmanes que planteja que les pensions públiques són insostenibles. I argumenten que el govern del PP acabarà d’esgotar el proper any 2017 els 66.800 milions d’euros de superàvit acumulat que es va trobar el 2011. En canvi, de manera intencional n’amaguen les causes. Una d’elles és la reducció salarial de la classe treballadora provocada per la reforma laboral del 2012 (cobrem menys, cotitzem menys) tant aplaudida per les organitzacions empresarials. Una altra prové dels milions d’hores extres no pagades que, segons les pròpies estadístiques oficials, ja superen a les pagades.

Altres causes que fan buidar la caixa de les pensions són el pagament de múltiples subvencions a empresaris (al voltant de 21.000 milions) i les diferents reduccions de cotitzacions socials d’empreses (1500 milions). En definitiva, el govern ha transferit una gran quantitat de recursos públics als empresaris i, alhora, ha creat una imatge catastrofista de la insostenibilitat del sistema públic de pensions que legitimi un nou atac. Maten, així, dos ocells d’un sol tret.

Les alternatives per millorar el sistema de pensions actual en benefici de la gran majoria de la població n’hi ha i moltes. Per començar, un increment dels salaris tant retallats els darrers anys junt amb la cotització de totes les hores treballades. D’altra banda, una reducció de la jornada laboral que permeti incrementar la població amb feina. A banda d’eliminar les subvencions públiques als empresaris i les bonificacions a la contractació, també es pot obrir el debat de si convé traslladar el pagament de les pensions als Pressupostos Generals de l’Estat.

Cap d’aquestes solucions comporta retallar unes pensions que, els i les treballadores sabem molt bé, actualment són molt baixes. Ni tampoc comporta haver de recórrer a plans de pensions privats, la finalitat dels quals és enriquir a les empreses financeres.

A la CGT no ens empassem les seves mentides. Creiem que en pocs mesos ens trobarem amb una nova agressió contra els nostres drets i cal preparar-ne l’acció col·lectiva des d’avui mateix.

Fem una crida a les diverses organitzacions catalanes, moviments socials i sindicats no pactistes per analitzar degudament la situació i iniciar els procesos d’informació i construcció d’una resposta conjunta com a classe.

Ens volen en shock, però ens trobaran preparades. Organitzem la resposta.

Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT de Catalunya

22 de novembre de 2016

Què s’entén per accident de treball?

Segons l’article 156 de la Llei general de la Seguretat Social (RDL 8/2015), accident de treball és “qualsevol lesió corporal que el treballador pateixi en ocasió o per conseqüència del treball que executi per compte d'altri”.

A més, “tenen la consideració d'accidents de treball:

• Els que pateix el treballador en anar al lloc de treball o en tornar-hi.
• Els esdevinguts en ocasió o per conseqüència de les tasques que, tot i ser diferents de les del seu grup professional, executi el treballador en compliment de les ordres de l'empresari o espontàniament en interès del bon funcionament de l'empresa.
• Les malalties que contregui el treballador amb motiu de la realització de la seva feina, sempre que es provi que la malaltia ha tingut com a causa exclusiva l'execució del treball.”

És important recordar que “es considera, llevat que hi hagi una prova en contra, que són constitutives d'accident de treball les lesions que pateixi el treballador durant el temps i en el lloc del treball.”

Auxiliars administratius pendents de passar de B a A

Us fem saber que la CGT ha tramitat el reconeixement dels auxiliars administratius que tenien pendent de passar de B a A en complir un any d’antiguitat a l’ajuntament durant aquest 2016.

Per un error, RH no havia gestionat correctament aquests canvis per al personal que ha complert un any d’antiguitat enguany però, gràcies a les gestions de la CGT, s’ha posat fil a l’agulla i se solucionarà aviat. Previsiblement es cobrarà a la nòmina de desembre.

Continuem treballant també per a la resta de personal que ha de passar de B a A i que no està inclòs al preacord signat per CCOO-UGT i Recursos Humans.

Quant cobrarem al jubilar-nos?

Us deixem l’enllaç d’un article (el primer d’una sèrie de 10) publicat a “Expansión” que analitza les principals qüestions a tenir en compte per al càlcul de la pensió:

¿Qué pensión me pagarà la Seguridad Social cuando me jubile?

Millores als lavabos

Heu vist que ara, en els lavabos de l’ajuntament, hi ha un tamboret per deixar els papers i estris que portes a les mans quan hi entreu? És una vella i insistent reivindicació de la CGT, que finalment hem aconseguit. Esperem que us siguin d'utilitat!

Els penjadors per a la roba i la bossa, que també vam demanar, no van tardar tant i ja fa un temps que es van instal·lar. Si us heu fixat, recentment s’han reposat els que faltaven.

Reubicació del personal administratiu de la Policia

Després de més d’un any demanant la reubicació del personal administratiu de la Policia que treballa a la planta baixa, finalment s’han iniciat els treballs per fer el trasllat.

Agraïm la predisposició pel diàleg del director de Seguretat Ciutadana, així com la seva implicació directa per tirar endavant aquesta petició del personal administratiu, que la CGT hem fet nostra i finalment hem aconseguit.

És una petició més que raonable: tenir l’entorn amb les millors condicions possibles per al treball administratiu, amb llum natural i amb el mínim nivell de soroll i d’interferències  possible. Tot això, sense perjudicar la resta de companys; creiem que el canvi beneficia el conjunt de personal de la Policia Local.