Bon Nadal i Feliç Any Nou!

Que se n’ha fet del projecte Ideem?

L’any 2014, l’Equip de govern va engrescar al personal municipal a presentar projectes a la bústia “Sant Cugat Ideem” i en les propostes de millora presentades hi van treballar voluntàriament una colla de companys que van dedicar força hores i molta il·lusió.

L’alcaldessa, dins dels actes de celebració del Nadal 2014, ens va traslladar el veredicte del jurat i el compromís de l’Equip de govern de tirar endavant tant el projecte guanyador Trasllat i millora de l’espai cafè com els projectes finalistes Alliberem la llum natural (relacionat amb el tema de les sales de silenci i concentració);  Mapa guia interactiva i Esdeveniment per aficions.

Ahir va tenir lloc la tradicional cantada de nadales a l’Ajuntament (per cert, moltes felicitats a tothom que hi ha participat!).  Novament, l’alcaldessa va dirigir unes paraules al personal, però sense fer esment d’aquests projectes. 

Així doncs, un cop transcorregut un any d’aquell anunci, trobem a faltar que l’Equip de govern (ja sigui a través de l’Alcaldia o bé de la Gerència municipal) informi als treballadors sobre l’estat dels projectes Ideem que es va comprometre a portar a terme. Projectes que van comptar amb la il·lusió i l’esforç dels treballadors que es van implicar, de les persones que van avaluar els projectes i dels propis treballadors que romanen a l’espera d’aquestes millores relacionades amb l’espai de treball i el clima laboral.

Esperem, doncs, aquesta informació.

La implicació i la il·lusió han de tenir retorn per mantenir-les vives.

Calendari laboral 2016 a l'Ajuntament de Sant Cugat

La CGT i l’ICAM es reuniran periòdicament per tractar les altes mèdiques injustes i les malalties silenciades

El sindicat CGT de Catalunya i l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques (ICAM) s’han reunit el aquest dilluns passat i han acordat fixar un calendari de reunions periòdiques cada dos mesos per parlar de les altes mèdiques injustes i determinades malalties sistemàticament silenciades. La propera trobada serà el 29 de gener per abordar exclusivament el cas de les persones afectades per l’amiant, i la següent –encara sense data— se centrarà en les malaltes de Síndromes de Sensibilitat Central (SSC), que inclou la a Fibromiàlgia, l’Encefalomielitis Miàlgica (EM/SFC), la Sensibilitat Química Múltiple i l’Electrohipersensibilitat.

Podeu llegir l'article complet publicat al web de CGT-Catalunya.

Concurs Internacional d’Humor Gràfic sobre Drets Laborals

L’associació sense ànim de lucre Associació l'Oliva, des del seu Programa de Treball pels Drets Humans, i CGT-Catalunya, han posat en marxa aquest estiu el 1r Concurs Internacional d'Humor Gràfic sobre Drets Laborals, amb l'objectiu d’obtenir continguts que ajudin a donar resposta a tot un seguit d'interrogants.

El guanyador del primer premi ha estat l'autor "Garym", de Kazakhstan. Llicenciat en Belles Arts a l'Universitat de Almaty, és dibuixant de premsa al diari quinzenal "Zhas Alash" creat l'any 1921 en llengua Kazakh. L'autor ha guanyat en diverses competicions internacionals a Romania, Rússia, Iran, Corea del Sud, Alemanya, Luxemburg, Síria, Ucraïna, Azerbaidjan i Xina, entre d'altres.

Com saber el que cobrarem de jubilació?

El diari El País ha publicat un article molt interessant ¿Como se calcula la pensión? en el que explica força bé el trencaclosques del càlcul de la pensió de jubilació.

Per altra cantó el web de la Seguretat Social acaba de posar en marxa un simulador perquè els futurs pensionistes puguem calcular l’import de la prestació que cobrarem al jubilar-nos.

Com sol·licitar el cobrament de la paga extra suprimida si ja no ets funcionari

El diari CincoDías va publicar fa unes setmanes un interessant article “Como solicitar el cobro de la extra suprimida si ya no es funcionario” en el que informa de com els treballadors públics, als que van suprimir la paga extra de 2012, poden sol·licitar-ne el cobrament malgrat ja estiguin jubilats o hagin canviat de destinació o administració.  

Us demanem el vot per Junts pel Sí o la CUP

Enllaç a la publicació original

I vam sortir a menjar-nos el món

Enllaç a la publicació original

Treballadors públics i independència

Mercè Conesa, presidenta de la Diputació de Barcelona

El 15 de juliol, Mercè Conesa, alcaldessa de Sant Cugat va ser escollida presidenta de la Diputació de Barcelona per al mandat 2015-2019. És la primera alcaldessa de Sant Cugat que és escollida com a presidenta de la Diputació i, també, és la primera dona que encapçala aquesta institució en tota la seva història.

L’endemà mateix va trametre a tot el personal de l’Ajuntament aquest correu en el que ens ho comunicava.

Des de la Secció Sindical de la CGT a l’Ajuntament de Sant Cugat li desitgem molta sort i èxits en aquest nou càrrec i li demanem que tingui sempre en compte als treballadors i treballadores que formen les dues administracions que ara presideix.

També volem recordar allò que va prometre al personal de l’Ajuntament de Sant Cugat la legislatura passada: els acords de la DIBA en matèria de personal es traslladaran a l’Ajuntament. 

Conflicte a l'empresa Clece

Avui mateix la CGT hem tornat a demanar a l’Ajuntament de Sant Cugat d’intercedir en el conflicte entre l’empresa Clece, concessionària de la neteja de les instal·lacions municipals, i els seus treballadors.

Tot el nostre suport als companys de Clece i, molt especialment, a la companya de la secció sindical de CCOO que ha rebut una carta amenaçadora de l’empresa.  

Els funcionaris negocien avui amb Hisenda millores retributives

Sobre la taula de negociació hi ha la descongelació salarial, la devolució del 75% de la 'extra' eliminada i la recuperació de 'moscosos', després de 4 anys de retallades.

Podeu llegir l’article complet aquí.

Comunicat esperpèntic de CCOO

Perdoneu… 

Potser quan puguem deixar de riure ens plantejarem de respondre al comunicat esperpèntic que CCOO ha tramès al personal de l’Ajuntament de Sant Cugat.

Si no l’heu llegit no us heu perdut gran cosa, però si us ve de gust fer-ho aquí el teniu

La CGT s’ofereix per intercedir en el conflicte entre l’Ajuntament de Sant Cugat i l’empresa Clece

La secció sindical de la CGT ha mantingut converses amb el directiu responsable de l’Ajuntament i amb els representants dels treballadors de l’empresa Clece, i podem assegurar que existeix bona voluntat per ambdues parts per resoldre el conflicte, que passa irremeiablement per identificar l’arrel del problema i aplicar la solució idònia que respongui a les necessitats del servei sense perjudicar a tot el col·lectiu de treballadors.

L’Ajuntament ha de vetllar per la bona marxa dels serveis públics però també per a que els treballadors d’empreses externes tinguin unes condicions dignes de treball. Estem convençuts que l’Ajuntament vol treballar en aquesta línia i la nostra intenció és col·laborar a trobar-hi solucions.

Més informació del conflicte en aquest article.

Calendari de festes laborals per a l’any 2016 a Catalunya

Us facilitem l’enllaç a l’ordre EMO/168/2015, de 25 de maig, del Departament d’Empresa i Ocupació, per la qual s’estableix el calendari oficial de festes laborals per a l’any 2016 a Catalunya.

A banda d’aquestes 12 festes laborals, més endavant es fixaran també dues festes locals, retribuïdes i no recuperables, a proposta dels ajuntaments.

CCOO continua intentant silenciar la veu d’altres sindicats a les Meses de Negociació

El dijous 2 de juliol va tenir lloc a la Sala de Plens la presentació als representants sindicals del nou Tinent d’Alcalde de Recursos Humans, en Carles Brugarolas, que va manifestar la seva voluntat de diàleg amb totes les forces sindicals. Seguidament, va presidir la primera Mesa de Negociació del seu mandat.

Sense que constés a l’ordre del dia i per enèsima vegada els companys de CCOO van insistir que la Mesa de Negociació no estava ben constituïda per la presència excessiva d’assessors. Cal aclarir que la llei no limita el nombre d’assessors i que els integrants de la Mesa poden pactar el que vulguin.

La CGT ha renunciat a dur assessors propis per tal que la resta de forces sindicals que no tenen ni vot ni veu a la Mesa de Negociació puguin ser-hi presents i participin en les negociacions. En canvi CCOO ha intentar vetar-los des de l’inici de la legislatura.

La postura de CCOO no sorprèn a ningú. Tampoc van parar fins que van aconseguir expulsar la CGT del Consell de l’IGEPESI, tot i que som la força més votada a l’Ajuntament. A l’Equip de govern li va anar molt bé en aquell moment amb l’enrenou generat per una irregularitat de contractació de personal denunciada per la CGT, que liderava la Junta i el Comitè amb LaCAT.

Malgrat tot, la CGT continuarà duent els assessors com cregui necessaris a les Meses de Negociació, per tal de donar veu a tots els representants sindicals, amb independència del sindicat a què representin i de les seves opinions. PERQUÈ ÉS LEGÍTIM I DEMOCRÀTIC!!

La CGT segueix creixent a Catalunya

La CGT guanya clarament les eleccions sindicals de 2015

de l'Administració General de l'Estat, a les 4 demarcacions de Catalunya.

Vols anar a una manifestació? Què podràs fer a partir d'avui i què no (si no vols ser sancionat)

Aquest dimecres entra en vigor la polèmica llei de seguretat ciutadana, també coneguda com a 'llei mordassa'

La pancarta que ha penjat Greenpeace en una grua propera al Congrés per protestar contra l'anomenada 'llei mordassa'. EFE

El Congrés es va despertar ahir dimarts amb  una pancarta de 32 metres quadrats penjada per Greenpeace al damunt d'una grua i on es llegeix: "La protesta és un dret". Era la imatge més reivindicativa que explicava el que estava a punt de passar a l'Estat les pròximes hores. I és que després de dos anys de debat, finalment aquesta mitjanit de dimecres ha entrat en vigor la polèmica llei de seguretat ciutadana que l'oposició s'ha compromès a derogar immediatament si el PP no guanya les pròximes eleccions.

La indignació popular, les crítiques de l'oposició i les recomanacions dels òrgans consultiusvan aconseguir rebaixar les pretensions de l'avantprojecte de llei presentat pel govern de Mariano Rajoy el novembre de l'any passat, però no han evitat que segueixi coneixent-se popularment com a llei mordassa per les seves limitacions a manifestar-se lliurament.

La llei que es va aprovar definitivament al Congrés el març passat entra aquest dimecres en vigor havent-se reduït dràsticament els càstigs per manifestar-se davant de la cambra baixa, i interrompre un míting polític ja no apareix al llistat de faltes, així com els "ultratges" a la bandera espanyola i a Espanya.

De totes maneres, les limitacions a les manifestacions són una realitat a partir d'avui.

Repassem què podràs fer i què no –si no vols ser sancionat– en les pròximes protestes.

Què passa si participo en una manifestació espontània?

Si és pacífica, res, però si t'identifiquen com un dels promotors o organitzadors ja pots anar preparant la cartera. Segons la llei, hi podrà haver multes de fins a 600 euros –falta lleu– per als organitzadors o promotors de manifestacions que no s'hagin comunicat prèviament o bé que no tinguin permís. Si la cosa s'escalfa i us negueu a dissoldre la reunió, serà castigat amb una falta greu i sancionat amb una multa de 600 a 10.400 euros. Si entra en joc l'ús de la violència o la intimidació, les forces de seguretat tenen l'última paraula sobre la sanció i les multes poden arribar als 30.000 euros.

I en un disturbi?

Fins ara entrava en joc el codi penal per delicte de danys i desordres públics, però el ministeri de l'Interior també aconsegueix fer-se un forat en aquest terreny, en què les sancions poden arribar a faltes greus, entre els 601 i els 30.000 euros. Seran les forces de seguretat les que consideraran la gravetat del cas, ja que un dels objectius de la llei mordassa és separar les faltes dels delictes amb el pretext de no col·lapsar els tribunals. Així mateix ho ha recordat aquest dimarts al Congrés el portaveu del PP, Rafael Hernando, que ha considerat que "equiparar manifestacions legals amb il·legals" li sembla "improcedent".

També em poden multar si la manifestació surt del recorregut notificat?

Sí, el govern espanyol no vol canvis d'última hora i si es canvia a última hora el recorregut autoritzat la multa pot ser d'entre 100 i 600 euros.

Què passa si insulto un policia?

Es considera falta lleu –fins a 600 euros– la "manca de respecte i consideració si el seu destinatari és un membre dels cossos de seguretat de l'Estat en l'exercici de les seves funcions de protecció de la seguretat quan aquestes conductes no siguin constitutives d'infracció penal". La llei no especifica què vol dir això, si amb un improperi n'hi ha prou o bé cal anar un pas més enllà. Serà, com sempre, la policia qui ho decideixi.

I si el gravo o el fotografia i ho penjo a internet?

Pel que fa a gravar, sí que és considerat una falta greu si es fa un ús no autoritzat d'imatges o dades personals o professionals de les forces de l'ordre. Consideren que poden posar en perill la seva seguretat personal o familiar, així com la de les instal·lacions que protegeixen. No es poden fer fotos d'un policia si revelen dades personals.

Quines noves restriccions tindrà la PAH per aturar un desnonament?

Totes les possibles. Serà una falta greu i no hi ha marge per rebaixar el càstig. Si els activistes s'hi interposen quan la comissió judicial arriba al lloc del desnonament, encara que sigui pacíficament, la multa pot anar –per a cadascú– dels 600 euros als 10.400 euros. Si la policia defensa que ha hagut de fer servir la força, la sanció pot pujar fins als 20.200 euros.

Les protestes de Greenpeace són les que s'emporten la pitjor part?

Imatges com la d'aquest matí poden comportar penes de fins a 30.000 euros, però les multes per protestar en una central nuclear, per exemple, com hem vist altres vegades, poden arribar als 600.000 euros.

(Article publicat avui al diari Ara)

Així serà el nou sistema de baixes mèdiques

El nou procediment estalvia tràmits burocràtics

Les baixes es classificaran segons la seva duració en molt curta (de menys de 5 dies), curta (entre 5 a 30 dies), mitja (entre 31 i 61dies) i llarga (més de 61 dies)

En les baixes de durada inferior a 5 dies naturals 

el metge podrà emetre la baixa i l’alta al mateix moment.

La normativa entra en vigor l’1 de desembre de 2015

Us aconsellem de llegir la nota de premsa del Ministerio de Empleo y seguridad Social La Seguridad Social regula el sistema de partes médicos que facilita al trabajador la comunicación de la enfermedad,  i l’article publicat a Cinco Dias Así es el nuevo sistema de bajas médicas para trabajadores.

Els treballadors de l’Ajuntament són els que fan que tot segueixi funcionant

“Però, per sort, independentment de qui estigui al capdavant de l’Ajuntament o sigui quin sigui el seu color polític, aquest fet no és important. Perquè en veritat són els treballadors de l’Ajuntament els que fan que tot segueixi funcionant independentment dels vaivens i canvis polítics. Perquè ells i elles, els treballadors d’aquesta gran casa són l’autèntic Ajuntament.”

(Fragment de l’article d'opinió Faraó, publicat per l’exregidor Francesc Carol al Diari de Sant Cugat el 19 de juny).

Agraïm sincerament les paraules d’elogi de Francesc Carol dedicades al personal de l’Ajuntament de Sant Cugat, sobretot perquè és un fet poc habitual en aquest país i molt menys encara entre l’equip de govern de l’Ajuntament en el que treballem.

A Espanya hi ha 50.000 milionaris més que abans de la crisi

Segons publica Expansión, l’any 2014 a Espanya hi havia 178.000 persones amb un patrimoni superior al milió de dolars, un 10% més que l’any anterior i 50.000 més que l’any 2008.

Benvinguda als nous representants polítics

Regidores i regidors de Sant Cugat,

Comenceu una nova etapa en la representació política de la ciutat de Sant Cugat. Des de la CGT us donem la més fraternal benvinguda.

Us convidem a treballar amb rigor, transparència i a respectar els principis que regeixen la funció pública. Si és així, compartirem el mateix camí. Perquè el nostre paper com a representants del personal municipal és contribuir a la construcció d’una organització amb estructures i ocupació estables, dissenyades per respondre a les necessitats de la nostra ciutadania, de la que molts de nosaltres en formem part.

Tant si exerciu la vostra representació des del govern com des de l’oposició, us desitgem a tots una bona gestió en la defensa dels interessos col·lectius, nua d’interessos partidistes i que respongui als reptes de la nostra organització i de la ciutat a la qual servim junts.

Benvinguts i benvingudes, regidors i regidores!

Salut i entusiasme pel servei públic!!

Secció Sindical de la CGT a l’Ajuntament de Sant Cugat

Treballadors de l'Ajuntament de Sant Cugat reuneixen 1.933 euros per a la construcció d'una casa d'acollida al Senegal

Un grup de 180 treballadors de l'Ajuntament de Sant Cugat ha reunit 1.933 euros mitjançant les aportacions fetes durant un any a la plataforma Teaming.

El Teaming és un projecte solidari del personal de l’Ajuntament, que cada mes destina un euro de seva la nòmina a una finalitat social. Els diners aplegats es custodien durant un any i, després, es destinen al projecte triat pels mateixos treballadors.

Després de votar diferents candidatures s’ha acordat que aquesta primera donació es destini a l’Orfenat Le Source du Bonheur, ubicat al Senegal. Aquest orfenat, encara en construcció, està situat a la ciutat de Ziguinchor i en ell hi viuran 13 nens i nenes d’entre 3 i 18 anys conjuntament amb una parella de cuidadors.

Els treballadors demanen que l'Ajuntament se sumi a la iniciativa i iguali la quantitat aportada al projecte.

La CGT és el sindicat més votat a l’Ajuntament de Molins de Rei

Després de les eleccions celebrades el 12 de Maig a l’Ajuntament de Molins de Rei, la CGT amb 62 vots i 5 delegats passa de tercera força sindical a segona, desplaçant a CCOO que aconsegueix només 4 delegats i 44 vots. Si bé UGT aconsegueix el primer lloc per delegats aconseguits, 7 en total, es queda a un vot per sota dels aconseguits per la CGT.

En definitiva, la CGT és la força sindical més votada i aconsegueix el segon lloc en nombre de  delegats, que no és poc si tenim en compte que només presentava candidatura en dos dels tres col·legis electorals, és a dir, en laborals especialistes i no qualificats, i en funcionaris.

Després de més d’una dècada mantenint representació sindical i consolidant el projecte de sindicalisme alternatiu i combatiu, la CGT a l’Ajuntament de Molins de Rei passa a una fase d’expansió que es deu tant a la feina de la seva secció sindical com al suport majoritari d’una gran part de la plantilla.

La CGT representem no solament una alternativa al sindicalisme oficial, sinó també una punt de suport i de confiança que fa que, amb les nostres propostes i amb els nostres mètodes basats en l’acció directa i la solidaritat entre tots els col·lectius de treballadors municipals, siguem avui per avui imprescindibles en els ajuntaments.

Felicitats Companys!!!

Taller d’objecció fiscal a la despesa militar

Què és la Objecció Fiscal a la Despesa Militar? Senzillament consisteix en no destinar una part dels diners dels nostres impostos a la despesa militar de l’Estat i donar-los a un projecte social. Alhora, fem saber al Ministeri d’Hisenda que no estem evitant pagar impostos sinó que els destinem de forma coherent amb les nostres idees. Fent aquest canvi paguem els mateixos diners en total, però repartits de manera diferent: en lloc de destinar-los a l’exèrcit contribuïm en un projecte social.

En moltes ocasions fer Objecció Fiscal fa respecte, però no per ser complicat, fent-ho
col·lectivament podrem resoldre tots els dubtes i incerteses.

Més informació del Taller d’objecció fiscal en aquest enllaç.

Espanya, entre els països de l'OCDE on més s’ha depreciat el salari mínim

Espanya va ser, després d'Irlanda i per davant de Turquia, de la República Txeca i de Grècia, el país de l'OCDE on més s'ha depreciat en termes relatius el salari mínim durant la crisi, entre 2007 i 2013.

Podeu llegir aquí l’article sencer publicat a Expansión el 6 de maig.

Ajuntament de Sant Cugat: acords i denúncia

A la darrera reunió de la Mesa General de Negociació es va aprovar l’acord de permisos no retribuïts per al personal interí i laboral temporal de llarga durada. L’acord va sorgir d’una proposta de la CGT per intentar pal·liar, en part, el tracte discriminatori que preveu la legislació per a aquest personal. En aquest document es recull la possibilitat de gaudir d’un permís de 6 mesos, però a la reunió també es va decidir continuar buscant la possibilitat de gaudir de permisos no retribuïts més amplis.

La CGT va demanar, prèviament i durant la reunió, que s’inclogués un punt a l’ordre del dia: “Aplicació de tots els plusos a tot el personal afectat: plus de torn partit i plus de torn de tarda (ja demanat des del mes de juny de 2014)”. De nou, RH no va incloure el punt a l’ordre del dia i no en va voler parlar durant la reunió, al·legant que ja estava a la proposta de preacord CGT-LACAT i que abans calia acordar quin tema es començava a negociar primer d’entre totes les demandes sindicals.

Aquesta estratègia de dilació no enganya ningú: us recordem que el plus de torn partit es va començar a aplicar a la Policia el 2007 i el de torn de tarda el novembre de 2014. Anteriorment ja havíem demanat que es pagués el plus de torn partit a tothom, i des del moment que es va començar a negociar el plus de tarda, a principis de l’any passat, la CGT ja va manifestar que calia fer un acord per a tot el personal afectat, no només per a un col·lectiu; no ens van fer cas i després de la signatura de l’acord per a la policia, al novembre, vam continuar demanant l’acord per a la resta de personal. Portem gairebé un any sense que ens facin cas, amb només un intent de negociació que excloïa a la majoria de conserges afectats. És per això que vam denunciar els fets a Inspecció de treball (la podeu veure a aquest enllaç). En breu esperem rebre’n notícies i posar-nos a negociar de debò per tancar definitivament aquest tema i assegurar per a tothom A IGUAL FEINA, IGUAL SOU.

Desarrollar la vía con la que el sindicalismo puede ayudar a articular una sociedad diferente

Muchas veces se ha dicho que el sindicalismo está en crisis, que frente a los cambios socioeconómicos de finales del siglo XX se ha quedado atrás, que ya no sirve. Esto no es más que un análisis miope de la situación, basta con observar sectores y empresas con alta sindicalización y comparar su situación en lo que respecta a las condiciones laborales frente a plantillas y sectores no sindicalizados.

Desarrollar la vía con la que el sindicalismo puede ayudar a articular una sociedad diferente, mejorando las condiciones de vida de las trabajadoras, pero sin perder el horizonte de quedarse en lo meramente reivindicativo.

(Fragments de l’article Desarrollar la vía con la que el sindicalismo puede ayudar a articular una sociedad diferente del economista Endika Alabort, publicat el 12 de març a Rebelión.org. L’autor reivindica la tasca del sindicalisme, qüestiona els límits de l’actual model sindical i planteja alternatives de futur).  

Bossa d'auxiliars administratius

Diversos companys s’han adreçat a la CGT per queixar-se sobre la renovació d’alguns contractes d’interinitat de gent que no està aprovada en el procés que al 2010 va generar una bossa d’auxiliars administratius i, per contra, no s’ha contractat a la gent aprovada a la vigent bossa d’auxiliars administratius de 2014.

Com no en sabem el motiu li hem traslladat la pregunta al director de Recursos Humans i tant aviat tinguem la resposta us la farem saber. 

Estat del preacord CGT-LaCAT

Us informem que el dimarts a la Mesa de Negociació de Matèries Comunes es va tractar, entre d’altres temes, el preacord presentat per la CGT i LaCAT.

El director de Recursos Humans considera que tot el que es proposa en el nostre preacord s’entén inclòs dins del preacord signat per CCOO i UGT, per tant no ha considerat oportú signar-ho.

Considerem que el nostre preacord va molt més enllà del que contenia el de CCOO i UGT i es per això que hem proposat al Director de Recursos Humans una priorització:  

Prioritat 1: Tots els temes que siguin d’aplicació immediata (com per exemple: aplicar els acords de la Diputació en matèria de Jubilació incentivada, aplicació homogènia dels plusos de jornada o la supressió de tots els nivells B)

Prioritat 2:  Consensuar la resta de temes a la Mesa de Negociació de Matèries comunes.

En aquest sentit hem sol·licitat la convocatòria urgent de la Mesa per establir el corresponent calendari i començar a treballar de manera IMMEDIATA.

Què és i que representa el TTIP?

Contra els punys i les pistoles, de nou

És ben visible la violenta escalada verbal que protagonitza la dreta espanyola, concretament PP i Ciutadans. Dos grups que, aquests últims dies, traspassen tots els límits tolerables en un sistema democràtic. No és només la immensa barrabassada de Wert, aquesta descomunal agressió que protagonitza de nou el més demencial ministre espanyol d'educació que podem recordar. Perquè aquesta gent ja han anat i va molt més enllà del debat escolar. Van començar identificant la voluntat popular, expressada reiteradament a les urnes, amb el colpisme, trampa habitual de tots els moviments feixistes. Però darrerament han fet passos com més va més greus. Les amenaces de Ciutadans contra la manifestació de l'11 de setembre, la xenofòbia de què va fer gala el diputat Santamaría a Salt o la insinuació, ahir, d'un altre candidat del PP dient que els catalans hauríem de ser deportats amb tren per la Jonquera són manifestacions simplement inadmissibles. Perquè amenacen l'essència de la democràcia.

La reacció, per tant, s'imposa. Cal denunciar amb tota contundència i sense embuts Ciutadans i el Partit Popular. Cal deixar clar que el seu comportament repugna a la gran majoria de la població. I cal bastir al voltant d'aquests dos partits un mur cívic en defensa de la democràcia i dels drets, de la convivència i la llibertat. La proposta de Ciutadans i PP és massa evident: com que no poden guanyar a les urnes consideren que cal trencar les urnes. I això simplement no ho podem consentir. La 'dialèctica dels punys i les pistoles' joseantoniana és viva avui en boca de Carina Mejías, de Sergio Santamaría, d'Albert Rivera o d'aquest peculiar personatge que es presenta per a batlle de Cardedeu i que vol que tornem a transitar el camí de l'exili que ja van fer els nostres avis. 

La coneguda frase de José Antonio Primo de Rivera és una de les més terribles que recorda la història política d'Europa. El fundador de la Falange va afirmar: 'No hi ha més dialèctica admissible que la dialèctica dels punys i les pistoles, quan s'ofèn la justícia o la pàtria' --la pàtria espanyola, és clar. I el resultat de la imposició d'aquella dialèctica és ben viu encara al nostre país, fins i tot ara que han passat dècades i només falten mesos per a deslliurar-nos-en. Però no ens hauria d'estranyar. És la nostra força i la constatació que som a punt de guanyar que els obliga a descarar-se. Ara, com aleshores, ells deixen clar el menyspreu a la majoria. I ara, a diferència d'aleshores, cal que entenguem on és l'enemic de la llibertat, cal que hi fem front però cal, sobretot, que guanyem. Que guanyem nosaltres i no ells. Que guanyem pels qui som avui però també per tots aquells qui van haver de sofrir durant llargues dècades aquest ahir terrible i criminal que Ciutadans i PP, encara avui, volen que torne.

(Article de Vicent Partal, publicat el 7 de maig a Vilaweb)

Convocar les places SÍ (ja era hora!!!), però amb criteris homogenis

Aprovar unes bases generals per concórrer a les places garanteix la transparència i equanimitat, tant dels requisits necessaris per participar com del procés.

Actualment, Recursos Humans elabora les convocatòries de manera individual, sense homogeneïtzar els criteris (per posar només un exemple, no totes les bases d’un mateix col·lectiu exigeixen la mateixa titulació o el català, fet que podria decantar la balança en favor d’alguna persona candidata de manera poc objectiva).  A més, contínuament es fan canvis que donen cada vegada més importància als aspectes subjectius.

Durant molts anys, la CGT ha reclamat negociar unes bases generals, però Recursos Humans continua enviant als sindicats per mail les bases de cada convocatòria, a vegades amb molt poc temps per revisar-les, i no sempre incorpora les esmenes que s’indiquen. Atès que hem estat permanentment ignorats, malgrat que les lleis estableixen que les bases generals són objecte de negociació, ho hem tornat a demanar per instància als efectes escaients.

Confiem que l’Equip de govern obrirà el diàleg i consensuarà amb totes les forces sindicals unes bases generals, agilitzant la redacció de les futures bases i la convocatòria de les places, tan esperades per tot el personal municipal.

Tenir unes bases homogènies és un DEURE DE TRANSPARÈNCIA!!!

Llenya al BBVA

Ahir el BBVA va anunciar els seus plans a Catalunya després d'haver adquirit Caixa Catalunya fa poc. Resum ràpid: tancarà 285 oficines i acomiadarà 1.700 treballadors. Sobre un total conjunt, ara mateix, de 1.300 oficines i 8.000 treballadors. O siga, que despatxarà, sense cap vergonya, el 20% de la plantilla.

En contrast, explicat en la mateixa conferència de premsa, enguany el BBVA ha guanyat 1.536 milions d'euros, benefici net, cosa que equival a un 146% més de beneficis que no l'any passat. Compareu-ho: mentre el BBVA guanya un 146% més acomiada impunement el 20% dels treballadors.

Tot això, i ací hi ha el quid, després d'haver adquirit Catalunya Caixa amb un milió i mig de clients que només li han costat sis-cents milions d'euros. Un gran negoci que ha estat possible perquè prèviament els ciutadans, amb els nostres imposts, vam rescatar el banc amb una xifra que encara no s'ha tancat, però que podria arribar a superar, sumant-ho tot, els 20.000 milions d'euros.

Ho tornaré a resumir, mirant de contenir la ira. Nosaltres posem 20.000 milions d'euros, que llancem al fem, perquè el BBVA, pagant-ne 600, es quede Catalunya Caixa, que té un volum d'actius de 60.000 milions d'euros. Se la queda, fins i tot, per menys diners dels que val el simple patrimoni net de 'la Caixa' (valorat en 2.630 milions) i augmentant de 1.500 milions d'euros el capital total del BBVA. Resultat: el BBVA creix a Catalunya, es consolida a Espanya i encara es permet el luxe de tancar oficines i acomiadar el 20% dels treballadors implicats. 

Ja ho sé, que nosaltres no podem fer-hi res. Però hi ha ningú que em sàpiga dir com és que ho consentim, tot això? Quin sentit té rescatar Catalunya Caixa per acabar així? Tan imbècils som? 

…Ah!, i a sobre hem d'aguantar un anunci exasperant en què el BBVA usa els castellers per dir-nos que ara farem pinya. Que farem pinya? Llenya, caldria. Molta llenya.

(Article de Vicent Partal publicat avui 30 d’abril a Vilaweb)

Bona diada de Sant Jordi!

La Secció Sindical de la CGT a l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès us desitja

BONA DIADA DE SANT JORDI!

Un company mort, una comunitat educativa destrossada

20 d’abril del 2015. Un nen de 13 anys mata un professor de l’Institut Joan Fuster amb una ballesta a un institut i fereix altres alumnes i professors. Un crim execrable que cal condemnar, un company que cal recordar i una comunitat educativa, la de l’Institut Joan Fuster, que cal acompanyar en uns moments tan durs.

Si qualsevol crim amb violència resulta execrable, en aquest s’uneixen alguns condicionants que caldria revisar a fons per extreure’n algun tipus de conclusions: les armes emprades, la data d’avui, l’edat de l’assassí i la precarietat del company assassinat que amb tota la bona fe del món ha intentat aturar un nen que tenia l’únic objectiu de fer mal.

Continuar llegint

(Article d’opinió de Jordi Martí Font, publicat avui al web CGT Catalunya. En Jordi Martí és periodista, escriptor, treballador de l’ensenyament i afiliat a CGT Tarragona)

El nyap de preacord entre Recursos Humans i CCOO-UGT

Dijous passat ja us explicàvem el gran interès que tant la direcció de Recursos Humans com CCOO i UGT tenien en que la CGT signés el Preacord de la MGNMC en relació a categories i promoció professional de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Un preacord ambigu i insuficient però que imprescindiblement calia aprovar a corre-cuita en el Ple d’abril (últim de la legislatura).

Que s’aprovaria en el ple d’abril, però, era evident des d’abans de que el document arribés a la Mesa General de Negociació. Si ens fixem, quan el 17 de març CCOO i UGT trameten un correu al personal municipal adjuntant el seu preacord (per cert, l’escrit porta només una signatura i el segell de l’OAC!!!), en el document ja hi diu “Els punts acordats és portaran al Ple del mes d’abril”. Una afirmació massa contundent com per després poder-nos creure que el tema no estava pactat i acordat amb Recursos Humans.   

Però bé, com us dèiem, tant d’interès tenien en que el preacord quedés aprovat i que incorporés la signatura de la CGT que en la proposta d’aprovació original enviada a tots els membres del Ple s’hi pot llegir “(...) signat en data 13 d’abril de 2015 entre els respectius representants de l’ajuntament, CCOO, CGT i UGT (...)”, malgrat que la CGT no l'ha signat mai aquest document.

Com no podia ser d’altra manera, després del correu de la nostra secció sindical fent evident la incorrecció del text, la proposta d’aprovació ha quedat modificada. Una modificació que s’ha produït com “per art de màgia”, sense ni tant sols una diligència de correcció d’errada material i que ha deixat la proposta d’aprovació definitiva reduïda a la mínima expressió. Perquè ara, curiosament, en el text definitiu ja no hi surten els noms dels sindicats firmants. 

No serà que al no haver consens aquesta pelleringa de preacord ja no compleix amb els expectatives electoralistes pel que fou creat? 

       

Mileuristes

Només fa quatre dies –o tres– el terme mileurista era utilitzat amb to pejoratiu. Es considerava que un treballador que guanyava mil euros al mes era poc més que un desgraciat. Entrar en aquesta franja despertava la misericòrdia social i quasi el subsidi. Els mil euros tot just arribaven per al pa i l'aigua. Després va arribar la crisi. Ara guanyar mil euros és un miracle. Els mileuristes tenen feina i qui té feina és un privilegiat. Altíssimes botigues de grans cadenes internacionals de roba íntima o exhibida paguen als nous treballadors entre set-cents i mil euros al mes. Hores extres i dissabtes inclosos. I encara sort i encara gràcies. S'ha creat, doncs, una doble escala salarial entre els que s'incorporen a un lloc de feina i els que encara mantenen les condicions del passat que semblen ser privilegis. Les autoritats europees avisen contra aquest mur laboral. El govern de Rajoy, que n'ha estat l'inductor, mira cap a un altre costat. Alguns, de més cínics, proclamen que qui té un treball no té dret a queixar-se'n. Òbviament, com que no hi havia pesseta per devaluar, la crisi ha devaluat els salaris. La protesta social esta més que justificada. Sobretot en aquells casos en què els beneficis empresarials no justifiquen condicions de galiot. Però hi ha una altra pregunta que es fa poca gent. Què estem fent tots plegats per millorar el teixit productiu, els productes que exportem i que competeixen amb l'alta tecnologia alemanya o amb els baixos costos dels estats emergents?

(Article de Vicent Sanchis, publicat el 17 d’abril al diari El Punt Avui)

Preacord CGT-LaCAT en matèria de retribucions, categories i promoció professional

Durant 4 anys, l'Equip de govern ha ignorat el full de ruta marcat per la Junta i el Comitè i ha incomplert els propis compromisos de l'alcaldessa.

Ara, a corre-cuita, se'ns vol fer signar un preacord elaborat per CCOO i UGT que sens dubte és ambigu i insuficient, malgrat que en paraules del director de RRHH la proposta sigui "ambiciosa i completa".

Així doncs, CGT i LaCAT hem tramès aquest comunicat a tot el personal municipal: 

PREACORD CGT-LACAT EN MATÈRIA DE RETRIBUCIONS, CATEGORIES I PROMOCIÓ PROFESSIONAL

Atès que les nostres formacions sindicals considerem ambigu i insuficient el pre-acord signat per CCOO i UGT perquè obvia molts temes importants que afecten a molts col·lectius, però entenent que la voluntat expressada per l’Organització valida aquest sistema per assentar les bases per a futures negociacions, les nostres formacions sindicals presentem el següent pre-acord, amb la voluntat que, sota la mateixa premissa que d’altres formacions sindicals, sigui aprovat per Mesa General de Negociació.

En síntesi, l’acord conté els següents aspectes:

• Jubilació: complir amb les aportacions econòmiques pendents  i els pactes de jubilació incentivada.
• Plusos de torn: aplicar els plusos de tarda i torn partit al personal de consergeria que actualment no els cobra.
• Jornada: fixar el torn de nit a partir de les 20.00 hores (actualment 22.00 hores)
• Hores extres: pagar-les a tot el personal municipal i establir dedicacions especials per als comandaments
• Llocs de treball:  classificar els pendents
• Eliminar tots els nivells "B" i establir-ne noves classificacions retributives
• Consergeries: canvi de denominació, actualització retributiva de totes les consergeries a "Conserges d'oficina"; incrementar el plus dels conserges corretorns
• Auxiliars administratius: passar a administratius
• Secretàries de direcció: canvi del sistema de provisió de "lliure designació" i actualització retributiva.
• Tècnics auxiliars (C1): equiparació retributiva
• Caps de secció i caps de servei: revisió del complement específic
• Establir retribucions especials per dedicació
• Establir un pla de carrera professional horitzontal

Us recomanem que feu una lectura de l'acord que adjuntem i que us adreceu a qualsevol de les nostres formacions per tal d'aportar suggeriments, atès que un acord a 4 anys vista no es pot signar sense comptar amb el vistiplau del personal municipal.

Una frivolitat intolerable

Després de fer-nos ballar tant el cap amb el tema de la llei de l’avortament, ahir es votar al Congrés de Diputats una modificació de la llei vigent destinada a impedir que les dones de 16 i 17 anys puguin avortar sense parlar-ne amb els seus pares. Vaig escriure d’aquest tema a l’ARA fa un parell de mesos: la gran majoria de les joves ho fan amb el consentiment familiar, i quan no és així és perquè hi ha darrere alguna situació molt difícil: família desestructurada, violacions per part d’algun familiar, pares empresonats, marginats o absents, etc. És a dir: no consultar la família, en aquests casos, no es deu a cap caprici, a cap criaturada, sinó que és el signe d’una solitud i una desemparança que fan feredat. Són noies que haurien d’estar doblement protegides per l’Estat en aquestes circumstàncies, i no enviades a casa a tenir una criatura que no desitgen, que probablement no poden criar i de la qual és possible que es desfacin com puguin, posant en perill la pròpia vida.

I què li importa al PP, tot això? La seva motivació va per un altre camí: quedar bé amb els pro vida, dir que ha complert amb el que va prometre, procurar no perdre cap vot al centre, cap vot de dona, tenir poc mullader intern... Raons totes basades en càlculs i interessos partidistes del nivell més mediocre i més oportunista, que ni tan sols els garanteixen aconseguir no perdre suports: els pro vida estan enfadats, alguns diputats del PP també, i la gran majoria de dones d’Espanya afegirem un altre greuge als molts que ja acumulem en aquest tema. Però tant li fa, perquè tot això no impedirà el sofriment de les noies joves en les situacions més fràgils. Amb una frivolitat intolerable el PP vota contra la seva llibertat de ser mares, sense cap raó sòlida, sense aturar-se a pensar per què actua així. Només perquè li convé. Vota aquesta prohibició com en un altre moment impedeix resoldre els problemes dels desnonaments, o apuja o rebaixa els impostos, o imposa la religió a les escoles, o tantes altres arbitrarietats indefensables. Perquè qui mana, mana, i prou. Ètica? De què em parleu? L’últim que li preocupa és el patiment de les persones; tot es redueix a un joc d’interessos en el qual el patiment aliè no té cap pes enfront dels grollers maquiavel·lismes de partit. És com ha actuat durant tota la legislatura, i segur que no en podem esperar res millor. Recordeu-vos-en a l’hora de votar. Amb el nostre vot donem el permís d’actuació en camps molt diversos, i cal votar de manera que no ens n’hàgim d’avergonyir, ni fer-nos còmplices de segons què.

(Article de Marina Subirats, sociòloga, publicat el 15 d’abril al diari Ara)

Informació sobre les negociacions

Avui mateix, la CGT i LaCAT han tramés aquesta informació a tot el personal de l'Ajuntament de Sant Cugat:

"Benvolguts, benvolgudes,

El 27 de març, en Mesa General de Negociació, es va incorporar a l’ordre del dia un pre-acord de CCOO-UGT relacionat amb categories i promocions professionals que per manca de temps no es va arribar a debatre ni consensuar.

La setmana següent, en plena Setmana Santa, Recursos Humans convoca per sorpresa la Mesa de Negociació pel dimarts 7 d’abril, incloent de nou aquest punt per a la seva aprovació definitiva i elevar-ho al Ple del mes d’abril.

Tal i com ja li vam comunicar a la Direcció, es tracta d’un document ambigu, inconcret, atemporal, molt matissable i millorable, que a més no recull temes cabdals per a molts col·lectius i que pot condicionar el futur full de ruta.

Per això,  les nostres formacions estem elaborant un altre pre-acord que reculli amb una visió global de conjunt tots els aspectes de l’organització, i que resta obert a la participació d’altres organitzacions sindicals per arribar a un ampli consens.

En breu, rebreu la redacció del pre-acord."

Peticions del col·lectiu d'auxiliars administratius

Pel que es veu, no tots els col·lectius de treballadors tenen el mateix tracte per part de Recursos Humans a l’Ajuntament de Sant Cugat.

A continuació podeu llegir el correu que el col·lectiu d’auxiliars administratius ha tramés avui a Francesc Carol i a Gustau Folch i del qual ens ha fet arribar còpia:

"En nom del col·lectiu d’auxiliars administratius/ves d’aquest Ajuntament:

Atès que en data 26/01/15 vam presentar una instància a través del Registre General d’Entrada de la qual no hem obtingut cap resposta.

Atès que en data 19/03/15 vam presentar una segona instància a través del Registre General de la qual tampoc hem obtingut resposta.

Atès que en data 7/04/15 s’ha reunit la Mesa General de Negociació entre Recursos Humans i els sindicats i s’ha tractat el tema de les demandes del col·lectiu d’auxiliars administratius d’aquest Ajuntament sense que se’ns hagi comunicat ni donat la possibilitat d’assistir-hi.

Sol·licitem:

Assistir a les futures reunions que es produeixin entre Recursos Humans i els representants dels treballadors/es per tal de fer sentir la nostra veu sobre aquest tema tot i que sabem que no tenim vot.

Així mateix reiterem la nostra petició de que es celebri una reunió amb el tinent d’alcalde de Governació, Seguretat i Participació Ciutadana, el director de Recursos Humans i el col·lectiu d’auxiliars administratius, en el termini màxim de 15 dies.

Atentament,"

La CGT continua treballant per l'anàlisi retributiu de tots els llocs de treball (RLT)

A les darreres Meses de Negociació s’han tractat les retribucions dels tècnics mitjos.

La CGT ha estat l’única formació sindical que ha presentat un estudi retributiu, argumentat i contrastat amb les retribucions publicades per la Diputació de Barcelona. És una proposta modesta que se situa un 7% per sota de les màximes retribucions d’arreu de la província. 

Malauradament, per motius exclusivament econòmics, Recursos Humans implementarà la seva proposta –molt inferior a la proposada per la CGT-, argumentant que ja està per sobre de la mitjana de la província.

Sobta que el nostre ajuntament vulgui destacar en tots els àmbits mediàtics i gràcies al treball de tothom exporti la marca “Sant Cugat” (ciutat smart, ciutat transparent, etc) a nivell internacional i en canvi, a l’hora de posar en valor els seus recursos humans, es consideri adequat estar només una mica per sobre de la mitjana retributiva de la província.

Properament presentarem a la mesa estudis retributius de la resta de col·lectius (auxiliars, administratius, caps d’unitat, de secció, de servei; brigada i policia), en la mateixa línia argumental: si som un ajuntament top-ten els salaris dels treballadors i treballadores han de fixar-se en consonància.

I és que les poblacions més petites i modestes de la província, que també formen part de l’estudi de la Diputació, no han de ser el nostre mirall.

Els “supersous” de l’Ibex-35 augmenten un 15% en dos anys

Els sous dels alts executius catalans que ocupen càrrecs als consells d’administració de les empreses de l’Ibex-35 han crescut un 15,4% en dos anys. Per contra, els salaris bruts dels treballadors en el mateix període han caigut un 3,17% de mitjana.

La retribució mitjana per la seva activitat se situa en els 531.492 euros: és a dir, 1.456 euros de sou el dia. El 2012 havien cobrat de mitjana 460.000 euros. Sembla que la recuperació econòmica ha arribat a l’Ibex-35.

Casos com el de Rafael Villaseca (de Gas Natural) o el de Josep Oliu (Banc Sabadell) perceben retribucions de fins a gairebé 3 milions d’euros anuals 

Per llegir l’article complert cliqueu aquest l’enllaç. 

La Direcció de Recursos Humans amaga informació al personal

Després de l’escrit de la secció sindical de la CGT referent a la manca de rigor en els criteris de la convocatòria del concurs per la constitució d’una bossa d’administratius (que vam publicar en la darrera entrada del blog), la Direcció de Recursos Humans va trametre un escrit adreçat a tot el personal municipal en el qual comunicava que deixava sense efecte aquest concurs i procedia a la convocatòria pública de caràcter obert de l’esmentada bossa.

Amb aquesta decisió unilateral la Direcció de Recursos Humans talla la promoció interna als auxiliars administratius i, alhora, intenta justificar-se carregant les culpes a la nostra secció sindical.

La CGT, que ja ha fet pública la seva resposta, no ha demanat mai ni suspendre el concurs ni restringir la bossa a funcionaris de carrera. El que va demanar és la rectificació de la llista d’admesos i la continuació del procés.

El que més sobta de tot això és que en l’escrit de Recursos Humans es faci referència al fet que no es va rebre cap al·legació a les bases per part dels representants sindicals i, en canvi, no s’esmentin les 4 al·legacions de diferents aspirants (presentades per registre d'entrada els dies 26 i 28 de gener i 2 de febrer) que recorrien les bases i que, a data d’avui, ni tant sols han estat contestades.

Això evidencia que l’Ajuntament de Sant Cugat no és tant transparent com ens vol fer creure i que la seva Direcció de Recursos Humans, interessadament, amaga informació al personal municipal.