Un dels
signes de l'autoritarisme és el menyspreu pels discrepants. Des del govern del
PP se n'ha fet una cultura. Aquesta setmana s'ha afegit un exemple més a una
llarga llista: l'arrogància amb què es tracta la mobilització de les Illes
Balears contra el trilingüisme (o monolingüisme camuflat). El PP balear ha
buscat inútilment boicotejar la protesta. De manera infame, ha intentat
enfrontar els professors amb els pares utilitzant els nens com a argument
contra la mobilització. I des de Madrid s'han recuperat tots els tòpics de
l'autoritarisme: minimitzar els fets, apel·lar a la majoria silenciosa (un
invent de Nixon durant la Guerra del Vietnam, invent que li va sortir fatal),
utilitzar la majoria absoluta electoral per esporuguir i, sobretot, defugir qualsevol
debat perquè l'objectiu del PP no és negociable. La lluita per l'hegemonia
ideològica sempre és dura. Però quan no hi ha respecte per la discrepància,
quan els que manen creuen que la majoria absoluta dóna un poder il·limitat,
quan les raons i els arguments fan nosa, la democràcia falla. I ja fa temps que
Espanya ha entrat en l'autoritarisme postdemocràtic. Afortunadament les
mobilitzacions socials creixen arreu. Cal perdre la por per salvar la democràcia.
(Fragment
de l’article La indignitat política,
de Josep Ramoneda, publicat el 2 d’octubre al diari Ara)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada