La indignitat política

Un dels signes de l'autoritarisme és el menyspreu pels discrepants. Des del govern del PP se n'ha fet una cultura. Aquesta setmana s'ha afegit un exemple més a una llarga llista: l'arrogància amb què es tracta la mobilització de les Illes Balears contra el trilingüisme (o monolingüisme camuflat). El PP balear ha buscat inútilment boicotejar la protesta. De manera infame, ha intentat enfrontar els professors amb els pares utilitzant els nens com a argument contra la mobilització. I des de Madrid s'han recuperat tots els tòpics de l'autoritarisme: minimitzar els fets, apel·lar a la majoria silenciosa (un invent de Nixon durant la Guerra del Vietnam, invent que li va sortir fatal), utilitzar la majoria absoluta electoral per esporuguir i, sobretot, defugir qualsevol debat perquè l'objectiu del PP no és negociable. La lluita per l'hegemonia ideològica sempre és dura. Però quan no hi ha respecte per la discrepància, quan els que manen creuen que la majoria absoluta dóna un poder il·limitat, quan les raons i els arguments fan nosa, la democràcia falla. I ja fa temps que Espanya ha entrat en l'autoritarisme postdemocràtic. Afortunadament les mobilitzacions socials creixen arreu. Cal perdre la por per salvar la democràcia.

(Fragment de l’article La indignitat política, de Josep Ramoneda, publicat el 2 d’octubre al diari Ara)