Un any més de congelació salarial

Cada tardor la mateixa història: congelació salarial pels funcionaris… és com la tornada d’una cançó dolenta.

Diuen que ens congelen el sou quan haurien de dir la veritat; ens el baixen. Ens congelarien el sou si ens pugessin l’IPC, però no és així i cada cop perdem més i més poder adquisitiu.

Dóna que pensar que els polítics (servidors públics, és a dir, dels ciutadans) siguin els primers en tirar per terra el valor dels treballadors públics (que no estem al servei dels polítics, ni dels partits polítics i sí dels ciutadans), no importa que ens rebaixin el sou any rere any, ni que ens treguin la paga extra quan volen, ni que ens tirin com a carnassa i moneda de canvi davant dels ciutadans tractant-nos de privilegiats...

En una societat on cada cop tenim menys drets i més obligacions i imposicions, tenir una feina fixa és quelcom que es castiga d’aquesta manera. I no és només pels diners (que també) és per la ràbia que dóna la seva impunitat per fer i desfer, utilitzant-nos com a peons d’escacs.

Ja estem més que tips d’estar congelats, ja és hora que el fred el passin aquells que maltracten als seus treballadors i les seves treballadores, ja sigui a l’administració o a qualsevol empresa privada, negant-nos el que és nostre.

Ja és hora de posar-nos les piles i escalfar motors per treure’ns el fred i la por i fer-los veure que estem disposats a tenir una tardor ben calenteta.

  

(Article extret del butlletí de la Secció sindical de la CGT a la Diputació de Barcelona Diputació a l’aire! número 5 de setembre de 2014)