La repressió
i la por són les eines recurrents i utilitzades pels estats per tal de
perpetuar els beneficis de les elits en detriment dels treballadors i
treballadores així com del conjunt de les classes populars.
En aquesta
ocasió aquest fet s’ha materialitzat en l’últim avantprojecte de Llei de
Seguretat Ciutadana plantejada pel govern. Aquesta reforma suposa, en línies
generals, una reculada en les llibertats de la població i ve a incrementar a
més el caràcter repressor d’un Codi Penal que no s’ha pensat per a la
“reinserció” i que buscarà (ara més que mai) el càstig indiscriminat,
especialment per a la mobilització social i els/les més desafavorides.
El projecte
de llei centra la seva atenció en contra d’aquesta mobilització social creixent:
en forma de vagues, manifestacions, escarnis, ocupacions. S’eliminen les faltes
passant a ser delictes lleus o infraccions administratives per endurir així les
penes relacionades a les mateixes (petits furts, deslluïments de béns…). Es
criminalitza la protesta social en termes totalment arbitraris i
desproporcionats. Es persegueix la difusió per xarxes socials de manifestacions
amb l’excusa que “inciten a cometre un delicte de pertorbació de l’ordre
públic”, a més, la difusió dels mateixos es podria considerar delicte amb el
nou codi penal.
Es coarta
la llibertat d’expressió i s’hi introdueixen els delictes d’opinió . S’equipara
als vigilants de seguretat privada amb els agents de les forces i cossos de
seguretat de l’Estat, concedint-los la mateixa protecció. Es blinda una policia
que té un perfil encara més protegit. L’ocupació (fins i tot pacífica i
temporal) d’un espai privat, com ara una sucursal bancària, es considera
pertorbació de l’ordre públic. Es planteja la resistència passiva com a
atemptat. S’introdueix la cadena perpètua de forma encoberta mitjançant la
“presó permanent revisable”.
Aquests són
alguns exemples de com el codi penal s’endureix en contra de la població que
cada vegada pateix més l’atur, precarietat, desnonaments, suïcidis, exclusió i
desigualtats i les seves perspectives de mobilització. Allò que és legítim i
just pel conjunt de la societat es converteix en il•legal. Es tracta d’una arma
que des de la CGT i des dels moviments socials coneixem bé: criminalitzar,
reprimir, infondre la por entre la població per dissuadir-la de participar a
les mobilitzacions i la protesta.
D’una llei
pensada per perpetuar el beneficis d’una classe dirigent trepitjant drets
socials i laborals i la dignitat de la població, no se’n pot dir llei de
“seguretat” ciutadana. Contràriament, és una llei (com totes) de seguretat,
però pel negoci i poder de les elits econòmiques i polítiques.
El govern,
amb un cop autoritari, mostra què és allò que li fa por i vol fer desaparèixer:
la mobilització i l’organització, la solidaritat i l’acció social, especialment
si aquesta s’exerceix des de la base. És una senyal clara que anem en el bon
camí i que, com des del poder polític i econòmic ja s’està fent, és el moment
de preparar-nos.
Si ens volen quietes, callades i desorganitzades… moguem-nos, cridem i organitzem-nos.
Secretariat Permanent CGT Catalunya, a 27 de novembre de 2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada