Vaja, ara
resulta que el moviment de terres fet per construir l’AVE a La Sagrera (BCN) va
ser tan revoltós que van quedar-hi enterrats 6 milions d’euros. De moment. Un
bonic fenomen que aquí succeeix sovint, sobretot quan es tracta de grans obres.
Resulta que quan les excavadores comencen a furgar (ara aquí, ara allà), els
milions d’euros acaben fent un Mago Pop (o un Mag Lari) i, patapam!!!,
desapareixen.
El procés sempre és el mateix. El poder polític, sempre
pensant en el nostre benestar, decideix fer una gran xarxa d’AVE (amb trams en
què viatgen dos passatgers al dia), o unes autopistes de peatge (per on
circulen grills en comptes de cotxes), o uns aeroports (on l’únic trànsit és
l’intestinal dels conills que saltironegen alegrement per la pista), o uns
hospitals (situats al costat d’uns altres hospitals amb plantes tancades per
falta de malalts i, sobretot, de pressupost per dotar-les), o
vagi-vostè-a-saber-quina-obra. I aquestes obres s’encarreguen,ai las, a unes
simpàtiques constructores amigues que recompensen la confiança (i amistat)
enviant-los per Nadal una ampolleta de licor de papaia, o un benjamín... bé, o
qui diu això diu unes comissions. Res, un detallet sense importància. I és així
com d’aquesta manera després s’omplen sobres que, novament gràcies a la màgia,
apareixen a les butxaques d’honorables ciutadans que, casualment, tenen relació
amb el poder polític. Bé, i de vegades són poder polític, pròpiament dit. Passa
com amb el cicle de la pluja: evaporació, precipitació, nova evaporació i nova precipitació.
I el xàfec sempre cau al mateix lloc.
(Article d’Iu
Forn publicat el 6 de maig al diari Ara)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada