dimarts, 30 de setembre del 2014

No podem ni plorar


El mateix dia [dimarts 23 de setembre] que el Partit Popular tornava a ofegar rebutjant que tornessin més papers de Salamanca deixava de respirar Teresa Rovira. La bibliotecària que salvava trossos de país amagant llibres en català a “l’infern” de la biblioteca. Els infantils, els juvenils: l’espurna de vida. La filla del periodista i polític Antoni Rovira i Virgili. La dona de 95 anys que mor sense recuperar part de l’arxiu del seu pare. Ens han cremat, ens han robat les cendres, el taüt, el nínxol, la làpida i les flors. Som en un lloc que no té nom. I no som aquí per 16.000 milions d’euros. Som aquí perquè no tenim res. Som aquí per un sanglot que no mor: no tenim ni papers, ni pedres, tacades amb les nostres llàgrimes.

(Fragment de l’article de Francesc Canosa No podem ni plorar, publicat el 25 de setembre al diari Ara)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada