Ara que
s’acosta Setmana Santa i qui més qui menys farà algun dia de festa, deixeu que
us expliquem una cosa que heu de saber tots i totes.
Divendres
passat vam tenir una reunió de la Comissió paritària del pacte de condicions i
conveni col·lectiu, entre sindicats i patronal, i entre els temes a tractar hi
havia el dels dies de lliure disposició: nova regulació interna i torns de
Setmana Santa i Nadal. Fruit d’aquesta reunió ha sortit la nota informativa que
ha tramés recursos humans demanant als comandaments que a l’hora d’autoritzar
els dies festius prioritzin la conciliació familiar durant les vacances
escolars.
Durant el
debat o discussió al voltant d’aquest tema els representants sindicals
defensàvem que el personal segueix tenint dret als dies festius de premi pels
30 i 35 anys de treball a l’Ajuntament i al dia festiu setmanal d’adaptació a
la jubilació, alhora que demanàvem que es tingui en compte que els funcionaris
de l’Estat tenen un dia més de festa anual que nosaltres. I llavors el director de Recursos Humans ens va fer saber que, a banda dels dies de
festa que fem, hi ha uns altres 7 dies a l’any que no treballem. Aquests dies
són la suma dels 4 o 5 minuts diaris que “perdem” quan tanquem l’ordinador a
l’hora de plegar, agafem la jaqueta, ens desplacem fins al rellotge i fitxem la
sortida.
Malgrat que
pugui semblar un comentari “graciós” a la CGT pensem que és intolerable venint de qui ve i, encara més, que el director de
Recursos Humans de l’Ajuntament es dediqui a perdre el seu temps comptant
aquestes tonteries i preparant aquests “arguments tant sòlids i seriosos” per
les reunions amb els treballadors.
Potser hem
d’aclarir que l’organització és qui decideix que treballem amb uns ordinadors
tant lents, que els ascensors triguin el que triguen i que de rellotge per
fitxar només n’hi hagi un i estigui on està.
Tot
aprofitant l’avinentesa també recordarem al Jordi Matias que fer un cafè i petar la xerrada a l’espai
del gabinet d’alcaldia durant les tardes també és estar sense treballar, per
molt director de Recursos Humans que sigui. I això sense entrar a debatre qui
és que acaba pagant aquest cafè...
.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada