Privatitzar és modern, solvent,
sostenible. El que és públic és retrògrad, antic, un malbaratament insofrible
dins d'aquesta societat globalitzada.
Aquesta és la idea que repeteixen com un mantra els
jerarques que han posat a dirigir cap a l'abisme els serveis públics.
La AISS
(Associació Internacional de la Seguretat Social ) va celebrar un seminari a
l'abril d'aquest any, en un centre de Formació de la Seguretat Social
situat a Pozuelo, al qual van assistir 200 persones de diferents nacionalitats,
algunes d'elles es van allotjar a l'Hotel Colón, l'import de l'esdeveniment,
que va durar tres dies, va ascendir a 70.408,90€.
A les
jornades per a Directors de l'INSS celebrades en el mateix centre de Formació
de Pozuelo, els dies 5 i 6 de novembre d'enguany, es van passar a net els
acords de l'AISS i així s'ha decidit que les empreses financeres i d'assegurances
fiquin els nassos en el sistema públic, clar que amb altres paraules,
utilitzant el llenguatge eufemístic amb termes que dirien alguna cosa així com
"Amb la finalitat de col·laborar responsablement en la sostenibilitat i
adequació del sistema públic en un entorn de crisi global..." El cas és
que un dels grans acords d'aquell doble partit, trobada personal i trobada en
els fins, va ser el compromís d'enviar a
tota la població treballadora major de 50 anys un informe anual on se'ls
informés de la quantia de la seva futura pensió. La intenció és clara:
convidar al personal, a la vista de la misèria en què es convertirà la seva
futura pensió, a subscriure, si pot, un pla privat de pensions. La ministra Báñez va
defensar aquesta mesura "innovadora" com un "avanç
històric" que facilitarà a la ciutadania la "presa de decisions"
... Un camí cap a sistemes més solvents (llegiu plans privats de pensions...) i
també més sostenibles (llegiu el mateix). En aquestes jornades, es va informar
que aquest compromís es duria a terme a
partir de maig de l'any vinent.
Tot això no
és casual, la campanya està iniciada i pactada per endavant.
Comprovem
com, des de fa uns mesos, i cada dia amb més freqüència, ens inunden les entitats financeres amb anuncis
multicolors protagonitzats per suposats jubilats
sense arrugues, que amb un somriure perlat d'implants dentals perfectament
alineats, acaronats per una música suggerent, en un paisatge de prats gallec a
ple sol o en platges caribenyes on mulats i mulates miren amb embadaliment al
pla pensionista del BBVA, de Bankia, del Popular, d'ING..., a subscriure tan
preuats plans, cosa que dóna ganes de sortir corrents a agafar aquest magnífics
plans de pensions si no fos perquè la nòmina no dóna per més.
Tot encaixa
perfectament, la responsabilitat corporativa amb imatge de "corporació
dermoestètica", bisturí a la mà, donant un precís tall al vell i obsolet
sistema públic de pensions, la modernitat
de la caverna nia en els seus cors .
L'estratègia és clara i una mostra més de com el fenomen
anomenat de la porta giratòria
("responsables" del sector públic que passen al sector privat i a
l’inrevés) s'ha simplificat, ja no cal donar la volta, estan dins i volen quedar-s'ho tot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada