(...) I què
ens diuen les xifres? Doncs bé, la primera constatació és que l’aportació
catalana, juntament amb la de Madrid, és clau per explicar l’augment de la
recaptació a tot l’Estat. La segona és que dels
584 milions més que l’Estat ha recaptat a Catalunya durant el 2013 només una
vintena han estat transferits a la Generalitat via participació en impostos
estatals o pel sistema de finançament.
Això és així perquè l’augment impositiu aprovat pel govern
espanyol ha repercutit de forma gairebé única en les arques de l’administració
central, de manera que a la pràctica s’ha produït una retallada substancial de
l’autonomia financera de Catalunya. Dit d’una altra manera, la proporció dels
impostos pagats pels catalans que va gestionar la Generalitat va ser menor el 2013
que el 2012.
Una tercera
constatació és que la recaptació tributària també ens dóna pistes sobre el
dèficit fiscal. Catalunya representa el
15,8% de la població espanyola i el 18,8% del seu PIB, però en canvi aporta el
20,7% del total de la recaptació.
Finalment, cal citar l’escàndol de l’IVA. L’Estat va
augmentar el tipus general del 18% al 21%, però va decidir quedar-se tota la
nova recaptació. De manera que la Generalitat no només no ha vist un sol euro
d’aquest impost sinó que, com a compradora de béns i serveis, ha hagut de
pagar-ne prop de 200 més a l’Estat. És
evident que això no és jugar net.
La conclusió és que
Rajoy ha decidit apujar els impostos i alhora collar les autonomies, una doble
imposició sobre el ciutadà que veu com, d’una banda, se li treuen diners de la
butxaca i, de l’altra, se li retallen serveis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada