dimarts, 27 de novembre del 2012

Honestedat

Ser honest és ser real, autèntic, genuí. Ser deshonest és ser fals, fictici, impostat.

L'honestedat expressa respecte per un mateix i pels altres. La deshonestedat no respecta la persona en si mateixa ni als altres. L'honestedat tenyeix la vida d'obertura, confiança i sinceritat, i expressa la disposició de viure en la llum. La deshonestedat busca l'ombra, l'encobriment, l'ocultació. És una disposició a viure en la foscor.

La deshonestedat no tindria cap paper en un món en el qual imperés la realitat i estigués habitat per éssers humans plenament conscients. Desgraciadament, hem de conviure amb la deshonestedat. Els humans, abriguem una varietat de tendències i impulsos que no harmonitzen espontàniament amb la raó. Els éssers humans necessiten pràctica i estudi per convertir-se en persones benèvoles en qui reprendre l'espurna de la que vam emergir. En aquest intent fan moltes coses que la prudència els aconsella ocultar.  Mentir és una "fàcil" eina d'ocultació i, quan s'empra sovint, aviat degenera en un vici que arrossega cap al contrari.

L'honestedat és de summa importància. Tota activitat social, tota empresa humana que requereixi una acció concertada, s'embussa quan la gent no és franca. L'honestedat no consisteix només en la franquesa, la capacitat de dir la veritat, sinó en l'honestedat del treball honest per una paga honesta.

Com es conrea l'honestedat? Com la majoria de les virtuts, convé desenvolupar-la i exercitar-la en harmonia amb les altres. Com més s'exercita, més es converteix en una disposició establerta. Però hi ha una resposta ràpida que es pot donar en dues paraules: prendre-la seriosament.

S'ha de reconèixer que l'honestedat és una condició fonamental per a les relacions humanes, per a l'amistat, per a l'autèntica vida comunitària. Però s'ha de prendre seriosament per si mateixa, no com la política més convenient. Hi ha una gran diferència entre prendre seriosament la veritat i no deixar-se agafar. Els pares sovint diem "que no t'agafi de nou", i és comprensible, però una vida bona i honesta és més que això. El desenvolupament moral no és un joc d’"agafa'm si pots". Convé concentrar-se en el que importa de veritat, la classe de persona que un és, i la classe de persona que un vol ser. No hi ha mitges tintes amb l'honestedat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada