L'honestedat expressa
respecte per un mateix i pels altres. La deshonestedat no respecta la persona
en si mateixa ni als altres. L'honestedat tenyeix la vida d'obertura, confiança
i sinceritat, i expressa la disposició de viure en la llum. La deshonestedat
busca l'ombra, l'encobriment, l'ocultació. És una disposició a viure en la
foscor.
La deshonestedat no tindria
cap paper en un món en el qual imperés la realitat i estigués habitat per
éssers humans plenament conscients. Desgraciadament, hem de conviure amb la deshonestedat. Els
humans, abriguem una varietat de tendències i impulsos que no harmonitzen
espontàniament amb la raó. Els
éssers humans necessiten pràctica i estudi per convertir-se en persones
benèvoles en qui reprendre l'espurna de la que vam emergir. En aquest intent
fan moltes coses que la prudència els aconsella ocultar. Mentir és una "fàcil" eina
d'ocultació i, quan s'empra sovint, aviat degenera en un vici que arrossega cap
al contrari.
L'honestedat és de summa
importància. Tota activitat social, tota empresa humana que requereixi una
acció concertada, s'embussa quan la gent no és franca. L'honestedat no
consisteix només en la franquesa, la capacitat de dir la veritat, sinó en
l'honestedat del treball honest per una paga honesta.
Com es conrea l'honestedat?
Com la majoria de les virtuts, convé desenvolupar-la i exercitar-la en harmonia
amb les altres. Com més s'exercita, més es converteix en una disposició
establerta. Però hi ha una resposta ràpida que es pot donar en dues paraules:
prendre-la seriosament.
S'ha de reconèixer que
l'honestedat és una condició fonamental per a les relacions humanes, per a
l'amistat, per a l'autèntica vida comunitària. Però s'ha de prendre seriosament
per si mateixa, no com la política més convenient. Hi ha una gran diferència
entre prendre seriosament la veritat i no deixar-se agafar. Els pares sovint
diem "que no t'agafi de nou", i és comprensible, però una vida bona i
honesta és més que això. El desenvolupament moral no és un joc d’"agafa'm
si pots". Convé concentrar-se en el que importa de veritat, la classe de
persona que un és, i la classe de persona que un vol ser. No hi ha mitges
tintes amb l'honestedat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada