dilluns, 14 d’octubre del 2013

Suport i solidaritat amb les delegades acomiadades a MECAPLAST

Campanya de faxos i mails a l’empresa

Des de la Federació Comarcal de l’Anoia demanem a tota la CGT SUPORT I SOLIDARITAT amb les delegades acomiadades arbitrària i dictatorialment, mitjançant un contra expedient obert el passat mes de juny a l’empresa MECAPLAST.

El passat dijous 10 d’octubre a la tarda els hi van extingir el seu contracte de treball per raons disciplinàries (frau, deslleialtat o abús de confiança en les gestions encomanades i el furt o robatori del fons social).

Tot això es deu a una pràctica habitual d’assetjament i enderrocament cap a les companyes Sandra i Tere, que dins de la Secció Sindical ostenten la majoria en el Comitè d’Empresa i desenvolupen una activitat sindical combativa .

Com hem reiterat en anteriors ocasions, i amb proves que ho constaten mitjançant extractes i altres documents reflectits en el moment de l’extracció de la quantitat de diners , l’ÚNICA RESPONSABLE DE LA DESAPARICIÓ DE LA PARTIDA ECONÒMICA DELS DINERS QUE SURT DE LES MÀQUINES DE CAFÈS, REFRESCS I PROVEÏMENT ES DIU MICAELA GOMEZ HERRERÍAS, DELEGADA DE LA SECCIÓ SINDICAL DE LA UGT I MEMBRE DEL COMITÈ A MECAPLAST.

Per tot això sol•licitem a totes les Federacions Territorials, Sectorials i en definitiva a tota l’Organització en general suport a la campanya de faxos i mails a les següents adreces:

MECAPLAST IBÉRICA:
C/ NARCÍS MONTURIOL S/N - LA POBLA DE CLARAMUNT. BARCELONA.
igualada@mecaplast.com
FAX : 93 808 70 42

PIERRE BOULET (Director amb seu a Mònaco)
AVENUE ALBERT II BP 689MC CP : 98014 MÒNACO FRANÇA
FAX : ( 377 ) 92 05 68 69

Secretaria d’Acció Sindical
Federació Comarcal de l’ ANOIA de la CGT.

Voler votar és més que un “hashtag”

Votar per canviar les injustícies (legitimades només pels anys i el costum) es farà en tots els àmbits tard o d'hora. Segur que un dia les joves generacions d'espanyols també es despertaran i també exigiran que volen votar si han de seguir mantenint el rei, imposat per Franco. Perquè malgrat que la Constitució ho digui, no és just.

No fa gaire vam discutir per la llei del tabac. Dèiem que seria la fi dels bars, perquè els fumadors, emprenyats, no hi anirien. I, naturalment, els fumadors estaven emprenyats. Se'ls desmuntava la paradeta que havien tingut durant tota la vida i que ja consideraven un dret, tot i que lesionés els drets (i els pulmons) aliens. Ja no podrien fumar a tot arreu. Ara, temps després, fins i tot a ells els resulta increïble recordar que fumaven als restaurants, al damunt de les tapes dels bars i al costat de la cara del cambrer i de la resta de parroquians. Sempre que tanquen un xiringuito hi ha algú que protesta. Normalment l'amo.

(Fragment de l’article d’Empar Moliner publicat al diari Ara aquest 25 de setembre)

Jornada estatal de lluita el 24 d’octubre contra la Reforma de les pensions

CGT i altres organitzacions sindicals convoquen una Jornada de Lluita per al 24 d’octubre  a tot l’Estat espanyol contra la reforma de les pensions.


dimecres, 9 d’octubre del 2013

12 d’octubre, res a celebrar: Prou impunitat per al feixisme!

Manifest d’Unitat Contra el Feixisme i el Racisme (UCFR)

Per què no hi ha “res a celebrar” el 12-O?

Perquè en aquesta data, l’any 1492, es va iniciar la colonització d’Amèrica Llatina, amb la brutal explotació dels pobles indígenes i el genocidi de gran part d’ells. Per reemplaçar-los, es va iniciar un intens comerç d’esclaus africans que va comportar la pèrdua de milions de vides més. Les cicatrius d’aquella època perduren fins avui dia, amb un alt grau de pobresa i desigualtat social als països del sud. Ara, però, quan la gent ve a l’Estat espanyol per viure i treballar, topa amb el racisme i, sovint, amb la criminalització. Per tot això, diem “res a celebrar”.

El 12-O es va convertir en dia festiu (“Fiesta de la raza”) sota el règim franquista, l’any 1940, juntament amb altres dates que celebraven el cop d’Estat feixista. Per això, des de fa molts anys, grups nostàlgics franquistes s’apleguen a Barcelona cada 12-O. Abans ho feien a Sants; arran de les protestes veïnals se’ls va expulsar a Montjuïc, però no deixa de ser un acte d’enaltiment del feixisme i rebutjable des d’un punt de vista democràtic. Res d’això és motiu per celebrar.

L’any passat, a banda de l’acte feixista residual a Montjuïc, es va celebrar a Plaça Catalunya una concentració molt més nombrosa, contra la independència catalana. És evident que aquest acte, celebrat en aquesta data, va donar ales a l’extrema dreta. Al costat de sectors propers i/o militants del PP i C’s, entre els impulsors també hi havia “Plataforma per Catalunya” (PxC), partit feixista disfressat de demòcrata, i el centre nazi del Clot, “Tramuntana”. També hi van assistir molts grupuscles obertament nazis. Una altra vegada, res a celebrar.

Tot indica que aquest any serà encara pitjor. L’agressió nazi contra l’acte de la Diada a la Blanquerna a Madrid mostra fins a on ha arribat l’amenaça feixista. Els grups que van protagonitzar aquell atac han celebrat, al llarg dels últims dos anys, tres manifestacions obertament nazis pels carrers de Madrid, i han dut a terme moltes agressions. Tot això amb una impunitat gairebé absoluta. Aquesta impunitat ha fet que se sentin prou forts com per atacar un acte institucional del govern català. Les reaccions davant l’agressió han confirmat el greu problema de banalització del feixisme que pateix l’Estat espanyol.

El resultat d’aquesta impunitat el veiem a Grècia, on els nazis d’Alba Daurada ja han dut a terme assassinats. El cas més recent va passar la matinada del 18 de setembre, quan van matar Pavlos Fyssas, cantant i activista antifeixista. Sabem que l’entorn de Plataforma per Catalunya i el centre nazi del Clot tenen connexions clares i directes amb els nazis grecs, i lloen les seves activitats.

Per tot això, expressem la nostra preocupació davant les concentracions a Barcelona del proper 12-O, on es preveu la participació de l’extrema dreta, incloent bandes nazis que han anunciat la seva intenció d’anar després a la “cacera d’independentistes”. Als anys 30, no calia ser jueu ni comunista per oposar-se als atacs nazis contra la gent jueva o comunista. Avui en dia, no cal ser musulmà o LGBT per oposar-se a la islamofòbia o l’homofòbia. Tampoc cal ser independentista o catalanista per rebutjar els atacs feixistes a la gent i les organitzacions que defensen aquestes opcions. Sigui quina sigui la posició de cadascú sobre la qüestió nacional, és de pura democràcia exigir que la societat catalana pugui debatre aquest tema, com qualsevol altre, i prendre les seves decisions, sense patir la violència i el terror feixistes.

Per resumir:

- Demanem a les respectives autoritats que prohibeixen qualsevol mobilització de grups nazis i/o feixistes el 12-O. No volem nazis ni aquest dia ni cap altre, ni aquí ni enlloc.

- Condemnem la col·laboració amb els feixistes dels partits implicats a l’acte de Plaça Catalunya.

- Donem el nostre suport a l’acte unitari, contra el feixisme i el racisme, que es realitzarà a Plaça Sant Jaume, el dissabte 12 d’octubre, a les 19h.

Des de tots els espais de la societat catalana, des de tots els orígens i diverses sensibilitats, hem d’aixecar la veu de manera unitària per cridar: No volem nazis aquí ni enlloc! Feixisme mai més! I s’ha de tornar a cridar, les vegades que faci falta: No passaran!

Acte unitari: Dissabte 12 d’octubre, 19h. Plaça Sant Jaume, Barcelona.

12 D’OCTUBRE, RES A CELEBRAR

No a la impunitat del feixisme!

Contra el genocidi i el racisme
Per la sobirania dels pobles
Per la convivència en la diversitat

Unitat Contra el Feixisme i el Racisme



Aclariments sobre l'entrada anterior

Una companya de Recursos Humans s’ha posat en contacte amb nosaltres, a nivell personal, i ens ha fet veure que el lloc de treball al que fem referència en la darrera entrada d’aquest blog es tracta de la plaça reservada a una persona que actualment és diputada al Parlament de Catalunya. Sembla que l’error va ser no incorporar la plaça a l’organigrama de 16 de juny de 2012, fet que s’ha corregit posteriorment.

Si això és així, ens disculpem per haver publicat la notícia sense demanar explicacions prèvies a RH, malgrat que vam contactar amb el director de l’àmbit de gestió de Serveis a les Persones i no ens en va saber donar raó.

Alhora però, també demanem a Recursos Humans que es comuniqui als sindicats tots aquells canvis que es produeixin a l’organigrama, siguin pel motiu que siguin.

dilluns, 7 d’octubre del 2013

Temps de bolets a l’Ajuntament de Sant Cugat?


Acabem de veure que al darrer organigrama de gestió de l'Ajuntament de Sant Cugat ha "aparegut” un nou lloc de treball dins l’Àmbit de gestió de Serveis a les Persones. Concretament és una tècnica superior de moment sense nom.

Potser és perquè estem en temps de bolets i els llocs de treball també surten de manera espontània?

Us adjuntem dues imatges: la primera correspon al full de l’organigrama de gestió d’1 d’octubre de 2013 en el que hem encerclat el nou lloc de treball i la segona al mateix organigrama en l’anterior versió de 16 de juny de 2012 on el lloc de treball no hi constava.


Intromissió ciutadana

Diu Rajoy a The Wall Street Journal que la idea de separar Catalunya d'Espanya va contra l'evolució natural del món, que no consisteix a aixecar fronteres sinó tot el contrari. El fet és que des de la caiguda del Mur de Berlín d'estats nous n'han sorgit molts. I que han sigut els estats vells els que han mostrat més zel en la construcció dels nous murs que han proliferat arreu. Per exemple, a Espanya amb les tanques de Ceuta i Melilla, que condemnen molts immigrants a morir al mar, enriqueixen les màfies i no tenen altre sentit que fer saber als pàries de la terra que la mort és el peatge per accedir a Europa. Impedir sortir a aquell que se'n vulgui anar també és aixecar una frontera. I Rajoy està obsedit a fer de la Constitució un mur.

(Fragment de l’article “Intromissió ciutadana”, de Josep Ramoneda, publicat el 25 de setembre al diari Ara).

divendres, 4 d’octubre del 2013

Reforma de les pensions: “Per recuperar la pèrdua de poder adquisitiu en 5 anys, necessitarem 35 anys de creixement”

Si el vídeo no es visualitza correctament clicar aquest enllaç

Santos Ruesga, l’únic membre del comitè d’experts en pensions que va votar en contra del text i catedràtic d’Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Madrid, va parlar a 8 al dia sobre l’impacte que tindrà la nova reforma de les pensions ja aprovada pel Consell de Ministres, i ha valorat particularment l’impacte que tindrà sobre el poder adquisitiu dels pensionistes: “Si durant els pròxims cinc anys, que és bastant probable, les pensions es revaloritzen només un 0,25%, hi haurà una pèrdua de poder adquisitiu important depenent de quina sigui la taxa de la inflació, i per recuperar aquesta pèrdua de poder adquisitiu en cinc anys necessitarem aproximadament 35 anys de creixement econòmic i de creixement dels ingressos del sistema de la Seguretat Social.”

Santos Ruesga també va negar que la reforma sigui necessària i imprescindible, tal com assegura el govern espanyol, per mantenir la sostenibilitat del sistema.

dimecres, 2 d’octubre del 2013

La indignitat política

Un dels signes de l'autoritarisme és el menyspreu pels discrepants. Des del govern del PP se n'ha fet una cultura. Aquesta setmana s'ha afegit un exemple més a una llarga llista: l'arrogància amb què es tracta la mobilització de les Illes Balears contra el trilingüisme (o monolingüisme camuflat). El PP balear ha buscat inútilment boicotejar la protesta. De manera infame, ha intentat enfrontar els professors amb els pares utilitzant els nens com a argument contra la mobilització. I des de Madrid s'han recuperat tots els tòpics de l'autoritarisme: minimitzar els fets, apel·lar a la majoria silenciosa (un invent de Nixon durant la Guerra del Vietnam, invent que li va sortir fatal), utilitzar la majoria absoluta electoral per esporuguir i, sobretot, defugir qualsevol debat perquè l'objectiu del PP no és negociable. La lluita per l'hegemonia ideològica sempre és dura. Però quan no hi ha respecte per la discrepància, quan els que manen creuen que la majoria absoluta dóna un poder il·limitat, quan les raons i els arguments fan nosa, la democràcia falla. I ja fa temps que Espanya ha entrat en l'autoritarisme postdemocràtic. Afortunadament les mobilitzacions socials creixen arreu. Cal perdre la por per salvar la democràcia.

(Fragment de l’article La indignitat política, de Josep Ramoneda, publicat el 2 d’octubre al diari Ara)

dimarts, 1 d’octubre del 2013

Els “gestos de grandesa” del PP


Atac als funcionaris: de nou congelació salarial

Atac als jubilats: augment d'un miserable 0,25% en les pensions

Atac a tot Catalunya: reducció del 25% en la inversió a Catalunya

Aquests són els “gestos de grandesa” del Partit Popular per a l'any 2014.

NO HO OBLIDEM MAI!!!!