La culpa de que l’Ajuntament estigui tancat el 6 de desembre NO és dels treballadors

Arran dels fets relacionats amb la petició d’obertura de l’Ajuntament el 12 d’octubre i el 6 de desembre, que ja coneixeu pels comunicats emesos per Recursos Humans el 21 i 28 d’octubre, volem manifestar que considerem inacceptable la notícia L’Ajuntament tancarà el 6 de desembre en no garantir els serveis mínims, publicada a Cugat.cat el mateix dia del darrer comunicat de Recursos Humans, 28 de novembre, on tergiversant la realitat es culpabilitza als treballadors de que l’Ajuntament estarà tancat el 6 de desembre, tot i la voluntat política d’obrir.

Només cal llegir el primer paràgraf de la notícia:

“A finals d'estiu (MENTIDA!!! La petició es va fer a mitjans de primavera, concretament el 16 de maig), un grup de treballadors municipals (no “un grup” qualsevol, van ser 150 persones, la quarta part de la plantilla) va sol·licitar a la direcció de la corporació poder treballar el 12 d'octubre i el 6 de desembre en considerar que no són 'dates de contingut històric o social del poble català'. Davant d'aquesta petició, i donada la voluntat política del govern municipal de satisfer aquesta demanda (segur que hi havia “voluntat política”? Nosaltres en tenim seriosos dubtes), Recursos Humans de l'Ajuntament va fer arribar als treballadors municipals una enquesta per saber la seva disponibilitat real a treballar el dia de la Constitució (l’enquesta es va trametre el 21 de novembre, 6 mesos després de la petició i només 2 setmanes abans del dia en qüestió, quan moltes persones ja tenien planificat els dies de festa).” 

Aquesta és la cronologia real i documentada dels fets:

16 de maig de 2013 - Un grup de 150 treballadors i treballadores de l’Ajuntament de Sant Cugat presenten una sol·licitud demanant que els edificis municipals estiguin oberts els dies 12 d’octubre i 6 de desembre per poder treballar voluntàriament les persones que ho considerin oportú i també que l’Ajuntament faci els pagaments dels impostos de l’IVA i IRPF a través de l’Agència Tributària Catalana.

Juny de 2013 – L’Ajuntament resta mut.

Juliol de 2013 – L’Ajuntament continua mut.

Agost de 2013 – Continua el mutisme absolut de l'Ajuntament.

4 de setembre – Recursos Humans reuneix als 3 companys que encapçalen la petició i els informa que els dos temes estan en estudi. Ells mateixos fan un correu informant a la resta de companys que van signar la sol·licitud.

27 de setembre – Recursos Humans informa de nou als 3 companys que el dissabte 12 d’octubre l’Ajuntament estarà tancat però que estan planificant poder venir a treballar el 6 de desembre. La informació la tornen a trametre els mateixos companys i no Recursos Humans com correspondria.

Octubre de 2013 – Altre cop mutisme de l’Ajuntament.

21 de novembre -  Recursos Humans emet el comunicat Possible obertura de l’Ajuntament el 6 de desembre en el que informa de la voluntat favorable de l’equip de govern i demana de la necessitat que el personal que vulgui treballar ho comuniqui (només qui tingui el lloc de treball ubicat a la seu de plaça de la Vila).

28 de novembre - Recursos Humans emet el segon comunicat Possible obertura de l’Ajuntament el 6 de desembre (2) en el que informa que arran del sondeig efectuat l’Ajuntament romandrà tancat el dia 6 de desembre. Alhora surt publicada a Cugat.cat la notícia que ja us hem esmentat.

Paga de Nadal 2012 i negociacions en curs

Finalment el proper mes de gener cobrarem la part meritada de la paga extraordinària de Nadal de 2012.

Aquesta tarda, en un comunicat intern, la Junta de Personal i el Comitè d'Empresa ha informat a tot el personal municipal d'aquest fet i de l'estat de la resta de negociacions que estem portant a terme.

Ganivetes contra el dret a vaga

El Govern anuncia una nova reforma, una altra que no estava en el seu programa: la del dret a la vaga. «Sóc partidari d'una llei de serveis mínims perquè es compleixin» -va explicar Rajoy-. «He encarregat que s'estudiï per fer compatible el dret a la vaga i la llibertat dels ciutadans». La seva proposta parteix de cinc fal·làcies, tan òbvies com fàcilment desmuntables.

1. El Govern no busca regular els serveis mínims, sinó restringir el dret constitucional a la vaga. Només cal veure el moment en què arriba aquesta proposta: després del triomf de la vaga de neteja a Madrid, que ha demostrat que és fals això que la mobilització no serveixi per a res. Els treballadors van evitar els acomiadaments perquè la seva protesta va ser visible i els ciutadans van traslladar aquella pressió a l'ajuntament. En això consisteixen les vagues o les manifestacions. I aquells que proposen vagues que no es notin, o manifestacions als afores de les ciutats perquè no les vegi ningú, demanen posar filferro de ganivetes als drets fonamentals dels treballadors.

2. Els serveis mínims ja estan regulats. Que no hi hagi una llei específica no significa que no existeixi regulació. A més a més de les lleis, en un Estat de dret existeix la jurisprudència. En el cas dels serveis mínims, hi ha una sentència del Tribunal Constitucional que fixa clarament en què consisteixen i com s'apliquen aquests serveis mínims. A més a més, la Constitució el que demana és una llei que reguli «els serveis essencials de la comunitat», que no són el mateix que els serveis mínims.

3. No són els treballadors els que abusen dels serveis mínims. Al contrari, acostuma a ser l'administració pública quan exerceix com a patronal qui sistemàticament els incompleix, fixant uns serveis mínims abusius que després acostumen a rebutjar els tribunals. L'avantatge per als governs és que la sentència normalment arriba mesos o fins i tot anys després que la vaga s'hagi acabat. Així va passar en la vaga de metro de Madrid del 2010, on el Govern autonòmic va fixar uns serveis mínims del 50% que després els tribunals van rebutjar.

4. Els que violenten el dret a la vaga no són els piquets. Les dades són clares i surten del CIS, que el 2012 va realitzar una enquesta després de la vaga general del 29 de març, en què es demostra que són més del doble els treballadors que van voler fer vaga però no la van poder fer -per la pressió de la patronal o per por a l'acomiadament- que els que es van veure obligats a donar suport a la vaga contra la seva voluntat.

5. El dret a vaga forma part de la llibertat dels ciutadans, no està en contra seu. I contraposar tots dos drets és, simplement, intentar enfrontar uns ciutadans contra altres perquè una minoria torni a guanyar en un moment en què els més febles estan pagant tots els plats trencats.

Article d’Ignacio Escolar, publicat el 24 de novembre a El Periódico

Pura coincidència, o no? [humor]

El Govern pica l'ullet als funcionaris per evitar un daltabaix a les urnes

Els funcionaris han perdut un terç del seu poder adquisitiu durant la crisi i el Govern és conscient que en breu s'obre un nou calendari electoral i té en contra a més de 2,5 milions de funcionaris i empleats públics i les seves famílies. Per mitigar-ho, ha posat en marxa un conjunt d'iniciatives que pretenen esmenar les conseqüències que té per a ells complir amb les exigències de dèficit.

Podeu llegir l’article complet a Expansión.com

Sí que hi ha diners, els tenen els banquers

Una 'marea social' formada per milers de persones convocades per sindicats i moviments socials han omplert aquest diumenge la part central del passeig de Gràcia de Barcelona en una manifestació "contra els pressupostos antisocials", tant els espanyols com els catalans, però també contra la reforma de les pensions i la reforma laboral. La manifestació, que segons l'organització ha comptat amb la participació de 200.000 persones i segons la Guàrdia Urbana ha aplegat 12.000 persones, l'ha encapçalada per un grup de discapacitats de l'associació ECOM.

Amb lemes com "Sí que hi ha diners, els tenen els banquers", "Això no és una crisi, és una estafa" i crides a la vaga general, la protesta, que ha començat gairebé 20 minuts tard per l'acumulació d'agrupaments socials al davant de la pancarta principal, s'ha desenvolupat enmig d'un ambient festiu i familiar i sense incidències.

(Podeu llegir l’article complet al diari Ara d’avui dilluns)

Carta oberta a l'alcaldessa

La Junta de Personal i el Comitè d'Empresa de l'Ajuntament de Sant Cugat van fer arribar ahir a l'alcaldessa Mercè Conesa aquesta carta oberta per manifestar el  seu profund desacord de com s'ha gestionat el tema de l'anunci d'abonament de la part meritada de la paga extra de Nadal 2012.

La cortesia de l’alcaldessa de Sant Cugat

Ahir tot el personal de l’Ajuntament de Sant Cugat va rebre un comunicat de CCOO referent a l’abonament d’una part de la paga extraordinària de desembre de 2012 en el que, entre d’altres coses, es podia llegir “Ahir mateix, i amb caràcter d’urgència, l’alcaldessa va convocar a les seccions sindicals de CCOO i UGT per avançar-nos aquesta notícia com a resposta de cortesia a les instàncies presentades darrerament per aquests dos sindicats (...)”.

Si això és cert, afirmem rotundament que:

L’alcaldessa de Sant Cugat tracta amb cortesia als representats del 33% dels treballadors i treballadores de l’Ajuntament i menysprea a la resta. Això és evident ja que quan la Junta de Personal i el Comitè d’Empresa, òrgans de representació de tot el personal, van presentar el 3 de desembre passat la sol·licitud demanant el pagament de la part proporcional de la paga extraordinària de desembre de 2012, no només no va tenir la “cortesia” de rebre a les presidentes d’ambdós òrgans, sinó que la resposta va ser mitjançant el trasllat d’un Decret de Tinència d’Alcaldia desestimant la petició amb l'argument de "no disposar de crèdit pressupostari".

L’alcaldessa de Sant Cugat trenca les seves pròpies regles de joc al negociar a porta tancada amb una representació sindical minoritària i fora dels òrgans de representació. Amb aquesta actitud llença unilateralment a les escombraries la desitjada pau social i crea un mal precedent per al futur de les negociacions, alhora que se’n va en orris tot el seu discurs sobre l’ètica, la transparència i la lleialtat institucional que ens va fer a la sala Ginesta el 17 de maig passat a tots els representants sindicals.

L’alcaldessa de Sant Cugat desautoritza totalment als interlocutors designats per ella mateixa per a les negociacions: Jordi Puigneró, Carme Oliver i Jordi Matias. Aquestes tres persones han mantingut reiteradament i contra tota lògica que el pagament de la part proporcional de la paga de desembre de 2012 no era una voluntat política sinó que requeria imprescindiblement d’un “fet habilitant” (canvi legislatiu o sentència d’un tribunal competent que afectés a totes les administracions publiques o a l’Ajuntament de Sant Cugat en particular). Això ha estat així fins i tot a la reunió de la Mesa General de Negociació feta el 7 de novembre.

Medalles per l’abonament de la paga extra

AVUI HEM REBUT UNA MOLT BONA NOTÍCIA: Recursos Humans ha fet un comunicat en que informa que la voluntat política de l’Ajuntament és la d’abonar a tots els empleats i empleades la part meritada de la paga extraordinària de desembre de 2012.

Tots plegats ens hem de congratular de que la reivindicació mantinguda des de fa quasi un any, amb l’ajuda de les sentències judicials favorables dictades en relació a altres Administracions públiques, hagi fet possible arribar a aquest punt. I això ha estat fruit del treball fet pel conjunt dels representants sindicals, malgrat que alguns sindicats, amb el beneplàcit de l’Equip de govern, es vulguin tornar a penjar les medalles.

Per la vostra informació us fem saber que aquesta reivindicació a l’Ajuntament de Sant Cugat es va iniciar amb un treball fet per la CGT, proposat a una reunió conjunta de Junta i Comitè, acceptat per les 6 forces sindicals i presentat al registre general el 3 de desembre de 2012 amb la signatura de les presidentes de la Junta de Personal i del Comitè d’Empresa.

I això és així perquè la CGT, encara que ostenta la majoria de la representació, sotmet les propostes i estratègies als òrgans democràtics de participació i cerca el consens de totes les forces sindicals. Evidentment no tots els sindicats actuen de la mateixa manera...

En Carol comença amb mal peu

Avui al matí hem vist junts a Francesc Carol, nou regidor de Recursos Humans, Jordi Maties (RRHH), Pepe García (CCOO) i Javier Díaz (UGT). La veritat és que ja estem acostumats a que determinats sindicats d’aquesta casa es dediquin a “fer despatxos” fora de les meses de negociació i comissions de treball i sempre a l’esquena dels altres companys sindicals. Això tots ho sabem.

Però el que és sintomatic és que el senyor Carol s’entrevisti amb CCOO i UGT abans que amb les presidentes de la Junta de Personal i del Comitè d’Empresa i també abans que amb els sindicats majoritaris a l’Ajuntament de Sant Cugat, menystenint així la voluntat de la gran majoria dels treballadors d’aquesta casa expressada democràticament en les darreres eleccions sindicals.

Potser el senyor Carol no sap que CCOO i UGT conjuntament només representen al 33% dels treballadors i treballadores de l’Ajuntament.

Potser el senyor Carol tampoc sap que la CGT tota sola ja representa al 32% dels treballadors i treballadores de l’Ajuntament i que, conjuntament amb les altres tres forces sindicals menyspreades, representen al 66% del personal.

Potser el senyor Carol no sap encara que les persones que ostenten tant la presidència de la Junta de Personal com la del Comitè d’Empresa, òrgans de representació del personal, no pertanyen a cap dels dos sindicats amb tracte de favor.

Doncs si no ho sap, nosaltres li ho podem explicar quan vulgui. Només cal desitjar fer les coses amb honestedat i sense engany.