A Itàlia els polítics
van demostrar, si més no, que sabien l'esforç que demanaven a la gent. A Madrid ahir
els 185 diputats del PP semblaven feliços i tot.
Ho vérem ahir: quan Mariano Rajoy va anunciar les dures mesures econòmiques
que el seu govern ha adoptat, els 185 diputats dels PP es van posar a aplaudir
embogits. Podien haver aplaudit amb discreció, atès que no tocava més remei que
adoptar unes mesures que no agraden a ningú. Però, ca!, van aplaudir amb
entusiasme, com si haguessen aconseguit una victòria històrica. Insensibles al patiment
que les mesures infligiran a tanta gent. Indecents en el menyspreu envers la
ciutadania.El contrast amb el que va passar a Itàlia el 4 de desembre passat és feridor. Aleshores la ministra Elsa Fornero va haver d'anunciar unes mesures semblants, unes mesures greus que trenquen la cohesió social i que posen en perill l'estat del benestar. I ho féu defugint tota expressió que pogués semblar insensible a les dificultats que passa el país. De fet, Fornero va haver d'aturar la conferènica de premsa. Va dir 'també hem hagut de fer-ho, i això ens ha costat molt, fins i tot psicològicament...' i no va poder prosseguir. Havia d'anunciar la congelació de les pensions i ho va haver de fer Monti mateix perquè la ministra de Treball plorava desconsolada.
Les mesures s'han aplicat, tanmateix, no ens enganyem. Però a Itàlia els polítics van demostrar, si més no, que sabien l'esforç que demanaven a la gent. A Madrid ahir els 185 diputats del PP semblaven feliços, una actitud insultant i que, literalment, fa revoltar.
Encara més si fem els números fins i ens adonem que aquests barruts ens tornen a carregar el cost de la crisi. Dels 65.000 milions d'euros que volen estalviar tan solament 600 eixiran directament del govern espanyol. Sense comentaris...
Vicent Partal, editorial de Vilaweb, 12/07/2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada