Com entendre què vol dir 10.000 interins

Ahir parlava -de manera autocrítica- de com ens enganyem i despistem amb un llenguatge dissenyat per camuflar drames i a base d'il·lustrar les notícies sobre la crisi amb rostres i frases i versions de polítics o poderosos o representants, i no dels que la pateixen en primera persona.

Avui vull parlar de xifres. Dels 10.000 interins que deixaran de tenir feina. No de si hi ha alternativa o no, no de retallades aquí i en d'altres sectors, sinó d'aquests 10.000. I de què ve a ser aquesta xifra, de com la podem traduir.

Haver nascut en una població de 3.000 habitants sempre m'ha ajudat a interpretar millor les notícies que agrupen xifres de persones en un titular, i que si no t'hi esforces costen d'entendre. Una tragèdia que deixa 1.500 víctimes mortals vol dir imaginar-me que la meitat del meu poble desapareix de cop. Per això quan diem que 10.000 interins deixaran de tenir feina diem que m'he d'imaginar més de tres pobles sencers com el meu on de sobte ningú treballarà. 10.000 persones equival més o menys a tot Premià de Dalt, o Montgat, o Ripoll, o Calonge, o la Bisbal d'Empordà, o Pallejà o Sant Andreu de Llavaneres o Castellbisbal o Deltebre o Torredembarra o Mollerussa. O la comarca sencera del Priorat. Aquest és un primer camí d'aproximació. L'altre és anar sabent històries d'interins. La mestra o l'administratiu o l'auxiliar d'infermeria que ha estat anys canviant de feina, com ho ha viscut, a l'espera que algun dia la situació d'interinitat s'acabaria. I aquest dia ha arribat i el final -provisional- no pot ser més trist.

(Article de Carles Capdevila publicat al diari Ara de 15 de febrer de 2013)