Ahir diumenge va fer un any exacte que el govern espanyol va
aprovar una reforma laboral. Ho va fer sense consultar ningú ni encomanar-se a
ningú. No va voler pactar res ni amb els sindicats ni amb la resta de partits,
que amb la sola excepció de CiU, es van manifestar en contra. El govern de Mariano Rajoy va dir aleshores
que aquelles eren mesures necessàries per a la reactivació econòmica i que si
no ho volíem entendre aquest era només el nostre problema. Perquè la
recepta era infalible.
I vet-ho
aquí: ha passat un any i les dades són
tan contundents que espanten. Hi
ha 691.700 aturats més i s'han destruït, en els onze mesos que han passat
des de l'aprovació de la reforma (car no tenim les dades del darrer encara) 850.000 llocs de treball. No hi ha manera
de presentar ni una sola dada que haja millorat, ni un sol indici de canvi
positiu. El nombre d'expedients de regulació ha augmentat fins a un seixanta
sis per cent més que en el mateix període de l'any anterior i no ha augmentat
la contractació indefinida, objectiu principal que deien que tenia la reforma.
Les dades
fan simplement feredat. Fa feredat el
nombre d'aturats i horroritzen les xifres d'atur juvenil, aquest terrible 57,6%
que condemna una generació sencera i posa seriosos interrogants sobre el futur.
La política és molt més que la baralla dels sobres, els espietes, les
declaracions i les insinuacions. La
política va o hauria d'anar de fer millor la vida de la gent. Això que el PP no
sap fer de cap manera.
(Vicent
Partal, editorial de Vilaweb d’11 de febrer de 2013)
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada