divendres, 21 de juny del 2013

Dispensa per conciliar la vida personal, familiar i laboral

Ahir mitjançant un correu conjunt de Recursos Humans i els sindicats es va donar a conèixer al personal de l’Ajuntament de Sant Cugat l’acord al que s’ha arribat a la Mesa General de Negociació de Matèries Comunes, segons el qual ens permetrà gaudir de les dispenses necessàries per conciliar la nostra vida personal, familiar i laboral com ho havíem fet fins ara.

Des de la Secció sindical de la CGT volem agrair molt especialment l’esforç que han fet totes les persones que han seguit les mobilitzacions de les darreres setmanes.

Alhora voldríem demanar a qui no participa habitualment a les mobilitzacions, que quan gaudeixi d’aquests dies de dispensa pensi que ha estat gràcies a l’esforç dels seus companys i companyes.

Sindicalista pels treballadors o per la bandera?

El secretari general del Sindicat Unificat de la Policia espanyola (SUP), José Manuel Sánchez, va fer servir diumenge passat al vespre la xarxa social Twitter per insultar els qui havien xiulat l’himne espanyol a Montmelo: “Fastigosa xiulada a Jorge Lorenzo i a l’himne d’Espanya a Catalunya. Viva Espanya. Fills de puta els que ens odien. Catalunya és Espanya. Sou uns merdes”.

Però Sánchez no ho va deixar aquí, tot i les nombroses respostes que va rebre queixant-se de la seva piulada. Així, va continuar: “I ara, els ultra fanàtics vindrà a dir-me coses. Mala gent, violents, per a vosaltres, llenya i punt. Merdes... Espanya”. Després de veure les reaccions d’alguns usuaris, el secretari general del SUP es queixava: “Ja he bloquejat dos acomplexats que em seguien. Fatxa em diuen, els bojos. Imbècils. Viva Espanya”.

Aquest home, que com hem dit és el secretari general del Sindicat Unificat de la Policia espanyola (SUP), també va ser qui va difondre l’esborrany del diari El Mundo en plena campanya electoral de les darreres eleccions catalanes, secundant així la campanya de guerra bruta. 

La veritat és que personatges d’aquesta mena fan sentir vergonya aliena als que ens dediquem a l’activitat sindical.

dijous, 20 de juny del 2013

Una jubilació digna i justa

El benestar en educació, sanitat i les prestacions socials han passat per la tisora en repetides ocasions, i una altra retallada acabaria amb aquests tres pilars públics. ¿Què més queda per desballestar? Les pensions que vol la troica, a canvi de dilatar el dèficit espanyol amb més interessos, ¿han de modificar la reforma del 2011 dissenyada fins al 2027? Han vist en els treballadors grans un filó de rendibilitat econòmica. ¿Com i quan es plantaran? La revolta popular dels francesos va mantenir intocable el seu model, que passarà de 60 a 62 anys de manera progressiva. ¿Per què els espanyols han de passar per l'adreçador europeu per jubilar-se? Tres factors pretenen interposar-se davant la merescuda jubilació: la prolongació de la vida laboral fins als 67 anys, més temps de cotització per percebre el 100% de prestació i la desvinculació de l'IPC. El col·lectiu de jubilats fa tres anys que està de regressió, i aquesta ironia estatal que les pensions actuals no s'han tocat treu de polleguera el pensionista que cobra poc més del sou mínim interprofessional (650 euros). Retallar pensions més elevades seria una injustícia perquè totes estan calculades al cèntim sobre els barems de la cotització aportada. ¿Què són 2.000 euros nets al mes si ho comparem amb salaris aterridors d'alguns banquers, directius o polítics? ¿Què s'ha de fer amb els jubilats? Un model digne i sostenible s'aconsegueix únicament amb més contribucions via laboral, pressupostària o pressió fiscal sobre defraudadors i rics.

(Article de Ramon Mas Sanglas publicat el 19 de juny a la secció Cartes dels lectors de El Periódico)

El gran engany de les preferents [vídeo]

Discurs d’una diputada d’UPyD sobre les preferents al Congrés de Diputats.

Val la pena escoltar-lo!!!


dilluns, 17 de juny del 2013

Reunió pels dies de permís promesos per l’alcaldessa

Els treballadors i treballadores que vam assistir a la micro-vaga del divendres 31 de maig vam votar d’aturar cautelarment les mobilitzacions en espera de la materialització dels compromisos presos per l’alcaldessa el 28 de maig, els quals són:

  • Recuperar els dies de lliure disposició perduts, aplicant al nostre ajuntament l’acord que ha aprovat la Diputació de Barcelona i en el futur transposar aquelles mesures positives que la Diputació vagi aprovant.
  • Planificar un calendari de reunions per abordar els temes pendents demanats a les mobilitzacions, a les quals l’alcaldessa assistirà periòdicament.

Així doncs, demà dimarts es reuneix la Mesa general de negociació per tractar l’acord de recuperació dels dies de permís inspirat en l’acord de la Diputació de Barcelona. Una reunió en la que esperem es concreti en resultats efectius la confiança que ha demostrat el personal municipal aturant les mobilitzacions.

Per tal que tothom sàpiga de que estem parlant, aquesta és la comparativa dels dies de permís per diferents conceptes entre la Diputació i l’Ajuntament de Sant Cugat:


Tot això a banda dels 22 dies de vacances anuals i les dispenses per compensar els dies festius que coincideixen en dissabte (que aquest any 2013 són 2 a Sant Cugat i 1 a Barcelona ciutat),

Esperem no haver-nos de penedir de la confiança dipositada en l’alcaldessa i que ja demà el personal de l’Ajuntament de Sant Cugat sàpiga que disposa dels mateixos dies de permís que la Diputació de Barcelona.


diumenge, 16 de juny del 2013

Quota de l'Associació de Municipis per la Independència

A la propera Junta de Govern Local de 18 de juny està previst que s’aprovi la despesa “Quota anual per l’adhesió a l’Associació de Municipis per la Independència”.

A la Secció sindical de la CGT estem convençuts que la independència dotaria als ens locals de Catalunya de més recursos per donar serveis públics que reverteixen directament a la ciutadania. Així doncs, al igual que d’altres vegades hem fet crítica de despeses que considerem supèrflues, aquest cop aplaudim que l’Ajuntament de Sant Cugat participi en l’associació de municipis que treballen per la independència del país.

divendres, 14 de juny del 2013

L’aparent èxit financer de l’Ajuntament de Rubí s’ha aconseguit retallant als treballadors municipals

El passat 21 de maig l’Ajuntament de Rubí va informar que el consistori havia tancat els comptes de 2012 amb un superàvit de 16.5 milions d’euros. ICV-EUiA qualifica de “bona notícia relativa” però lamenta que aquest aparent èxit financer s’hagi aconseguit retallant sous i condicions laborals als treballadors municipals i augmentant impostos als ciutadans (extret de la notícia publicada a Rubitv.cat l’11 de juny).

No us sona de res això de retallar sous i condicions laborals als treballadors municipals? Sembla que és una moda. I, evidentment, l’Ajuntament de Sant Cugat també es va apuntar a la moda. Ho explicàvem el 15 d’abril a l’article Espoli als treballadors de l’Ajuntament de Sant Cugat.

dimecres, 12 de juny del 2013

El xou dels mercats [vídeo]

Desitgen el nostre silenci. La societat es desgasta en constants intents per doblegar un jou que no mereix ni necessita. El capitalisme s'ha fet amo dels governs i, així, ha acabat dirigint el nostre futur. Cal que ens traguem la bena dels ulls i entenguem que, quan governa el capital, la societat esdevé un producte.


dimarts, 11 de juny del 2013

Terroristes i terroristes

El PSOE i el PP van tibar la legislació antiterrorista fins a extrems dubtosament democràtics. La llei de partits o la doctrina Parot en són una clara mostra. Demòcrates de pell i cor van acceptar l'excés amb el convenciment que calia dissuadir amb la violència de l'Estat la violència dels assassins. Se'ls han rifat. El marge que la llei permet contra el terror ha estat decantat sistemàticament.

L'11 d'abril de 1993, arran de l'enfrontament amb un grup feixista, va morir el jove militant de Maulets Guillem Agulló. El seu assassí, Pedro Cuevas, va ser condemnat a catorze anys de presó però només en va complir quatre. Onze anys més tard, del tot habilitat, es va presentar a les eleccions municipals per Alianza Nacional. Abans-d'ahir un regidor de Plataforma per Catalunya, Juan Gómez Montero, va acusar Guillem Agulló de ser “un fill de puta” i va reblar que “està molt bé on és ara mateix”. Si algú hagués dit exactament això d'una víctima d'ETA, la fiscalia ja hauria actuat. Hi ha terroristes i terroristes. Doble escala moral.

(Article de Vicent Sanchis publicat el 9 de juny al diari El Punt Avui)