És general,
i en el nostre país també passa, cada vegada amb més força, el que podríem
denominar com la caça de sindicats. Llenya contra els sindicats; avui més que
ahir. Són corporativistes, es preocupen
tan sols dels afiliats, no es preocupen pels desocupats, estan desfasats, i la
frase màgica: necessiten fer una anàlisi profunda.
A alguns creadors d'opinió només els falta dir que els sindicats són els culpables de la crisi. Amb o sense consens, dissenyat prèviament o improvisadament, existeix un front que denigra els sindicats per allunyar-los de la classe obrera. Res no és gratuït, i això tampoc.
En el nostre país, a més, els sindicats nacionals són els que reben més crítiques, perquè són nacionalistes bascos i perquè han constituït la denominada majoria sindical. És a dir, perquè s'han convertit en un instrument de pressió important. No crec que aquesta actitud denigrant respecte els sindicats nacionals i actius es degui tan sols a l'actitud sindical. A determinades institucions, organitzacions públiques, agrupacions polítiques i mitjans de comunicació els preocupa força la vocació lògica que tenen per influir en política. I les crítiques i les posicions que s'adopten contra els sindicats són proporcionals a aquesta preocupació.
Aquests últims anys, els sindicats nacionals han aconseguit un objectiu important a l'hora d'ensinistrar la consciència nacional de la classe obrera. Al nostre país, l'èxit dels sindicats es deu a haver conciliat els conceptes de classe i nació.
Al vostre país, sempre m'ha cridat l'atenció l'absència de sindicats nacionals poderosos; de la mateixa manera que m'ha sorprès gratament comprovar que els sindicats estatals han abraçat amb empenta el catalanisme.
En qualsevol cas, els sindicats han d'aconseguir un objectiu important en el futur autònom dels nostres països. Tot sols, no poden; però sense ells, és impossible. Per això els volen debilitar.
A alguns creadors d'opinió només els falta dir que els sindicats són els culpables de la crisi. Amb o sense consens, dissenyat prèviament o improvisadament, existeix un front que denigra els sindicats per allunyar-los de la classe obrera. Res no és gratuït, i això tampoc.
En el nostre país, a més, els sindicats nacionals són els que reben més crítiques, perquè són nacionalistes bascos i perquè han constituït la denominada majoria sindical. És a dir, perquè s'han convertit en un instrument de pressió important. No crec que aquesta actitud denigrant respecte els sindicats nacionals i actius es degui tan sols a l'actitud sindical. A determinades institucions, organitzacions públiques, agrupacions polítiques i mitjans de comunicació els preocupa força la vocació lògica que tenen per influir en política. I les crítiques i les posicions que s'adopten contra els sindicats són proporcionals a aquesta preocupació.
Aquests últims anys, els sindicats nacionals han aconseguit un objectiu important a l'hora d'ensinistrar la consciència nacional de la classe obrera. Al nostre país, l'èxit dels sindicats es deu a haver conciliat els conceptes de classe i nació.
Al vostre país, sempre m'ha cridat l'atenció l'absència de sindicats nacionals poderosos; de la mateixa manera que m'ha sorprès gratament comprovar que els sindicats estatals han abraçat amb empenta el catalanisme.
En qualsevol cas, els sindicats han d'aconseguir un objectiu important en el futur autònom dels nostres països. Tot sols, no poden; però sense ells, és impossible. Per això els volen debilitar.
(Carta de
Martxelo Otamendi a Vicent Partal, publicada a Vilaweb el 4 de maig de 2013)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada