Que sí, que el BCN World generarà llocs de treball. No sabem quants ni
quins, però algun en generarà, sí. Que sí, que és una inversió que, tal com
estan les coses, no podem menysprear. Que sí, que és una demanda tan potent del
territori que ha posat d’acord CiU i PSC (imagini, Mas i Navarro al mateix
autobús). Que sí, que és un projecte enfocat al turisme familiar i de
congressos i bla, bla, bla. Que sí, que tal com diu el president Mas, els
casinos inclosos al projecte són el menys important. Però llavors la pregunta
és: si el joc era tan poc important, per què abaixen en 45 punts percentuals
l’impost? Si el joc no importés, els inversors no haurien demanat cap rebaixa,
no? Si ho han fet és que potser sí que ho és, no?
Però el pitjor és el missatge que rebem els
ciutadans. Quan milers d’autònoms oblidats per l’administració han plegat per
culpa de l’asfíxia tributària i de la falta de crèdit d’uns bancs rescatats amb
diner públic. Quan la classe mitjana, la que suporta l’invent, ha vist com amb
menys ingressos havia de pagar més impostos i uns serveis bàsics més cars
(llum, gas, transport). Quan ens hem hagut d’acostumar a un estat del benestar
més prim (si vol un dia discutim si podem pagar-lo tal com estava plantejat fins
ara, però que s’ha anat aprimant és un fet). Quan ha passat tot això (i el que falta), reduir els impostos a les
empreses dedicades al joc és una vergonya, un escàndol i un pèssim exemple
social. Per molt que sigui a canvi d’obtenir uns llocs de treball que de
cap de les maneres compensen els que hem perdut per explotar sense compassió la
gallina dels ous d’or.
(Article d’Iu Forn publicat avui mateix al diari Ara)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada