Independencia de Catalunya: El movimiento obrero se define con claridad por el derecho a decidir

La clase trabajadora de Catalunya y los sectores populares se han definido fuera de cualquier duda a favor de la Independencia. Esta situación se comprueba en la adhesión formal de la totalidad de las organizaciones sindicales de trabajadores y agricultores, incluso el sindicato anarquista da su apoyo a la autodeterminación de Catalunya absteniéndose del debate sobre el futuro estado.
.

(Fragment de l’article Independencia de Catalunya: El movimiento obrero se define conclaridad por el derecho a decidir, publicat al bloc Catalunya Libre el 12 de febrer de 2013)
.

Problemes d'accés al bloc de la CGT

Des de fa un parell de setmanes diverses persones han tingut dificultats per accedir a aquest bloc des dels enllaços que incorpora el resum setmanal que enviem al personal de l’Ajuntament de Sant Cugat per correu electrònic.

Aquest problema és degut a l’Internet Explorer, el navegador que fem servir majoritàriament a l’Ajuntament, ja que amb els demés navegadors s’hi pot accedir normalment. L’Explorer no compleix amb bona part dels estàndards d’internet i el més probable és que no reconegui les millores que ha anat incorporant la plataforma Blogger. Si feu servir aquest navegador segurament també us haureu trobat amb dificultats diverses al consultar altres pàgines web.

El nostre consell és que per accedir a internet utilitzeu un navegador que compleixi amb els principals estàndards d’internet, com poden ser el Mozilla Firefox o el Google Chrome. Aquests dos navegadors web són gratuïts i de codi obert, lleugers, ràpids, fàcils d’instal·lar i utilitzar i estan disponibles tant en català com en molts altres idiomes. Els podeu trobar amb totes les garanties de seguretat al web de l’associació Softcatalà:

• Mozilla Firefox:  http://www.softcatala.org/wiki/Rebost:Firefox
• Google Chrome:  http://www.softcatala.org/wiki/Rebost:Google_Chrome

Si us cal algun aclariment o un cop de mà poseu-vos en contacte amb alguna de les persones delegades sindicals de la CGT.

El sueldo de Rajoy

Cuando la pensión media es de 900 euros, cuando hay seis millones de parados, un millón que no cobra nada o cobra 400 euros, cuando hay dos o tres EREs todos los días, cuando cierran miles de medianas y pequeñas empresas, cuando les recortan el sueldo a los funcionarios, y a los no funcionarios, cuando hay miles de ciudadanos que han perdido todos sus ahorros por tretas bancarias, cuando hay que pagar las medicinas y cierran las urgencias, cuando un veinticinco por ciento de la población está en pobreza o en camino, y cuando tantas y tan sabidas cosas más ocurren, que el Presidente del Gobierno gane 240.000 euros por año es una inmoralidad política y no política. Y que se haya aumentado el sueldo un 30% en plena crisis es una de las mayores obscenidades sociales imaginables. Justamente el señor encargado de la austeridad y de los recortes impuestos a los ciudadanos. Y que tenga tres sueldos, que le pagamos nosotros, aún lo es más, ante la desesperación de quien no tiene ninguno. Y que presuma de que en su otra profesión ganaría más es una burla, que se vaya, nadie le obliga a tamaño sacrificio. ¿Qué pensará aquella mujer que percibía 400 euros y le preguntó en televisión, en el programa Tengo una pregunta para usted, cuánto ganaba y no supo o no quiso o no se atrevió a responder? ¡Qué impostura!

Un any després estem molt pitjor

Ahir diumenge va fer un any exacte que el govern espanyol va aprovar una reforma laboral. Ho va fer sense consultar ningú ni encomanar-se a ningú. No va voler pactar res ni amb els sindicats ni amb la resta de partits, que amb la sola excepció de CiU, es van manifestar en contra. El govern de Mariano Rajoy va dir aleshores que aquelles eren mesures necessàries per a la reactivació econòmica i que si no ho volíem entendre aquest era només el nostre problema. Perquè la recepta era infalible.

I vet-ho aquí: ha passat un any i les dades són tan contundents que espanten. Hi ha 691.700 aturats més i s'han destruït, en els onze mesos que han passat des de l'aprovació de la reforma (car no tenim les dades del darrer encara) 850.000 llocs de treball. No hi ha manera de presentar ni una sola dada que haja millorat, ni un sol indici de canvi positiu. El nombre d'expedients de regulació ha augmentat fins a un seixanta sis per cent més que en el mateix període de l'any anterior i no ha augmentat la contractació indefinida, objectiu principal que deien que tenia la reforma.

Les dades fan simplement feredat. Fa feredat el nombre d'aturats i horroritzen les xifres d'atur juvenil, aquest terrible 57,6% que condemna una generació sencera i posa seriosos interrogants sobre el futur. La política és molt més que la baralla dels sobres, els espietes, les declaracions i les insinuacions. La política va o hauria d'anar de fer millor la vida de la gent. Això que el PP no sap fer de cap manera.

(Vicent Partal, editorial de Vilaweb d’11 de febrer de 2013)

.

El triunfo de los mediocres

Quizá ha llegado la hora de aceptar que nuestra crisis es más que económica, va más allá de estos o aquellos políticos, de la codicia de los banqueros o la prima de riesgo.

Asumir que nuestros problemas no se terminarán cambiando a un partido por otro, con otra batería de medidas urgentes, con una huelga general, o echándonos a la calle para protestar los unos contra los otros. Reconocer que el principal problema de España no es Grecia, el euro o la señora Merkel. Admitir, para tratar de corregirlo, que nos hemos convertido en un país mediocre.

Ningún país alcanza semejante condición de la noche a la mañana. Tampoco en tres o cuatro años. Es el resultado de una cadena que comienza en la escuela y termina en la clase dirigente. Hemos creado una cultura en la que los mediocres son los alumnos más populares en el colegio, los primeros en ser ascendidos en la oficina, los que más se hacen escuchar en los medios de comunicación y a los únicos que votamos en las elecciones, sin importar lo que hagan. Porque son de los nuestros. Estamos tan acostumbrados a nuestra mediocridad que hemos terminado por aceptarla como el estado  natural de las cosas. Sus excepciones, casi siempre, reducidas al deporte, nos sirven para negar la evidencia.

IsaVel

Isabel Vilà i Pujol (Calonge, 1843 – Sabadell, 1886), considerada la primera sindicalista catalana, va ser un lluitadora infatigable pels drets dels treballadors, una republicana fervent i una excel·lent pedagoga. 

Aquesta dona paradigmàtica en el seu temps va ser coneguda com “Isabel cinc hores” per la seva lluita per assolir la jornada de cinc hores per als menors de 13 anys que treballaven a les fàbriques.

Ara, la vida intensa d’aquesta sindicalista pujarà a l’escenari en un ambiciós espectacle de teatre musical titulat “IsaVel”, basat en l’obra de teatre de Toni Strubell, que es vol estrenar a la tardor.  

Podeu llegir l’article La primera sindicalista catalana en un musical gironí, publicat a El Punt Avui de diumenge 3 de febrer.
.

Polítics i funcionaris NO SÓN EL MATEIX!!!

Ho hem dit un munt de cops però no ens cansarem de repetir-ho: ELS POLÍTICS NO SÓN FUNCIÓ PÚBLICA!!!

I si ho tornem a recordar avui és degut a les darreres declaracions del president de la CEOE, Juan Rosell: La confirmación de los pagos a Bárcenas sería un “desprestigio total” para la función pública. Com diu un company, treballador de l'Ajuntament: Que té a veure un partit de (presumptes) xoriços amb la funció pública?

Estem tips de que amb premeditació i traïdoria s’intenti confondre repetidament a la opinió publica posant al mateix sac als polítics i càrrecs de confiança amb el personal al servei de l’administració. Ni són el mateix, ni cobren el mateix, ni accedeixen de la mateixa manera al seu càrrec. I malgrat que pugui semblar una obvietat hi ha molta gent que encara no ho sap i no ho diferencia.

Per tant, per si encara queda algú que no ho té clar del tot, us ho tornem a recordar: POLÍTICS I FUNCIONARIS NO SÓN EL MATEIX.

PD: Per cert, sembla que per en Rosell la confirmació de que les aportacions dels empresaris als partits polítics són en bona part il·legals no té gens d’importància, perquè ni ho esmenta.

.

Recull de publicacions del web de la CGT de Catalunya

Degut a  l’interès social que tenen, volem compartir amb vosaltres algunes notícies d’actualitat i articles d’opinió que han estat publicats darrerament al web de la CGT de Catalunya:

• Mariano Rajoy al capdavant del govern zombi. Article d’opinió de madrilonia.org.
• Pel 23F es prepara una marea ciutadana contra les retallades i el cop d’estat dels mercats, i per una veritable democràcia.
• Tenien raó. Article d’opinió de Ramon Folch.
• Programari per prevenir malalties relacionades amb ordinadors.

Esforços equilibrats i compartits

MISSATGE DE LA JUNTA I EL COMITÈ

30 de gener de 2013

Atenent l’actual situació de crisi, volem traslladar que de la mateixa manera que no se substitueixen les jubilacions ni les baixes de personal, entenem que no se substituirà la direcció de tecnologia que quedarà vacant properament.

L’esforç que es demana al personal perquè entre tots i totes fem la feina dels llocs de treball que no es cobreixen a nivell de comandaments, tècnics, administratius, consergeries, brigada i policia, ha de ser extensiu al consell de direcció.

Podria ser un bon moment per començar a retornar als caps de servei les funcions de comandament que haurien de tenir atribuïdes i optimitzar els recursos existents, d’aquesta manera entendrem que els esforços s’intenten equilibrar per treballar plegat en una mateixa direcció.

Salutació ideològica